Plataforma per la Llengua ha analitzat, per primera vegada, la llengua en què s’imparteixen les assignatures d’una mostra representativa de sis universitats del domini lingüístic segons els seus plans docents, i ha constatat que la situació del català «és encara pitjor que la que s’havia fet pública fins ara».
En el cas dels graus, un 44,98% dels grups són en català i només un 45,55% de les assignatures tenen una bona oferta de grups en català, un 25,95 % en castellà i un 13,49 % en anglès. Tot i la preeminència del català, hi ha un 14,17% de grups en què la llengua s’anuncia de manera imprecisa i quasi un 1% en què no s’anuncia en quin idioma es faran les classes.

En el cas dels màsters, la situació és encara més greu i només una de cada deu assignatures, concretament, l’11,45% es fan en català, mentre que el 57,24 % de les assignatures es fan en castellà, i un 31,31 %, en anglès. Si s’analitza per facultats, es pot veure que en la majoria d’universitats, el procés d’internacionalització mira cap a un públic castellanoparlant i el principal damnificat d’això és el català.
L’entitat ha comprovat que en la internacionalització de les universitats l’anglés no és el que guanya més pes, sinó el castellà, i lamenta que en molts casos (més d’un 15% dels grups) no s’anuncie de manera clara la llengua d’impartició, fet contrari a la LOSU, la Llei orgànica del sistema universitari.

Universitats analitzades
L’entitat ha quantificat l’oferta real de docència oferta en la llengua pròpia del territori, i per fer-ho ha analitzat els plans docents de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de València (UV) i la Universitat Ramon Llull (URL).
Com que la metodologia no és la mateixa per a cada universitat per les particularitats de cada institució, les dades no han de servir per comparar universitats. En el cas de Catalunya, sí que serveixen per constatar que l’oferta en català és, en la majoria d’universitats analitzades, molt inferior a l’oferta que les mateixes universitats van comunicar al Pla d’enfortiment de la llengua catalana en el sistema universitari i de recerca, impulsat per la Generalitat de Catalunya. Les mateixes universitats, de fet, ja havien reconegut que les dades no s’ajustaven del tot a la realitat, perquè no havien tingut temps d’estudiar bé la situació.

Elevada presència del castellà a la UV
La UB i la UAB són les que tenen més percentatge de grups en català; la UV destaca per una elevadíssima presència del castellà; la UPF, per la gran presència de l’anglès, i la UPC, pel gran nombre de grups que s’anuncien amb la fórmula «català/castellà». En el cas de la URL, en gairebé una quarta part dels grups no s’estableix en quin idioma s’impartirà la classe, malgrat que ho ha anat corregint quan l’entitat s’hi ha posat en contacte.
En alguns dels informes més recents, Plataforma per la Llengua ha decidit incorporar un element nou per valorar el grau d’oferta en català dels grups i ha establert tres categories: bona oferta (quan el 50 % o més dels grups s’anuncien íntegrament en català), poca oferta (quan el català és present només entre el 20 i el 50 % dels grups), i no oferta (quan és inferior al 20 %).

Aquest paràmetre, que s’ha aplicat només a la UB, la UPF, la UV i la URL, permet concloure que només un 45,44% de les assignatures tenen una bona oferta de català, que un 14,37% tenen una mala oferta de grups en català i que, directament, més del 36% de les assignatures no arriben al 20% de grups en català.
D’aquestes quatre universitats, la UB és l’única en què més de la meitat de les assignatures tenen una bona oferta de grups en català mentre que a la UPF més de la meitat no tenen ni un 20 % de grups en català. A la UV hi ha quasi un 30 % d’assignatures en què entre el 20 i el 50 % dels grups són en català, i a la URL, hi ha una certa igualtat entre la «bona oferta» i la «no oferta».