L’Ajuntament de Montserrat també censura la revista «Camacuc»

L’Ajuntament de Montserrat (la Ribera Alta), governat per PP, Vox i el partit local Aigua des de principis de desembre, ha anul·lat la subscripció municipal a la revista en valencià Camacuc. Així ho ha denunciat aquest dimarts la publicació infantil a la xarxa social X: «Tenim una mala notícia per a les xiquetes i xiquets de Montserrat i per a Camacuc. L’Ajuntament ha cancel·lat la subscripció. No entenem els arguments dels que neguen a les criatures el dret a llegir, aprendre i somiar en valencià. Nosaltres continuarem contant…»

Justament aquest dilluns l’Ajuntament de Montserrat també va comunicar a la revista Saó, la degana de la premsa en valencià, que la regidoria de Cultura, en mans de Vox, suspenia la subscripció que el consistori mantenia des de fa dècades. Arran d’aquesta censura, Saó ha demanat ajuda: «Necessitem mitjans en valencià».

En el cas de Camacuc, publicació editada a Paiporta (l’Horta Sud) des de fa 40 anys, ja és el tercer ajuntament governat per la dreta i a ultradreta que la retira de les dependències municipals. El 20 de desembre la va censurar l’Ajuntament de Torrent (l’Horta Sud) i, abans, a principis d’estiu, l’Ajuntament de Borriana (la Plana Alta), quan el regidor de Cultura, Jesús Albiol, de Vox, va fer gala a les xarxes socials d’haver retirat totes les revistes en català de la Biblioteca Municipal.

A Borriana, la mobilització social i cultural contra la mesura que va culminar en una demostració de força del valencianisme davant de la Biblioteca Municipal, on es van concentrar un miler de persones, va fer que el consistori rectificara i que les publicacions censurades tornaren a estar disponibles a la Biblioteca fins que venceren els abonaments a les publicacions el 2024. A finals d’any, com era d’esperar, Albiol va «fer efectives» les noves adquisicions i subscripcions a revistes «en espanyol i en valencià autèntic» per a la Biblioteca.

Aleshores, per a Camacuc, l’intent de censura de Vox va tindre l’efecte contrari al que es desitjava. És el que en l’argot d’internet s’anomena un «efecte Streisand», o siga, quan l’intent de censurar una informació acaba provocant que més gent la conega. L’onada de reconeixements i ànims a les xarxes no s’ha quedat només en bones paraules. Només en un dia la revista va rebre més de 15 subscripcions noves.