El jaciment de Cabezo Redondo, a Villena (l’Alt Vinalopó), ha tornat a oferir dades essencials per a explicar la vida quotidiana a l’Edat de Bronze després de la troballa d’un teler vertical excepcionalment conservat de fa 3.500 anys.
L’estudi d’equip d’investigadors dirigit per la Universitat d’Alacant (UA) ha publicat en la revista científica Antiquity l’anàlisi d'”un dels descobriments més rellevants dels últims anys per al coneixement de la tecnologia tèxtil prehistòrica en la península Ibèrica“, ha destacat l’Ajuntament.
Es tracta de les restes d’un teler vertical amb pesos trobat en aquest jaciment de Villena. Entre els autors d’aquesta publicació científica hi ha Ricardo Basso, guardonat aquest últim any amb el Premi d’Investigació d’Arqueologia de la Fundació José María Soler.
La regidora de Cultura, María Server, ha explicat que “aquesta classe d’investigacions consolida la importància d’aquest indret per a l’estudi dels orígens de les cultures mediterrànies i certifiquen la importància de Villena com a cruïlla de camins“. A més, ha continuat, “dota a aquest jaciment més valor per als amants del turisme cultural, els interessats en la història i per a aquells que busquen un destí patrimonial”.
“El Cabezo Redondo forma part de l’entorn que abasta el Museu de Villena (MUVI), que es vincula amb el Castell de la Talaia, i altres espais vinculats a la història que converteixen Villena en un lloc excepcional per a viure i entendre la història” de l’arc mediterrani, ha afegit.
Un jaciment “clau”
Per part seua, la directora del MUVI i codirectora de les excavacions en Cabezo Redondo, Laura Hernández, ha assenyalat la importància d’aquest nou estudi i de la troballa. A parer seu, “aquest és un dels jaciments clau per a l’estudi de l’Edat del Bronze al sud-est peninsular”.
“Les excavacions efectuades des de mitjan segle XX han documentat un assentament complex, amb habitatges, àrees d’activitat i una intensa producció artesanal”, ha destacat.
A més, entén que “aquest nou descobriment reforça la importància del jaciment com a centre d’innovació tecnològica i producció tèxtil en la prehistòria recent. Així mateix, obri noves vies d’investigació sobre l’evolució de les tècniques de teixit i el seu paper en les societats del passat”.
Troballa “excepcional” a Europa
Aquesta classe de teler, àmpliament conegut per troballes indirectes, poques vegades es conserva amb elements estructurals de fusta, la qual cosa converteix aquest descobriment en “un cas excepcional a Europa“.
La troballa inclou un conjunt de 49 pesos de teler, restes de fusta carbonitzada pertanyents a l’estructura del teler i fibres vegetals d’espart utilitzades com a cordes. Tot això es va trobar en una plataforma elevada dins d’un espai de circulació de l’assentament, que va quedar segellat després d’un incendi ocorregut cap al 1500 aC. Aquest esdeveniment va permetre la conservació de materials orgànics que normalment es degraden amb el temps.
Segons els investigadors, la disposició dels pesos i els elements associats ha permés reconstruir la configuració del teler i els teixits que s’hi produïen.
Un dels aspectes més destacats de l’estudi és la identificació de diferents classes de pesos de teler en funció de la seua grandària i pes. La majoria són lleugers, la qual cosa suggereix la producció de teixits fins i possiblement més delicats que els documentats en fases anteriors. Aquest canvi podria estar relacionat amb la introducció progressiva de la llana com a matèria primera, en substitució del lli.
