La santantonada encén els Ports

Tan bon punt passa Nadal, molts municipis del País Valencià ultimen els preparatius de la gran festa de l’hivern, Sant Antoni, una celebració al voltant del foc, el gran protagonista durant uns dies. Segons explica Gil-Manuel Hernàndez, la festivitat «va nàixer a Occident com a resultat de la cristianització d’antigues cerimònies d’arrel precristiana, dedicades a divinitats paganes protectores de la fecunditat, dels conreus i dels animals».

La santantonada, una de les festes més antigues dels Ports, l’origen de la qual es remunta a l’edat mitjana, té lloc en quasi tots els pobles de la comarca. En general, sol mantindre elements comuns arreu, tot i que mostra determinades singularitats en cada cas. Com en totes les festes vinculades amb els solsticis, el foc purificador és l’element principal i les barraques s’eleven majestuoses a les places, abans de ser devorades per les flames. A banda de la plantada del maio, la crema o la pirotècnia, també hi ha una part gastronòmica, amb l’elaboració de pastes, la representació de la vida del Sant, les desfilades de cavalleries, els actes solemnes i religiosos, o les benediccions d’animals.

Als Ports, la més destacada és la del Forcall, que compta amb la declaració de Bé d’Interès Cultural i de Festa d’Interès Turístic. Els actes vinculats es desenvolupen al llarg de l’any, si bé bona part es concentren les setmanes prèvies. Divendres s’inicia el cap de setmana festiu amb l’encesa de les tronques, grans troncs o arrels de carrasca, ametller o algun arbre de ribera al voltant dels quals s’aplega la gent per a parlar, escalfar-se i torrar algun producte de la matança.

A la nit, s’hi desenvolupa una frenètica representació parateatral pels carrers que condueix Sant Antoni i Sant Pau a la barraca. Tots dos van lligats a l’extrem d’una corda que estira el despullat, el cap dels dimonis o botargues que els tempten i colpegen. Els sants també són temptats al pecat per la filoseta (home transvestit de dona). Així mateix, les botargues colpegen les dones i el terra amb pellots (de paper premsat) per a concedir-hi fertilitat i no paren de fer petites maldats, fins i tot pugen als balcons. Dos cremallers, un al capdavant del seguici i un altre al final, porten el foc que després encendrà la barraca. Els sants, obligats per les botargues, són cremats a la foguera. En tocar «La mort de Sant Antoni», el despullat, la filoseta i les botargues fan voltes a la barraca disparant coets borratxos.

To seguit, comença la processó dels «matxos», amb les cavalleries i els animals domèstics, que fa diverses voltes a la barraca en flames, passa per la casa abadia, on el bestiar és beneït, i després per casa del primer majoral, que dona la coqueta de mitja lliura als participants. La festa continua dissabte i diumenge.

Les dates d’enguany

Enguany, als Ports, la roda de Sant Antoni comença aquest cap de setmana a Castellfort i Olocau del Rei, i continuarà el 19, el 20 i el 21 de gener al Forcall, Morella, Vilafranca, Sorita i Villores; el 27 i el 28 de gener, a la Mata, Palanques i Herbers; el 2 i el 4 de febrer, a Cinctorres, la Todolella i Hortells, i el 24 i 25 de febrer, a Vallibona.