Aquest dilluns es va presentar a Alacant el número 33 de la revista Cendra, una publicació cultural amb periodicitat semestral que es va fundar al 2005 amb l’empenta dels codirectors Manolo Sanchis i Hernán Mir. El motiu d’haver iniciat aquesta publicació era la voluntat d’explicar, de manera unificada, les festes del foc que se celebren arreu del País Valencià. «Sempre hi ha hagut publicacions de festa i de falles, però en calia una que arreplegara la qüestió més cultural i històrica de les festes del foc de nord a sud, de Benicarló a Elda», diu Hernán Mir, que atén aquest diari.
La revista no només tracta les Falles i les Fogueres, sinó també festes del foc d’àmbit local amb molta tradició al País Valencià. Clar que, inevitablement, les Falles de València centren bona part d’aquesta publicació, en tant que és la festa més destacada de les que se celebren al País Valencià. Tot i així, Cendra mira d’apropar-se a Alacant i ha presentat el seu últim número a la ciutat coincidint amb l’inici d’aquesta edició de les Fogueres de Sant Joan. «Era un somni i una assignatura pendent que teníem», explica Mir, que admet que cada presentació de la revista es converteix «en una gran festa».
Tot i que Alacant sempre ha estat present en aquesta revista, especialment a través de Lluís Amat, dissenyador alacantí que en forma part del comitè de redacció i que treballa en les il·lustracions de Cendra. Enguany, amb la visita a Alacant dels impulsors de la publicació, tindrà presència durant la festa de Fogueres i l’any que ve aspiren a tornar a presentar-la a la ciutat.
Pot semblar una qüestió banal, però no ho és tant si es té present el context. Tot i l’evidència que les Fogueres de Sant Joan celebrades a Alacant són una importació clara de les Falles que se celebren a València, bona part de l’elit alacantina que ha controlat la festa local durant els seus quasi cent anys d’història han mirat de desvincular ambdues celebracions. Fins al punt que quan el 2016 la UNESCO va reconèixer les Falles com a Patrimoni de la Humanitat, la resta de poblacions en què se celebren aquestes festes van ser incorporades al reconeixement. Llevat d’Alacant, ja que la Federació de Fogueres es va negar a sumar-s’hi.
Així, la participació d’Alacant en la presentació de Cendra, amb la participació inclosa de la regidora de Festes, Cristina Cutanda (PP); de l’actual president de la Federació, el recentment nomenat David Olivares, i de la bellesa del foc, Alba Muñoz, no és un esdeveniment tan habitual com es pot pensar. Altres regidors, com ara Rafa Mas i Sara Llobell (Compromís) o Manolo Copé (Esquerra Unida) també hi eren presents.
La revista
Cendra compta amb diferents seccions que tracten la part històrica de la festa i que serveixen per a rescatar, també, els articles més interessants publicats en diferents llibrets que acaben condemnats a la intranscendència degut a la seua reclusió. La secció «Andròmines» es dedica a recopilar aquests escrits i la publicació també ofereix entrevistes i articles de vida de protagonistes de les festes del foc, així com relats curts o fins i tot propostes de futur.
El seu codirector, Hernán Mir, admet que la festa no travessa un bon moment. «La part lúdica cada vegada té més protagonisme en la festa i l’essència es perd cada vegada més. Hui se li dona més importància a la corfa que al suc», diu establint una metàfora que justifica el subtítol de Cendra, que és «suc de falles». «Si l’estètica guanya l’ètica i ens quedem amb la bonicor, amb la corfa, la festa anirà perdent el sentit», lamenta Mir, que pretén compensar aquesta inèrcia amb l’aportació cultural de Cendra.
