L’Ajuntament de Castelló (la Ribera) ha presentat aquest dimecres 23 d’abril dos recursos de cassació, un per via estatal i un altre per via autonòmica, contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que anul·la el decret 112/2020, de 4 de setembre, pel qual el Consell va aprovar el nom de Castelló per aquest poble de la Ribera Alta que fins llavors oficialment tenia com a denominació la forma castellana Villanueva de Castellón. Els magistrats van prendre aquesta decisió, a partir d’un informe elaborat pel secretari general de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, perquè, a parer seu, la nova denominació ha generat «confusions» en la ciutadania i diferents administracions entre tots dos municipis. Tanmateix, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), va avalar el nom de Castelló per ser el d’ús tradicional a la comarca i pel fet històric que Jaume I l’anomena així al Llibre del Repartiment, i per tradició lingüística en ser un poble valencianoparlant.
Així, l’Ajuntament de Castelló ha recorregut en cassació per infracció de jurisprudència en normes estatals i per infracció de jurisprudència o vulneració de jurisprudència del mateix TSJ en normes de dret autonòmic valencià.
El canvi de nom té naturalesa discrecional
En el recurs de cassació adreçat al Tribunal Suprem (TS) s’exposa que la sentència del TSJ contradiu o interpreta d’una manera diferent la jurisprudència del TS, ja que aquest afirma que l’acte administratiu de canvi de nom d’un municipi té naturalesa discrecional. És a dir, l’administració autonòmica té la potestat de decidir quin nom posa a un municipi, atés que aquesta competència és de la Generalitat, no municipal.
No obstant això, s’hi assenyala, el TSJ ha creat una doctrina diferent, perquè considera que l’element discrecional és un concepte jurídic indeterminat a efectes del control dels tribunals de justícia, i basa la sentència en la prova aportada per l’Ajuntament de Castelló de la Plana, però no determina quin és el grau de similitud o situacions que s’han d’acreditar per a apreciar la confusió entre la denominació de dos municipis.
Per tant, tenint en compte que en una cassació no es pot discutir la prova, sinó la interpretació del dret, el Suprem haurà de decidir si la interpretació que ha fet el TSJ és correcta o si vulnera la jurisprudència ja establida pel mateix TS, que sosté que aquesta mena d’actes són discrecionals, sempre que es complisquen tots els requisits legals i informes preceptius, com ocorre de manera escrupolosa en aquest cas. Fins i tot l’informe del Ministeri competent del registre d’Entitats Locals estatal acredita que no existeix cap altre municipi amb la denominació oficial de Castelló en tot l’estat espanyol, raó per la qual no consta la confusió que sí que acorda el TSJ.
Suposat risc de confusió
En aquest sentit, en el recurs s’indica que la sentència del TSJ invalida l’acte administratiu no perquè falte cap tràmit o informe preceptiu i vinculant de l’AVL i del Ministeri, sinó per un suposat risc de confusió entre administracions públiques pel nom de Castelló. Però la llei no concreta com ni quan pot haver-hi confusió. I si la llei no ho concreta, el tribunal no contemplaria la discrecionalitat del Consell.
A banda, hi ha dues proves aportades que demostren que no hi ha cap altra administració pública amb el mateix nom, i l’informe de l’AVL acredita que el topònim “Castelló” respecta la tradició històrica i lingüística del municipi. Així doncs, en la sentència el TSJ reconeix que es compleixen absolutament tots els requisits de la llei.
Fonaments del recurs
L’únic punt en què que no dona la raó a l’Ajuntament de Castelló és aquest concepte jurídic indeterminat. Per això, els fonaments del recurs de cassació són tres:
- Contradicció de jurisprudència: el TSJ ho interpreta d’una forma contrària a sentències prèvies del Suprem i del mateix TSJ.
- Interès general: vulnera l’autonomia dels municipis i afecta la seua denominació, que implica interessos dels veïns, de la Generalitat i d’altres municipis amb noms semblants.
- Rellevància estatal: des del 2000 fins al 2025 s’han tramitat uns 260 canvis de nom de municipis a tot l’Estat, amb una mitjana de 10 canvis per any. Quatre per any al País Valencià, on hi ha més conflictivitat lingüística.
La batalla jurídica no és només pel nom de Castelló, sinó per defensar el dret del Consell de la Generalitat a decidir discrecionalment, d’acord amb la llei, els noms dels municipis, competència exclusiva d’acord amb l’article 148.1.2 de la constitució, i l’autonomia dels municipis, segons l’article 140 de la Constitució.
