La vicerectora de Sostenibilitat i Planificació, Clara Martínez, participa en el debat, que serà moderat per la professora d’Economia María Iborra. També hi seran Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, el regidor de Turisme, Joan Calabuig, el coordinador a l’Estat espanyol del programa de la Unesco de la Ruta de la Seda, José María Chiquillo i un representant del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.
La Universitat oferirà a tots els actors implicats en aquest projecte que s’organitzen com a grup per poder coordinar accions. Des dels empresaris (cambra de comerç), institucions (agència valenciana de turisme, regidoria de turisme), UNESCO, OMT, col·legi major de l’art de la seda i la resta d’implicats del territori.
Des que la seda es va descobrir fa més de quatre mil anys a Xina, la seua producció i venda han adquirit gran importància econòmica i social. El comerç de la seda és una de les vies al voltant de la qual ha girat la relació entre els pobles d’Orient i Occident. A través de la seda s’ha produït una comunicació econòmica, tecnològica, artística i cultural entre àrees geogràfiques molt allunyades. Els desplaçaments humans i tecnològics, els transvasaments de productes i formes artístiques entre diferents àrees geogràfiques han tingut un efecte dinamitzats de múltiples canvis en societats i pobles.
L’estat ja forma part d’algunes rutes tant d’àmbit estatal com europeu. Des de 1990, any en què es va constituir a l’Estat espanyol, amb la col·laboració de la Universitat de València, la Comissió Espanyola de la Ruta de la Seda, s’ha actuat en la línia de formar part de la ruta de la seda com a un itinerari cultural del qual formem part des de fa segles.
Són moltes les vinculacions que València manté amb les rutes i corredors comercials de la Seda. La prosperitat de les manufactures sederes valencianes arranca de la tradició d’època musulmana, però la indústria va experimentar un notable creixement gràcies a l’arribada a la ciutat d’artesans genovesos, que van importar tecnologia avançada i van incentivar l’especialització artesanal necessària per a obtenir teixits de qualitat. La ciutat de València va ser una important exportadora de teles de seda a la fi del segle XV.
Edificis com La Llotja de la Seda, reconeguda Patrimoni Mundial de la UNESCO en 1996, reflecteixen la importància d’aquest producte en la ciutat. Alguna cosa similar ocorre amb la seu del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València, un edifici actualment en obres de rehabilitació. Aquesta institució gremial es va convertir en garant de la precisió tècnica amb què s’elaboraven els diferents tipus de teixits, gràcies a la qual cosa les sedes valencianes van aconseguir notable importància fora de les nostres fronteres.
Implicacions internacionals
L’Organització Mundial del Turisme (OMT), responsable del programa de la Ruta de la Seda, va incloure el passat 1 d’abril a l’Estat espanyol com el país número 32 en el programa. L’entrada es produeix després d’una petició efectuada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme. Aquesta petició és el resultat de la sol·licitud d’inclusió de l’estat en el programa realitzada per Centre Unesco València i la Universitat de València.
En el mes d’abril, el senador José María Chiquillo, ha sigut designat per AECID com a ‘focal point’ per a la UNESCO Silkroad online Platform. Per tant, des d’aquell moment l’Estat espanyol està present en els dos programes existents en aquesta àrea.
Des del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme s’ha sol·licitat a l’OMT i a la UNESCO que el punt de la península que aparega en els mapes, interactiu tots dos, fóra València, com a punt de referència de les Rutes.
Arran de tot aquest procés, el passat mes de juliol les Corts van recolzar la proposta per a València Ciutat de la Seda 2016, coincidint amb el 20 aniversari de la Llotja com a Patrimoni Mundial de la UNESCO i la pròxima reobertura del Col·legi de l’Art Major de la Seda.
Aquest mes d’agost s’ha constituït la Xarxa d’Universitats de la Ruta de la Seda. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, a través de la Secretària d’Estat de Turisme, es va posar en contacte amb la Universitat de València, com partner directe del projecte, per a sol·licitar ser la universitat de l’estat que assistirà al congrés.
