Hi ha persones –com la que ens ocupa aquesta setmana- a qui ningú pot negar-li la valencianitat malgrat que no hagueren nascut ni mort ni viscut cap llarga temporada al País Valencià –llavors regne, abans de la invasió borbònica.
De fet, la nostra protagonista va nàixer a Subiaco, municipi hui integrat a Roma, el 18 d’abril del 1480, al si d’una de les famílies més poderoses i riques de l’època: els Borja.
El seu pare era el Cardenal Roderic de Borja i la mare la seua amant oficial –tan oficial que viu a un edifici veí al palau cardenalici des d’on Roderic atén els assumptes oficials- és l’antiga protagonista de la sèrie, Vanozza Cattanei.
Lucrècia és la tercera de quatre germans –que malgrat ser oficialment bastards, adoptarien tots el cognom patern- i les cròniques expliquen que va heretar la bellesa de la mare, especialment els ulls blaus i els cabells rossos, i la barbeta afonada del pare.
Educada primer per la mare, als huit anys és enviada amb la neboda del pare, Adriana de Milà i viuen a Santa Maria del Portico, instal·lats entre la nombrosa comunitat valenciano-catalana que en aquella època domina la cort papal. Una de les seues dames de companyia serà Giulia Farnese, que anys més tard esdevindrà amant del seu pare.
Estudia al convent de les Dominiques i destaca sobretot pel seu domini de les arts: canta, toca el llaüt, domina els balls moriscs, broda… és també una gran lectora i domina a la perfecció quatre idiomes: valencià, italià, castellà i llatí. Dona culta i refinada, ben aviat comença a introduir-se en la burocràcia vaticana, presideix cerimònies oficials i gestiona els bens immobles de la família.
Primer matrimoni
Quan Lucrècia té sols 12 anys, el seu pare arriba al màximum de la seua carrera: el Papat. Llavors la nostra protagonista és un actiu valuós que cal saber explotar. Per davant de tot, l’objectiu dels Borja és fer créixer el poder i el patrimoni del clan fundat gairebé un segle abans per Isabel de Borja.
El llavors Papa Alexandre VI sospesa bé les seues opcions i l’any següent es decideix per casar la filla amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro i membre d’una de les nissagues més poderoses de la Itàlia renaixentista.
El matrimoni, però, duraria només quatre anys. El 1497, Alexandre VI es troba immers amb el conflicte pel domini d’Itàlia, dividida entre pro-aragonesos i pro-francesos, i organitza la Lliga Santa per expulsar els segons. Els Sforza, però, són més ambigus i la relació es deteriora.
El dia de Pasqua, Giovanni Sforza fuig de Roma adduint que el seu cunyat, el germà de Lucrècia Cèsar, el vol matar. El Papa li ordena tornar a la ciutat però ell s’hi nega. Finalment, la solució de més o menys consens és que el marit signe una declaració d’impotència i es puga dissoldre el matrimoni per manca de consumació. Alexandre ja té en ment un altre marit “més valuós” per al seu actiu. Un tribunal eclesiàstic determinarà la virginitat de Lucrècia, mitjançat una observació que ella mateixa va definir com “feta amb agudesa i gràcia”. Avantatges de ser el Papa.
Els anys de l’escàndol
A partir del divorci és quan comença a créixer la llegenda Lucrècia. Naturalment, ningú es creu que ella siga verge i tot es complica quan, mentre ella es troba en un monestir esperant la nova boda, naix un misteriós xiquet: el famós Infans Romanus, que després seria batejat com Joan Borja.
Els rumors inunden Itàlia i els Sforza i altres enemics dels Borja aprofiten per atiar-los tant com poden. El clan gandienc, també posa de la seua part. Els fets coincideixen amb l’assassinat sense resoldre del germà de Lucrècia –també Joan Borja- i poc després amb l’aparició al Tíber en estranyes circumstàncies del cadàver d’un dels secretaris de confiança del Papa, Perotto. Mesos després, una de les dames de companyia de Lucrècia, Pantasilea. Com si es tractara d’una versió renaixentista de la Trama Gürtel.
