Els treballs arqueològics previs a la restauració de la muralla medieval conservada a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) han fet aflorar els primers fragments de ceràmica taifa del segle XI, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir a l’espai que va deixar la muralla després de l’enderrocament al segle XIX, com ara paviments, pilars o murs.
Les restes de ceràmica taifa haurien romàs ocultes en una zona, al costat del carrer de Guillem de Castro, que es va emmurallar per primera vegada durant el segle XIV i que fins llavors havia sigut horta. L’àrea que ocupa hui l’IVAM va començar a urbanitzar-se amb edificis residencials a partir de 1870, després de l’enderrocament gradual de la muralla i els seus elements annexos, com el fossat i les rondes de pas.
Són les restes d’aquests edificis del segle XIX els que han emergit en la futura rampa d’accés de la Sala Pinazo de l’IVAM, abans anomenada de la Muralla, confirmant que les construccions conformaven una illa que es tancava per l’actual carrer de Na Jordana.
A més d’aquestes importants troballes, l’equip d’arqueòlegs -dirigit per José Ferrandis, un dels especialistes més importants en les muralles de la ciutat- treballa sobre la hipòtesi que en nivells arqueològics inferiors hi ha sediments corresponents a la riuada del 1088.
Aquesta històrica inundació va causar grans pèrdues en la zona, va arrasar els dos ponts que n’hi havia a la ciutat i alguna de les torres que els defensaven. En diverses excavacions desenvolupades en diferents punts de València s’han trobat testimoniatges d’una de les riuades més devastadores de l’edat mitjana.
Els fragments de ceràmica descoberts, que es remunten al segle XI, encaixen amb la hipòtesi que l’actual espai que ocupa l’IVAM va ser una zona dedicada a horta en la qual es feien abocaments domèstics, entre els quals estava l’aixovar ja en desús. S’espera continuar amb més troballes a mesura que avancen les tasques en les pròximes setmanes.
Els treballs arqueològics a la sala Pinazo de l’IVAM pretenen omplir alguns buits de coneixement en relació amb la muralla de València, especialment del tram construït al segle XIV. És la primera vegada que es duu a terme un sondeig arqueològic sobre el costat intramurs d’aquest tram de muralla cristiana-mudèjar, catalogada com a bé d’interés cultural (BIC). Les úniques investigacions -durant la construcció de l’IVAM el 1985- es van dur a terme únicament de manera parcial i extramurs.
Muralla defensiva
El resultat de les excavacions arqueològiques actuals permetrà així acarar totes dues investigacions i llançarà llum sobre la muralla defensiva de València, un element que persisteix tant en la memòria col·lectiva com al subsol de la ciutat.
Així mateix, el descobriment d’edificis huitcentistes o sediments de la riuada poden confirmar els contextos històrics, completar investigacions historiogràfiques i aprofundir en el coneixement dels sistemes de fonamentació i les pràctiques constructives emprades durant el primer gòtic civil valencià.
Els treballs d’intervenció, que contemplen la rehabilitació integral del tram de la muralla, són «un ambiciós projecte» que té com a objectiu la consolidació de les restes arqueològiques, l’adequació de l’espai de la sala, la millora de l’accés i fer valdre aquest bé patrimonial. El projecte inclou actuacions de conservació preventiva i de restauració, així com millorar les condicions expositives. Preveu una inversió de 593.484,17 euros i un termini d’execució de 6 mesos.
