Francisco Rodríguez Iglesias, conegut popularment com Arévalo, ha mort de manera sobtada quan tenia 76 anys. L’humorista, nascut a Madrid però criat a Catarroja (Horta Sud), ha destacat en els seus últims dies per una qüestió inesperada: el seu suport a Vox i el seu posicionament ideològic exercit des de València, la ciutat en què vivia i on ha mort.
És una manera com qualsevol altra de transcendir quan la carrera professional ja no dona més de si. Arévalo ha sigut un dels molts artistes que han continuat en boca de molta gent gràcies a la política, un àmbit que fins fa ben poc els era ben aliè.
En el cas d’Arévalo, l’última imatge en aquest sentit es va poder veure a mitjan novembre, en el context de les protestes als voltants de les seus del PSOE. L’humorista va participar en la de València, on es va presentar amb una bandera de Vox i es va gravar un vídeo que va emetre per les xarxes socials per a dir que no estava d’acord «amb el que el senyor Sánchez està fent amb la nostra democràcia, en contra de tot el que és normal i del que està dins de la Constitució. Per això jo, com a espanyol, vull protestar», deia, «perquè ningú no m’ha consultat si vull que eixos pactes es facen».
Arévalo temia per la unitat d’Espanya, «que és el primer que hem de defensar», perquè «la resta és secundari». El còmic fins i tot demanava al rei d’Espanya «no signar l’acord», en referència a la imminent investidura de Pedro Sánchez amb els vots dels partits independentistes, i per a defensar el seu argument citava Franco dient que «quan moria li va dir al rei que el que més li interessava era conservar la unitat d’Espanya».
En una altra època
I és que l’anacronisme ha marcat Arévalo fins al final. Víctima del canvi d’època, en què els seus acudits masclistes i homòfobs ja havien quedat fora de joc, l’humorista va preferir traslladar aquest estil ranci a les seues manifestacions polítiques. Malgrat aquests comentaris, Arévalo va arribar a dir que se sentia «cansat» que li digueren «fatxa», perquè per a ell «ser catòlic i creure en déu», «no estar d’acord amb aquest Govern», «defensar la bandera i el país», «cridar visca el rei», «témer el comunisme més radical», «admirar empresaris com Amancio Ortega» o «aplaudir el meu exèrcit» no era mereixedor de tal qualificatiu.
Aquest comentari es va fer públic al 2020 a la xarxa encara anomenada Twitter. Però va ser dos anys abans quan Arévalo va mostrar públicament la seua identificació amb Vox, que encara no comptava amb cap mena de representació institucional –faltava un mes per a les eleccions andaluses en què els ultres van irrompre per primera vegada amb força.
Segons relata el diari El Mundo, va ser el 27 d’octubre de 2018 quan Arévalo va saber de l’existència de Vox en un «dinar protesta» per a defensar la tauromàquia quan va coincidir amb Javier Ortega Smith, secretari general del partit ultra en aquell moment. Segons deixa escrit el diari citat, el còmic va admetre que «els ideals que conec d’ells em són afins. Hui no tinc el carnet del partit, però, de moment, donen suport als bous i això m’agrada».
No és estrany que el síndic de Vox, José María Llanos; que el vicepresident de la Generalitat, Vicente Barrera; o que l’exsíndica Ana Vega hagen lamentat la seua pèrdua amb elogis com ara «gran amic», «etern» o demanant «oracions per la seua ànima».