Les teories –cap confirmada- passen perquè el xiquet és fill de Lucrècia amb Perotto –que per aquest motiu seria assassinat per Cèsar,- amb el seu nou promés Alfons d’Aragó, amb el mateix Cèsar o fins i tot amb Alexandre, inaugurant la fama d’incestuosa que acompanyaria la nostra protagonista al llarg dels segles. Altres tesis assenyalen que el fill no seria d’ella, sinó del germà o el pare –qui finalment assumiria la paternitat- amb una dona desconeguda- i que Perotto hauria estat assassinat per Cèsar –aquesta és la part que pareix més confirmada- per ser amant de Pantasilea, qui al seu torn hauria estat amant del Papa.
Siga com siga, Lucrècia no recuperaria mai el seu bon nom i quedaria sempre vinculada a una imatge de dona lasciva, maquiavèl·lica, enverinadora, depravada i pèrfida.
Tampoc el nou matrimoni de Lucrècia va ajudar, precisament a calmar la situació. Només dos anys després de les noces, el 1501, Cèsar torna a fer de les seues i ordena assassinar el seu cunyat. Les aliances borgianes han tornat a canviar i ara el nou marit també molesta.
Duquessa de Ferrara
Malgrat l’historial marital de la nostra protagonista, no pareix que als Borja els costara trobar-li nou pretendent. Només uns mesos després del seu enviudament torna a passar per l’altar, aquesta volta amb Alfons I d’Este, hereu del ducat de Ferrara. Potser el dot de 40.000 ducats d’or també hi van ajudar.
Ara sí, Lucrècia abandona Roma i s’allunya de les intrigues vaticanes. Just a temps. L’any següent mor el Papa i els Borja cauen en desgràcia. El seu germà Cèsar és empresonat i morirà pocs anys després –Lucrècia haurà de fer-se càrrec dels seus nombrosos fills il·legítims-, i sols la distància i el poder de la seua família política la salva de la venjança antivalenciana de les noves autoritats papals.
Durant aquells anys naix una nova llegenda al voltant de Lucrècia. La seua arribada a Ferrara, amb una festa que passarà a la història per la seua fastuositat va enlluernar els seus contemporanis per la seua capacitat de gastar. La ciutat va avançar els carnestoltes i van contractar-se corregudes de bous en el que es van conéixer com “Spectacula Lucretiana”.
Arriba amb un seguici de més de 700 persones, incloses 21 dames de companyia i un aixovar compost de joies. Vestits, tapissos i una espectacular biblioteca. Comença una època d’esplendor i luxe a la cort ducal, amb una important tasca de mecenatge que li serviria per guanyar els favors d’importants artistes, arquitectes i escriptors de l’època, que la lloarien a les seues obres, com és el cas del poeta Ariosto, qui en el seu Orland boig l’anomena “Lucrecia Borja de la qual d’ara en davant, la bellesa, la virtut, la fama honesta i la fortuna creixerà, no menys que jove planta en terra suau”. També Jacopo Caviceo la lloa a la novel·la Il Peregrino i comença a ser mitificada per poetes i pintors com la bella donna Lucrezia.
La nostra protagonista, però, també havia heretat la capacitat de gestió dels seus familiars, que també han passat per aquesta secció, com la seua iaia Isabel o la seua tia Tecla. És descrita com una governant “hàbil i pràctica”, que col·labora en els aspectes més polítics del govern, incloent l’intercanvi de cartes xifrades amb el marit per tal de comentar aspectes militars.
Durant aquest matrimoni tindrà sis fills –ara sí confirmats-: Hèrcules, Hipòlit, Alexandre, Francesc, Elionor i Isabel Maria. La darrera serà qui li provocarà la mort, en el part, quan tenia 39 anys. Era el 24 de juny del 1519 a Ferrara.
