El vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora, ha inaugurat aquest dilluns al vestíbul del Museu Monogràfic de la Fundació Universitària l’Alcúdia a Elx (el Baix Vinalopó), l’exposició «La Dama d’Elx: el naixement de la icona», amb motiu de la celebració el 4 d’agost dels 125 anys del descobriment del bust.
En l’acte inaugural han intervingut a més del vicerector Alejandro Ramos, director de la Fundació Universitària d’Investigació Arqueològica, Ana Ronda, arqueòloga, responsable de l’Àrea de catalogació del jaciment i una de les dues comissàries de la mostra junt amb Mercedes Tendero.
L’exposició mostra els objectes que formen part del procés de mitificació des del mateix instant en què es va descobrir la Dama d’Elx. Per això, Ramos ha destacat que el fet que fora adquirida pel Museu del Louvre, on va romandre més de quatre dècades, «va disparar la seua fama alhora que el sentiment de pèrdua» a l’estat espanyol. Així, quan la van traslladar a Madrid el 1941 ja s’havia convertit en una icona.
Per part seua, Ana Ronda ha recordat que el 4 d’agost del 1897, quan la van trobar, els mateixos treballadors cridaven «la reina mora» i des de llavors va començar la personificació d’una peça tan important com és la Dama d’Elx.
En la seua intervenció, Juan Mora ha explicat que fa menys d’un any la UA commemorava el 25 aniversari de l’adquisició del jaciment de l’Alcúdia i que ara per ara s’ha excavat aproximadament un quinze per cent del jaciment. Això, ha afirmat «ens enfronta a l’emocionant repte de descobrir la major part de la història d’Illici i del patrimoni que alberga l’Alcúdia», que «és molt més que la Dama d’Elx». Finalment, ha defensat el jaciment com «el més important de tot l’art iber», amb la Dama d’Elx com a referent.
L’exposició consta de dues parts, amb vitrines i elements emmarcats penjats a les parets. La primera, titulada «La Dama d’Elx: icona social atemporal», mostra com una vegada emergida la imatge del bust ibèric manté fins als nostres dies la posició rellevant en tots els aspectes, tant socials com culturals. La segona està dividida en tres seccions: «Primers documents de la troballa, Pedro Ibarra Ruiz», «Publicacions científiques i divulgatives», i «La Dama a París».
