Després del dia de Reis, nombrosos municipis del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears intensifiquen els preparatius d’una de les grans celebracions de l’hivern: Sant Antoni. Als Ports, la santantonada, una de les festes més antigues del calendari popular, amb orígens que es remunten a l’edat mitjana, se celebra en quasi tots els pobles de la comarca i manté una forta implantació social.
Tot i compartir elements comuns arreu del territori, la festa presenta singularitats pròpies en cada municipi. Com en altres celebracions vinculades als solsticis, el foc purificador és el gran protagonista: les barraques s’alcen imponents a les places abans de ser consumides per les flames.
Junt amb la plantada del maio, la crema i la pirotècnia, la santantonada incorpora una important dimensió gastronòmica, amb l’elaboració de pastes tradicionals, així com actes simbòlics i culturals com la representació de la vida del Sant, les desfilades de cavalleries, les cerimònies solemnes i religioses i les tradicionals benediccions dels animals.
Cerimònies d’arrel precristiana
Gil-Manuel Hernàndez explica que la festivitat “va nàixer a Occident com a resultat de la cristianització d’antigues cerimònies d’arrel precristiana, dedicades a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals”.
El llarg període que preludiava la primavera, és a dir, l’antic any nou de la religió romana arcaica, estava marcat per cerimònies destinades a purificar éssers humans, animals i camps, i a afavorir la renovació del cosmos. A finals de gener, es convocaven les festes sementines, en què s’oferien ofrenes a Ceres, deessa de les collites, i a Gea, deessa de la Terra, s’ornamentaven amb garlandes de flors els animals utilitzats en les tasques del camp, que, a més, rebien atencions especials, i se sacrificava un porc. En el calendari actual, en aquesta època, hi ha festes i cerimònies que sota l’advocació d’un sant, tenen una funció lustral i fecundadora.
La més rellevant, perquè engloba totes aquestes funcions i revela llaços subterranis amb diverses tradicions precristianes, és la de Sant Antoni Abat, patriarca del monacat que va viure a Egipte entre el 250 i el 356 dC. La figura va assumir a poc a poc les funcions de divinitats paganes i dona pas, cada any, a una festa també de caràcter orgiàstic i transgressor com és el Carnestoltes.
El foc, en aquest context, té una funció purificadora, crema el que resta de l’any vell, incloent-hi malalties. En el procés de cristianització dels rituals pagans, Sant Antoni va assumir també la funció de custodi de l’infern, es va convertir en el salvador de les ànimes condemnades i, per tant, en “amo del foc”.
El Forcall
La santantonada més destacada dels Ports és la del Forcall, declarada Bé d’Interès Cultural i de Festa d’Interès Turístic. Els actes vinculats es desenvolupen al llarg de l’any, si bé bona part es concentren les setmanes prèvies. Aquest divendres comença el cap de setmana festiu amb l’encesa de les tronques, grans troncs o arrels de carrasca, ametller o algun arbre de ribera al voltant dels quals s’aplega la gent per a parlar, escalfar-se i torrar algun producte de la matança.
A la nit, es desenvolupa una frenètica representació parateatral pels carrers que condueix Sant Antoni i Sant Pau a la barraca. Tots dos van lligats a l’extrem d’una corda que estira el despullat, el cap dels dimonis o botargues que els tempten i colpegen. Els sants també són temptats al pecat per la filoseta (home transvestit de dona). Així mateix, les botargues colpegen les dones i el terra amb pellots (de paper premsat) per a concedir-hi fertilitat i no paren de fer petites maldats, fins i tot pugen als balcons. Dos cremallers, un al capdavant del seguici i un altre al final, porten el foc que després encendrà la barraca. Els sants, obligats per les botargues, són cremats a la foguera. En tocar «La mort de Sant Antoni», el despullat, la filoseta i les botargues fan voltes a la barraca disparant coets borratxos.
Tot seguit, comença la processó dels «matxos», amb les cavalleries i els animals domèstics, que fa diverses voltes a la barraca en flames, passa per la casa abadia, on el bestiar és beneït, i després per casa del primer majoral, que dona la coqueta de mitja lliura als participants.
El Maestrat
Al Maestrat, també són molt els pobles, com ara Albocàsser, les Coves de Vinromà, Benassal, Benicarló, Catí, els Ivarsos, Vinaròs, Benicarló, Peníscola, Vistabella del Maestrat, els Rosildos o Ares del Maestrat, que celebren la festa de Sant Antoni amb fogueres, entrades de cavalleries i la gastronomia típica.
També són importants les santantonades que tenen lloc en comarques veïnes, com ara la de Vilanova d’Alcolea, a la Plana de l’Arc, on aquest dissabte, 17 de gener, a les 19 h, s’encendrà la foguera, i a les 22 h, arribarà la matxà i el tropell, amb repartiment de coca, pels carrers dels majorals.
