La vida terrenal dels papes, durant els últims vuit-cents anys cadascun dels papes, semblant a com feien els senyors temporals de la noblesa, ha tingut el seu escut d’armes personal. Escut d’armes que inclou el símbol de la tiara papal com a timbre de l’escussó i les claus del cel creuades, una d’or i una de plata, que venen a representar el poder de lligar i deslligar a la terra (plata) i al cel (or): “Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lligues a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligues a la terra quedarà deslligat al cel” (Mateu 16: 18-19).
Després de mort el papa, es proclama el període anomenat “Seu vacant”, del llatí sedes vacans ‘mentre la seu és vacant’, expressió llatina que significa que la seu d’una diòcesi no està ocupada a conseqüència de la mort, la destitució o el trasllat del seu representant. En el cas de la basílica romana, durant el temps que s’allarga la seu vacant és el Col·legi Cardenalici qui té la potestat d’organitzar els afers corrents amb la condició que: «Sede romana vacante aut prorsus impedita, nihil innovetur in Ecclesiae universae regimine», és a dir, quan la seu de Roma és vacant o totalment impedida, res no serà canviat en el govern de l’Església universal. Per tant, mentre dura el conclave que té per missió elegir el nou papa -el qual aportarà al seu pontificat un nou escut a la galeria històrica dels anteriors-, quin és l’escut d’armes que fa servir la Santa Seu de Roma en representació de l’església universal?
L’escut d’armes que farà servir la Santa Seu serà amb el conopeu o ombrel·la oberta, tal com podem observar a la imatge. El seu ús actual s’ha estès com a objecte litúrgic a totes les esglésies catòliques d’arreu del món que tenen la consideració de basílica, col·locat de forma visible al costat de l’altar major. Normalment, al seu costat apareix una campaneta, el tintinacle, per anunciar l’arribada del papa. Quan el papa visita la basílica, l’ombrel·la o conopeu es desplega.
Durant el període de la sedes vacans el conopeu obert substituirà la tiara papal de l’escut d’armes vaticà, tot simbolitzant un període de transició: acabat el trànsit terrenal del papa, comença un interregne sota la protecció del conopeu. El conopeu, també anomenat gonfanó o pavelló papal (a Itàlia és conegut sota la forma popular d’ombrellino, derivat de l’umbraculum llatí, umbra ˃ ‘ombra’, semblant a la nostra ombrel·la o para-sol), va ser usat en principi per proveir d’ombra i protegir de projectils enemics el Pontífex Romà. Actualment, l’ombrel·la amb les franges roges i grogues és el símbol de l’església catòlica i de l’autoritat papal.
En els frescos de l’oratori de sant Silvestre de l’any 1248 descoberts l’any 1995 per un equip de conservadors dirigit per Andreina Draghi, a l’església romana dels Quatre Sants Coronats, s’hi representa una ombrel·la semblant. Ocults darrere de capes de calç, hi havia les restes d’un extens cicle de frescos del segle XIII en els quals apareix la ombrel·la o para-sol. No obstant, va ser el papa Roderic de Borja, Alexandre VI, qui el va imposar per simbolitzar els poders temporals de la Santa Seu. Així, pocs anys després del segon pontificat dels Borja el conopeu seria utilitzat per primera vegada com a emblema de l’interregne papal, en les monedes encunyades l’any 1521, entre els pontificats de Lleó X i Adrià VI. Per tant, l’ombrel·la amb els colors dels comtes de Barcelona, els colors de la nostra senyera, de la mà d’Alexandre VI ha passat a representar la glòria immortal, la glòria intemporal més enllà del cos dels papes temporals. Passaran els papes i l’ombrel·la amb els colors de la nostra senyera restarà.
És de justícia restituir a qui correspon l’acte que ens situa com a nació en el cor de l’església universal, al fill il·lustre de la ciutat de Xàtiva, Roderic de Borja, el papa Alexandre VI, que va ser qui va convertir el pavelló papal en el símbol del poder que hui, en la seua forma oberta, ha esdevingut el símbol de l’església intemporal.
