La Societat Coral El Micalet exposa fins al 24 de març «Els Fars del País Valencià», un conjunt d’aquarel·les del pintor Enrique Saavedra, qui, quan es va jubilar, igual que feren son pare i l’oncle d’aquest, va decidir dedicar-se a la pintura, en concret a l’aquarel·la.
Des de gener del 2023, Saavedra ha llegit un centenar de llibres dedicats a aquesta tècnica i ha practicat fent els exercicis que s’indicaven, el que es diu anar «pas a pas». A més a més, també és soci de l’Agrupació d’Aquarel·listes Valencians a través de la qual fa eixides pictòriques mensuals i amb alguns de socis i simpatitzants, també eixides setmanals.
L’aquarel·la és una tècnica a l’aigua per a la qual cal un paper d’una grossor adequada per absorbir-la, els pinzells, les pintures… Un món ple de possibilitats: cal dibuixar abans de pintar?, és suficient un esborrany sense detalls?, com plasmar els núvols i el blanc?, és un reflex fidedigne del que hi ha o és una representació del que veu el pintor?
Aquesta exposició està formada per setze quadres, fets en «plein air», és a dir fets en el lloc i «patint» l’oratge: vent, pluja, sol, de vegades extrem, ja que foren pintats en un parell d’hores entre les 11 h i les 13 h en els mesos de juny i octubre, i com ja se sap a la Mediterrània les temperatures poden ser superiors als 30°.
La mostra és un recorregut pel País Valencià. Cal saber la localització del far, com arribar-hi, però també assabentar-se del municipi i de la comarca, conèixer la seua ubicació, i constatar les connexions del transport terrestre públic. Un motiu per a cosir el País Valencià.
La característica fonamental és la llum que plasma, el blau o no blau dels cels, el cel aborrallonat, la profunditat. De vegades, pareix que el far està al teu costat i altres que està lluny. El verd de la vegetació que l’envolta, els diferents matisos de verd, si els fars són circulars on pintar l’ombra. Alguns són quadrats, sense caserna i sense quasi vegetació, però tots tenen el seu encant; en altres es nota que l’autor ha tingut dificultats per a veure el far. Cal dir que la majoria no són accessibles al públic i, per tant, s’ha de treballar a prop de la tanca o buscar un lloc amb bona perspectiva no massa allunyat.
Una de les aquarel·les està banyada per la pluja perquè quan ja estava arreplegant les eines (cavallet, tamboret, tauleta, pintures, pinzells, l’aigua usada) va gotinyar i el pintor finalment va decidir que ni tornava al lloc ni el faria al seu taller, és a dir, en el saló de sa casa, ja que és un jubilat aficionat que ha convertit la seua residència habitual en zona d’esbarjo, lectura, música, pintura…
El pintor agraeix a la Societat El Micalet que li haja donat aquesta oportunitat de fer la seua primera exposició individual. N’ha fet altres, però han sigut col·lectives. En aquesta s’observa l’evolució i la millora en la plasmació de la tècnica tot i que l’estil és el mateix, i la constatació empírica que més enllà dels seixanta hi ha moltes possibilitats de realitzar-se.
Encara que ell ja tenia nocions de dibuix, quan tenia 15 anys va fer un curs a distància de còmic i va crear un personatge «Jabière Birro», protagonista de les vinyetes que intercanviava amb el seu germà menut. Tal volta també ha influït haver exercit de delineant durant onze anys o haver sigut un gran amant de la fotografia (té més de 20.000 diapositives fetes), qui sap…
Això sí, Enrique Saavedra recomana a tot el món que passe per l’exposició i planteja una nova ruta turística, la dels fars del País Valencià.
