Recentment s’ha fet públic que la gestora cultural i documentalista Jana Montllor Blanes (1979) està preparant un documental sobre el seu pare, Ovidi Montllor, cantautor i actor alcoià que va morir l’any 1995. La intenció és que aquesta peça audiovisual siga diferent. Fonamentalment, perquè Jana Montllor té aquesta necessitat vital.
La idea del documental va sorgir fa temps, segons explica la documentalista. «Sempre he tingut la voluntat de conèixer-lo més», indica, recordant que el seu pare va faltar quan ella només tenia 15 anys. Jana Montllor, que treballa a La Selva Coop i que es dedica al cinema d’impacte comunitari, explica que la cooperativa citada té la vocació de donar forma als projectes personals de les persones que hi treballen. «Les meves companyes, Liliana Díaz i Lucía Dapena, es van poder posar a treballar en el guió i van anar més enllà de la idea inicial, que era fer un documental on el meu punt de vista com a filla no estigués tan present. Jo volia treballar sobre els deu anys en què el meu pare va publicar els seus discos», diu Jana Montllor, que recorda que l’últim d’aquests treballs és del 1980, i per tant el va acabar tot just quan ella havia acabat de nàixer.
La necessitat de recordar
Ella mateixa recorda, també, que després de la mort d’Ovidi Montllor es va adonar que la seua memòria, a l’hora de recordar-lo, era curta i que es basava en moments banals. «No em sentia còmoda, i aquest documental m’està servint per a fer memòria i per a fer una lectura des de la persona adulta en què m’he convertit i poder, així, explicar la meva relació amb el meu pare des de la memòria d’una nena, però amb una mirada d’adulta».
La documentalista considera que sabia poc del seu pare perquè, quan va faltar, encara era una adolescent. Hi havia altres factors que van influir en aquest desconeixement parcial, com ara el fet que Ovidi Montllor, un obrer de la cultura, tal com el definia David Fernàndez, acostumava a passar llargs períodes fora de casa degut al seu ofici. Aquest punt de partida ha servit per a inspirar un documental guionitzat, que vol exposar una recerca per a entendre, des del punt de vista d’una filla, com van ser els últims anys de vida del seu pare, els anys en què va haver de deixar de cantar i com això li va afectar abans que faltara als 53 anys, víctima d’una malaltia.
«M’intento acostar al meu pare, saber més d’ell, i fer una reflexió fílmica sobre la memòria i les relacions paternofilials», explica la documentalista, que diu tindre la «necessitat, com a filla, de sanar un procés». Jana Montllor admira el seu pare pel fet que «va aconseguir fer d’allò artístic, polític i vital una mateixa cosa, i em vull acostar a com va viure això des del punt de vista meu, el d’una persona que admira tot el que seu pare va fer», relata.
El documental compta amb ajuts de TV3, de l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC) i requereix d’una aportació de 50.000 euros que s’està intentant recaptar a través d’un crowfounding. Fins ara, els impulsors del documental n’han arreplegat 21.500, i tot i que el termini aspirava a finals d’any, possiblement l’allargaran durant dos mesos més per arribar a la xifra indicada.
