La Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) investirà doctor honoris causa l’artista i poeta català Pere Jaume Borrell i Guinart (Sant Pol de Mar, el Maresme, 1957), conegut com a Perejaume, el pròxim abril. El Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) va aprovar, el 20 de desembre del 2023, la concessió del títol arran de la proposta sorgida de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia d’aquesta universitat. D’aquesta manera, es vol reconèixer la seua trajectòria artística i «el seu compromís amb la cultura catalana, la llengua i el territori». Es tracta del primer doctor honoris causa de l’àmbit artisticoplàstic que atorgarà la UVic-UCC.
Segons explica la UVic-UCC en un comunicat, la mirada artística de Perejaume s’inspira en autors com ara Joan Brossa, J.V. Foix i Jacint Verdaguer. «Les seves obres qüestionen les relacions entre la natura i la cultura, i entrellacen la creació plàstica i literària amb propostes que van de l’escultura a la paraula, passant per l’acció, el vídeo i el so». A més dels autors esmentats, Perejaume també recull la influència de la cultura popular del Maresme i el món de la pagesia. Entrellaçant creació plàstica i literària, la seua obra qüestiona les relacions entre natura i cultura, ja que la reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa, així com les seues fronteres incertes.
Des del 1974 fins a l’actualitat ha fet més de 130 exposicions individuals, tant a Catalunya com a l’estranger, i és autor d’una trentena de llibres amb els quals ha conreat diversos gèneres literaris. El 2005 va ser mereixedor del Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya per l’obra Els cims pensamenters, en què reflexiona sobre l’obra de Jacint Verdaguer, Joan Maragall i Antoni Gaudí, i, el 2006, del Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura d’Espanya per la «reformulació de la relació entre art i territori».
Algunes de les seues intervencions i exposicions més notòries són els medallons del Gran Teatre del Liceu (1999), les retrospectives Deixar de fer una exposició (MACBA, 1999) i Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova! (La Pedrera, 2011) o la col·laboració amb l’exposició del CCCB «La màquina de pensar» amb la videoinstal·lació La rel de l’arbre és una roda (2016).
La seua escriptura, de caràcter conceptual i líric, amplia els límits dels gèneres tradicionals. Ha publicat diversos llibres a cavall de la poesia, l’assaig filosòfic i la prosa poètica, entre els quals cal destacar: Ludwig-Jujol. Què és el collage, sinó acostar soledats? Lluís II de Baviera, Josep Maria Jujol (1989), La pintura i la boca (1993), Oli damunt paper (1992), El paisatge és rodó (1995), El Pirineu de Baix. Mont-roig, Miró, Mallorca(1997), Oïsme. Una escriptura natural a partir dels croquis pirinencs de Jacint Verdaguer (1998), Oleoducte (1999), Obreda (2003), Els cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions (2004), L’obra i la por (2007) i Pagèsiques (2011, premi Ciutat de Barcelona 2012 i Premi Lletra d’Or 2012). El 2014 va traure a la llum el llibre de bibliòfil Mareperlers i ovaladors, on l’artista, a partir de la figura de l’oval, descobreix les connexions que hi ha entre l’obra de Jujol, Mir, Miró i Tàpies, i el 2018 Treure una marededéu a ballar, una crònica d’impressions i reflexions en prosa poètica d’un viatge a peu transportant la imatge d’una verge durant uns dies.
![Notícia: Agermana’t a Diari La Veu: tria la destinació de part dels teus impostos [Vídeo]](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
