Girona. La ciutat respira ja l’aroma de Temps de Flors, un dels esdeveniments més emblemàtics de la ciutat i que sempre va acompanyat d’un gran nombre de visitants d’arreu del món. Som al bell mig de la ciutat, al carrer de Mercaders, a un espai vinculat a la històrica llibreria Les Voltes, custodiada dins la plaça del Vi i al costat del mateix ajuntament de la ciutat. Més que una llibreria, un emblema de la cultura gironina i bressol, com no, de llibres, de molts llibres.
En aquest entorn s’ha presentat el projecte de La Veu dels Llibres amb la participació de l’editor del Grup La Veu, Moisès Vizcaino; el coordinador i alma mater del projecte, Víctor Labrado; l’editora Llúcia Casanova, i l’expresident català Quim Torra, que han exposat la seua visió a l’entorn de la situació de la llengua i també de la literatura en català, dins l’espai comunicatiu de la nostra llengua.
Ha començat l’acte Moisès Vizcaino, qui es considera “una persona de país” i ha emmarcat el projecte a l’entorn del “buit comunicatiu que teníem en la llengua catalano-valenciana”. Durant la presentació ha explicat com va nàixer el projecte de La Veu dels Llibres, arran d’una conversa amb Víctor Labrado, en un context en què el grup estava a punt de tancar el principal referent i motor del grup, Diari La Veu.
Segons Vizcaino, La Veu dels Llibres va ser “una flama que, en moments complicats, em va permetre continuar com a editor de mitjans de comunicació al País Valencià”. I ha justificat que “volem defensar la llengua i canviar el sistema comunicatiu valencià”, un entorn ara mateix dividit en províncies i que “volem canviar des d’una perspectiva de país”. L’editor també ha fet palesa la importància de tenir mitjans en clau de país i promocionar projectes que acosten la cultura i la literatura a tothom.
Durant la seua intervenció, Victor Labrado ha insistit en les dificultats que suposa executar un projecte com aquest i ha destacat el fet d’haver parat atenció a les zones més oblidades del territori catalanoparlant, deixant una mica l’autocentrisme de les grans capitals. Segons Labrado, l’objectiu clau del projecte és el de ”fomentar la lectura en català”, però sempre “des de la modèstia” fent una revista a la “mesura humana, perquè és més mediterrani i ix millor de preu”. Ha insistit també en el fet que no “ens volem aturar en les novetats, en els llibres actuals” i que en el projecte no hi ha cap director, sinó un coordinador que deixa la tria del llibre ressenyat als “autors que hi col·laboren”. Per al coordinador del projecte, La Veu dels Llibres va sorgir per aprofitar una gran oportunitat, mentre citava que “cal aprofitar les ocasions perquè normalment són les ocasions les que se n’aprofiten de nosaltres”, tal com, ens recorda, “acostuma a dir un dels nostres col·laboradors”. I és arran d’aquesta conjuntura que es va reunir amb Moisès i va nàixer un projecte que compta amb un bon grapat d’usuaris i un recull d’articles nascuts de la “passió per la lectura”, recorda. “El balanç és que no serem la solució” però després de 5 anys “hi ha un creixement important de la revista”, tal com reflecteixen els números de les diferents auditories, i això “cal sempre celebrar-ho”.
En el seu torn, Llúcia Casanova ha posat el focus en l’edició de llibres, cosa que ha emmarcat dins un moment “bo, a pesar de les dificultats” i defineix que el català “està en un moment molt dolç, perquè es publica en tots els àmbits” tot i que el problema és “que no arribem a fer visibles els nostres llibres”. Ha destacat iniciatives com La Veu dels Llibres perquè “són recomanacions que fan lectors, no són patrocinades”, són suggeriments de lectors que han decidit que aquest llibre “ha d’estar viu”, per a acabar mostrant la satisfacció perquè amb aquest gest “ens estan oferint una finestra que no existia”.
Finalment, ha pres la paraula l’expresident Quim Torra, a qui Moisès Vizcaino ha agraït la seua presència. Ha destacat “la normalitat” que un acte com aquest esdevinga, i el fet que la literatura siga el context “idoni perquè això passi”. L’expresident ha reconegut que el que passa després de l’Ebre “ens arriba des de mitjans amb perspectiva de Països Catalans”, i que provenen de territoris de fora de Catalunya, però ha valorat que el fet que es faça fora de Catalunya “no ha de ser frontera de res”, i celebra la col·laboració actual entre el Grup La Veu i el Mon.cat.
Tal com ha fet Llúcia Casanova, també ha destacat la qualitat de les publicacions en català, tot i que, ha recordat: “La llengua està en un moment històric perquè existeix el dubte de si les properes generacions deixaran de parlar-la”, per a acabar destacant la paradoxa que suposa “el moment brillant dels autors que escriuen en català, i la mala situació de la llengua”. “Temo pel futur col·lectiu de tot plegat”, ha insistit, perquè això no esdevinga només una cultura “per a les elits”. En aquest context, el president Torra ha destacat la importància que tenen projectes com La Veu dels Llibres. “Estem vivint una situació inèdita, amb el perill que esdevingués el que amb Franco no va poder esdevenir”. Finalment, ha desitjat molta sort al projecte “perquè en siguin molt més que cinc” i ha agraït que es puguen celebrar actes com aquest de Girona.
L’acte ha clos posant els llibres com a símptoma de la salut d’una cultura i d’una llengua, la nostra, que necessita projectes integradors com La Veu dels Llibres, que posen la mirada en la perspectiva col·lectiva i no en l’afany secessionista. Un esguard necessari per a una llengua que no sobreviurà si no és unida a tots els terriroris que la parlen, i que ha trobat en la lectura, una arma fantàstica de comunicació massiva.
