L’Arquebisbat de València publica els Evangelis en valencià en un llibre en format butxaca. Hauria de ser normal, però és la primera vegada que aquesta institució eclesiàstica publica en la nostra llengua aquests textos amb els quals pretén «transmetre la fe i la paraula de Déu». Els 5.000 exemplars d’aquesta tirada d’Evangeli per a cada dia 2024 s’han distribuït entre les parròquies, col·legis catòlics i els fidels, han confirmat els responsables de la iniciativa.
Així, segons el rector del Sagrat Cor de Patraix i director de la Delegació diocesana de Litúrgia, Edgar Esteve, la publicació sorgeix arran de «la voluntat dels espectadors de la missa en valencià que es retransmet cada diumenge en À Punt de tindre els textos per a poder seguir» la celebració i perquè els membres de les parròquies que parlen en valencià «puguen resar cada dia en la seua llengua», ha detallat a Europa Press.
«Existeixen molts instruments per a resar en castellà i l’objectiu era transmetre la fe i la manera més efectiva per a fer-ho era a través de l’Evangeli: evangelitzar amb tots els instruments que tenim i la llengua n’és un», ha assenyalat el sacerdot.
Evangeli per a cada dia, a més de comptar amb les lectures de totes les misses que se celebraran al llarg de l’any, també inclou les de les festes pròpies del País Valencià. També s’hi han introduït comentaris elaborats per un grup de sacerdots i laics de la Diòcesi, perquè resulte «més fàcil la seua aplicació a la vida del creient», ha indicat Esteve.
Després de conéixer-se la voluntat dels fidels de disposar dels textos de l’Evangeli en valencià, el sacerdot assegura que des de la Diòcesi es van posar «mans a l’obra» i en «tres mesos» van redactar el manual que esperen que s’imprimisca anualment.
«Volem donar continuïtat a l’acció i que siga present per a tots els que ho necessiten i, d’alguna manera, anar veient-ne la necessitat. Hem de començar des de la base, primer amb les eucaristies i, si hi ha demanda, l’església sempre respondrà a les necessitats del poble de Déu», ha asseverat.
La demanda més gran «ha estat, sobretot, en zones valencianoparlants com ara la Marina, la Ribera o la Safor, encara que també a la ciutat de València», ha afirmat Edgar Esteve.
Textos «més ajustats» a la normativa actual
Per part seua, el vicari episcopal i rector de l’Església de l’Asunción de Torrent (l’Horta Sud), Jesús Corbí, qui s’ha encarregat de la difusió dels textos evangèlics, ha relatat que els textos utilitzats per a dur a terme l’edició han sigut els de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL); el Llibre del Poble de Déu; els textos de la missa d’À Punt; la Bíblia Valenciana Interconfessional, a més de les aportacions dels filòlegs de la Diòcesi.
Tot això per a poder editar uns textos litúrgics «més ajustats» a la normativa valenciana actual i que així fora un valencià «consensuat». Respecte de si el consens es basa en les normes de l’AVL, el rector ha indicat que, «d’alguna manera, l’AVL dona la seua paraula encara que no siga l’última i definitiva, però la base és eixa».
«Sempre escoltem la paraula de Déu en castellà i la idea és que els ciutadans valencians i altres de fora puguen escoltar-la en valencià; que els xiquets s’eduquen en valencià tant a l’escola com en l’institut i que tinguen el recurs els joves cristians i les famílies de poder transmetre la fe i la paraula de Déu en valencià», ha apuntat el rector.
Una cosa «normal» i no «estranya»
En aquesta línia, Corbí ha destacat que la retransmissió de les misses en À Punt ha suposat «un gran impuls» a la litúrgia en valencià que ha fet que per a moltes persones siga una cosa «normal» i no «estranya».
Així, ha manifestat que, tant disposar de misses en valencià com dels textos evangèlics en la llengua, ha sigut una demanda defensada d’una part «minoritària» de l’Església però que és una petició de fa «molt temps».
«Més sensibilitat» de l’arquebisbe
En aquest sentit, Corbí ha apuntat que la presència d’una «major consciència social» dins de l’Església i una «major sensibilitat» per part de l’arquebisbe, Enrique Benavent, ha «sumat» per a aconseguir-ho.
No obstant això, assenyala que és un procés «llarg» que «ha d’anar produint-se amb normalitat i sense estridències». «Eixa és la nostra pretensió perquè en altres èpoques l’ús del valencià va ser conflictiu i problemàtic», ha conclòs.
