Nou personatge científic i, de nou, història d’oblits, menyspreus i ostracisme. Comença a ser un patró que aquesta sèrie -si en sou seguidors recordareu Jordi Joan, Julio Cervera o Alberto Carsí. Qualsevol podria pensar que l’estat espanyol té un problema amb la ciència.
En tot cas, Maria Hervás Moncho va nàixer a Dénia l’any 1894, filla del metge José Hervàs i Regina Moncho i la major de set germans. Malgrat la quantitat de boques per alimentar, la situació econòmica de la família no només ajuda que açò no siga un problema sinó que permet que tots puguen estudiar, incloses les xiques, fet totalment inusual a l’època. Maria, a més, és una estudiant brillantíssima, sempre la primera de la classe, el que li permet optar a una carrera on llavors les dones eren especialment estranyes: la medicina. Amb 18 anyets es planta a València per iniciar els estudis i al seu curs són només dues xiques. Feia pocs anys que s’havia llicenciat la primera metgessa de la Universitat de València, Concepció Aleixandre.
Després de treure’s la carrera en només cinc anys i mitjana d’excel·lent amb proposta de matrícula d’honor, Hervás decideix que necessita més pràctica -o potser era aliadòfila, qui sap- i s’enrola com a voluntària a l’exèrcit francés que llavors es trobava en la fase més crua de la Primera Guerra Mundial.
Un marit amb molta història
A l’Hospital de Vêndome agarra molta experiència en el tractament d’infeccions i transfusions de sang -el que serà molt important en el futur-, però també nóvio. Només tornar al poble, el 18 de setembre del 1919, té lloc la boda entre Maria Hervás i Leon Henry Sanlier-Lamark Vassou.
Aquest és un personatge interessant i controvertit i val la pena que ens hi aturem un segonet. Setze anys majors que ella, Sanlier-Lamark era un metge militar francés de cert prestigi -seria condecorat poc després amb la Legió d’Honor-, algunes fonts fins i tot consideren que era “molt reconegut”. En canvi, altres historiadors asseguren que era més aviat un estafador, que no era realment metge i que la seua relació amb Hervàs va començar perquè era doctor, sí, però doctor en filologia i expert en Don Quijote.
Fem ara un salt endavant i ens n’anem al 1934, i atenció que la cosa s’embolica un poc. Les restes del fiscal general de França, Albert Prince, apareixen lligades als raïls de la línia entre Paris i Dijon i la maleta on guardava els documents ha estat buidada. Prince investigava un cas d’estafa que implicava importants personalitats polítiques, empresarials i periodístiques conegut com el “cas Stavisky” -de fet, l’escàndol va fer caure al govern aquell any i va ser l’origen d’uns greus disturbis antiparlamentaris atiats per l’extrema dreta. La policia va acusar la màfia marsellesa de l’assassinat de Prince, encara que potser va ser un intent de desviar l’atenció, ja que tots els acusats acaben absolts. Enmig d’aquest embolic apareix, no ha quedat registrat ben bé com, el nom d’Henry Sanlier-Lamark i la seua amant. Com un metge militar que vivia en aquella època a Madrid (o almenys ho feia la seua dona) acaba sent interrogat per l’assassinat d’un fiscal a Dijon? Caldria una investigació que supera aquest article, però en tot cas, el que està documentat és que Sanlier-Lamark va ser interrogat i la seua versió contrastada amb la del vigilant de l’hotel de Dijon, tot al més pur estil de Mazón i El Ventorro. Encara que pareix que la cosa no aniria a més, a banda d’afectar l’estabilitat del matrimoni -potser la qüestió de l’amant hi va tenir algun pes- que pareix que es refredaria si bé no arribaria a trencar-se del tot.
Innovadora en serologia
Tornem ara a la nostra autèntica protagonista. A més d’una dona casada i mare -té dos fills, Xavier i Regina- Hervás es converteix en tota una eminència en temes de la sang, i aviat es guanya una beca -només accessible als número u de cada promoció- i de nou se’n torna a França per ampliar els seus estudis a l’Institut Pasteur de París.
Allí, el tema de moda són les malalties venèries, qüestió en la qual Maria s’especialitza, sobretot en les anàlisis clíniques per a detectar la sífilis. En aquella època -i resumint molt, disculpes si hi ha cap metge a la sala- els tests per detectar la sífilis donaven molts falsos negatius, el que resultava un problema en cas de transfusions de sang, ja que podies acabar amb una malaltia venèria sense haver fet res del que se suposa que cal fer per agarrar-la, i a veure com ho explicaves.
Així doncs, les investigacions de la nostra protagonista, primer a París, després a Madrid on acaba la seua tesi doctoral -encara que abans ha de passar a recollir el títol, que fins ara no havia tingut un moment per fer-ho-, se centren en la millora d’aquest test, el que tindrà la seua importància en els avanços mèdics fins i tot a escala internacional.
El 1937, ja amb la guerra iniciada, torna a València, on comença a treballar al Servei de Transfusions de Sang de l’Exèrcit -amb rang de capitana mèdica- on s’ocupa precisament de millorar la sensibilitat de les proves que s’efectuen per reduir la incidència de casos de falsos negatius d’infecció per sífilis, un enemic implacable per a tots els exèrcits, siga quina siga la nacionalitat o la ideologia. Per a fer-se’n una idea, a la revista de la 147 Brigada Mixta s’afirmava eloqüentment que “les baixes al nostre Exèrcit, han estat més nombroses pels efectes de les malalties venèries que per les bales dels enemics”.
També col·labora en els immensos avenços en la transfusió mòbil de sang que van fer els serveis mèdics de l’Exèrcit Popular, revolucionant l’hemoteràpia en aconseguir guardar i traslladar la sang dels donants de les ciutats -a València va crear-se un sindicat de donatns amb més de 10.000 membres- i portar-la a primera línia de front sense que es fera malbé, aconseguint salvar milers de vides de soldats ferits.
El sistema seria després adaptat pels exèrcits aliats durant la Segona Guerra Mundial -exportat pel metge anarquista català Frederic Duran, exiliat a la Gran Bretanya-, esdevenint un factor clau i força desconegut de la derrota del nazisme.
Exiliada i depurada
En acabar la guerra, Maria Hervás i família s’exilien a França, però allí duren poc. Amb la invasió nazi, tornen a València, on a Hervás se li prohibeix continuar fent de metge pel delicte d’haver escrit dos articles científics a la revista mèdica de l’Exèrcit Popular. Total, segur que a l’època, de metges en sobraven i amb tanta missa, la sífilis estava ja pràcticament extingida.
De fet, com va signar els articles amb dos noms diferents -un com a Maria Hervás i l’altre com a Maria Hervás de Sanlier-Lamark- és depurada dues voltes.
Finalment moriria el 1963 a València després d’una llarga malaltia i quedaria totalment oblidada durant sis dècades, fins que començarien a reivindicar-la algunes investigacions històriques. El 2021 se li posaria el seu nom a una plaça a la seua Dénia natal, encara que aquesta no s’inauguraria definitivament fins al febrer passat.
