La Sala L’Horta celebra aquesta setmana el seu 30é aniversari amb un programa d’activitats teatrals i festives que començarà aquest divendres, 11 d’abril, amb una gala que reunirà una important representació dels gestors culturals i professionals de les arts escèniques valencianes, i que continuarà al llarg del cap de setmana amb activitats obertes al públic, el més important aliat del centre cultural de Castellar-l’Oliveral, a València, al llarg de tots aquests anys.
Alfred Picó, gerent de la Sala L’Horta, recorda el context en el qual va obrir les seues portes aquest centre cultural, a principis de la dècada dels noranta: “En aquells anys, i sota la inèrcia que va suposar l’Expo de Sevilla i les Olimpíades de Barcelona, es va posar en marxa Vlc Música 92, un programa per a espais musicals al qual L’Horta Teatre va poder acollir-se. Deu anys abans, la companyia havia comprat un solar a Castellar-l’Oliveral, amb la idea de tindre un local per a assajar i de magatzematge. Aquest local va acabar convertint-se en la Sala L’Horta que hui coneixem”.

Una programació molt ben estructurada
Va ser una època molt important per a les arts escèniques valencianes, ja que també van obrir les seues portes el Teatre Micalet i L’Estrella. “Quasi des de l’inici vam tindre clar que una de les activitats en què L’Horta podia sumar valor afegit eren les campanyes escolars, que junt amb els lloguers d’espais han possibilitat la supervivència d’aquest teatre durant tants anys”, remarca Picó.
“En l’actualitat tenim una programació molt ben estructurada, amb una trajectòria de 25 anys amb les campanyes escolars i un programa molt potent de mediació, així com funcions per a adults de freqüència mensual, el nostre programa de residències artístiques, etcètera. A més, crec que és important subratllar la nostra faceta com a Casa de la Cultura del barri, per això també tenim un tracte especial per a qualsevol col·legi o associació local. Som una empresa de gestió privada, però amb una vocació pública claríssima. Per al futur, ens agradaria continuar millorant tots els programes que tenim en marxa i eixamplar la mirada a altres possibilitats dins del marge de millora que se’ns dubte encara tenim”, conclou.

L’últim ball
La celebració continuarà aquest dissabte, 12 d’abril, amb Alfred Picó i Carles Alberola , que eixiran junts a escena per a interpretar la comèdia L’últim ball, producció que torna a la Sala L’Horta després de recollir èxits en tot el país durant més d’un any, i que suposa la desena obra de teatre en la qual tots dos intèrprets comparteixen cartell al llarg de la seua carrera.
Els protagonistes d’aquesta peça són dues velles glòries de l’escena que van ser duet còmic, però van acabar distanciats. En la seua carrera en solitari, un va tindre millor fortuna i ara està retirat. Mentre que l’altre és incapaç d’abandonar l’escenari, malgrat la seua edat i de no haver triomfat. Ara els arriba l’oportunitat de reunir-se per a actuar en la gala en memòria d’un actor mort.
Aquesta obra té l’al·licient afegit de contar una història fictícia, però amb ressonàncies en la vida real, ja que Alberola i Picó van forjar la seua amistat fa dècades, quan tots dos estudiaven art dramàtic, i fa trenta anys que comparteixen les alegries i penes consubstancials a la seua professió.

Gran festa amb Dani Miquel
Diumenge 13 d’abril, la sala convidarà xiquets, xiquetes i famílies completes a sumar-se a una gran festa de celebració pel 30é aniversari de l’espai. Començarà a les 10.30 hores amb teatre de carrer, animació i molta diversió.
A les 12 hores, el teatre acollirà un espectacle de música i cançons del cantautor Dani Miquel, que estarà acompanyat de la seua banda, els Ma, Me, Mi, Mo Músics. Durant una hora, el públic podrà gaudir d’un concert ple de màgia i energia titulat Quin Guirigall!
Les lletres de les cançons de Dani Miquel estan arrelades en la tradició cultural, literària i musical valenciana i funcionen com a elements de transmissió de valors identitaris des de les generacions majors a les més joves. Són cançons que treballen amb cura els detalls sonors i recuperen l’ús d’instruments antics o poc comuns, incloent a vegades joguets musicals. A més, en l’apartat líric, l’artista de l’Alcúdia fa diverses dècades que desenvolupa una encomiable tasca de recuperació del repertori de cançons infantils que cantaven les nostres àvies i estaven en perill d’extinció.