Situada encara al seu emplaçament original, en una parcel·la de l’antic camí a la platja de Sant Joan –al terme municipal d’Alacant–, la Torre de Plàcia és un immoble, catalogat com a patrimoni material protegit pel Decret de 22 d’abril de 1949, declarat Bé d’Interès Cultural i inscrit en el Registre General de Béns d’Interès Cultural per resolució de 14 d’abril de 1997 de la Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana.
Aquest monument també està reconegut al Catàleg de Proteccions d’Alacant –fitxa C18.BIC.PGI– i, per tant, en una sèrie de reconegudes normatives de proteccions d’usos propositius per diferents lleis valencianes i estatals.
Aquesta torre, de la segona meitat del segle XVI, va patir una sèrie de transformacions durant els següents dos-cents anys i se’ns presenta amb una imatge retocada al segle XVIII. Comprada per la família Mingot, una de les grans famílies propietàries dels terrenys de la Condomina –on hi havia bona part de l’antiga horta alacantina– ja al segle XVII, es considera que el seu nom procedeix de la seua hereva, Plàcida Mingot.
La situació de la torre, per contra, no és la que acostuma a patir tot un patrimoni històric.
Per explicar-ho com si es tractara d’una partida d’escacs, cal dir que un dels primers moviment estratègics fets al voltant dels terrenys va ser la concessió municipal de l’atorgament d’una llicència d’obra major i d’obertura d’habitatges a la promotora Residencial Azalea Golf d’Alacant, una cooperativa d’habitatges, per a construir quaranta residències unifamiliars al Pla Parcial de la Condomina (PPC): PAU-4, parcel·la RV.4-Z.9, amb informes favorables emesos pels departaments de disciplina urbanística, d’obres i projectes, de serveis d’extinció d’incendis i salvament i obres particulars.
Així ho fixa l’acta número 43/2000, corresponent a la sessió celebrada per la Comissió de Govern de l’Ajuntament d’Alacant el dia 15 de novembre de l’any 2000. La bombolla immobiliària en terrenys de la costa alacantina, que va ser el denominador comú de tantes causes de corrupció, ja s’havia instal·lat a la ciutat.
Segon moviment: la torre era, en aquell moment, de propietat privada (1998-2004), i el propietari va denunciar l’Ajuntament d’Alacant. El Tribunal Superior de Justícia, el 8 de setembre del 2004, li va donar la raó amb la sentència 1406/2004 i en va resoldre l’anul·lació, ja que s’estava vulnerant la normativa de proteccions d’un BIC, entre altres la distància mínima entre els habitatges més propers –un total de dotze– a la torre i que aquesta havia de tindre un mínim de 150 metres, xifra que evidentment no compleix.
Però la partida va continuar. Al 2010 es va modificar el Pla Parcial de la Condomina per a reconèixer la torre i d’altres properes, com ara la Mitja Lliura i la del Xiprer, amb les quals forma un «entorn global únic». Davant aquest nou escenari, el possible enderroc il·legal podia solucionar-se passant a l’Ajuntament la propietat de la parcel·la a través de la compra de la torre al propietari per a donar-li un ús públic i demanant als òrgans competents –Ministeri de Cultura i Esports– el permís de construcció –trasllat– de la torre (expedient del BOE 24/09/2015) en una altra parcel·la municipal propera a la seua ubicació originària. L’altra alternativa era la de fer caure els dotze habitatges que afecten el perímetre de la torre i indemnitzar-ne els propietaris.
Arriba el quart moviment. L’Ajuntament d’Alacant, entre 2015 i 2018, compra la torre al propietari per 1.700.000 euros i demana el seu possible trasllat. El primer pressupost de l’operació és de 1.688.258,69 euros i l’opció d’indemnitzar els propietaris no es contempla «per causa d’interès social».
On està l’interès patrimonial col·lectiu? Qui salva la «reina»? Aquest trasllat no semblava beneficiar en cap cas el bé protegit, sinó que el desprotegeix. Davant això, cal matisar que la Torre de Plàcia adquireix el seu sentit en el seu entorn original per molt transformat que estiguera. Moure-la és resignificar-la, descontextualitzar-la en la seua xarxa de camins, sèquies i comunicació visual entre les torres en el seu espai i en el temps. No hi ha raó històrica ni cultural que justifique l’operació, però sí que n’hi ha per mantenir una sensibilització i consciència de la memòria històrica col·lectiva.
El cinquè moviment va ser l’aprovació, a la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Alacant el 8 de juliol d’enguany, de l’obra: un projecte bàsic i d’execució de les obres de trasllat de la Torre Plàcia d’Alacant. El contractista és Estudio Métodos de la Restauración SL, el període de l’obra és de sis mesos –fins gener del 2025– i el preu final de 1.769.77 euros.
Davant aquest desenllaç, la partida està a punt de finalitzar i no hi ha quasi res a rascar, tan sols el dret particular a l’enrabiada.
