La representació del Tractat d’Almisrà que cada any se celebra al Camp de Mirra (l’Alcoià) tindrà enguany un format diferent de l’habitual, atés que diversos fets relacionats amb la tramitació de les ajudes i subvencions han impedit reunir els recursos necessaris per a posar en escena l’obra tal com s’ha fet des del 1976.
Així, l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà ha decidit organitzar una commemoració adaptada a la situació real amb la intenció de no interrompre una de les recreacions històriques més emblemàtiques del País Valencià. En una reunió que va tindre lloc aquest dilluns a la nit, el col·lectiu va acordar els actes que se celebraran el 25 d’agost: d’11 h a 13 h, hi haurà una visita guiada al Centre d’Interpretació del Tractat; a les 19 h, a la Casa de Cultura, es farà una escenificació de la trama i el context històric del Tractat en format musical, a càrrec de la Colla el Terròs de Petrer; seguidament, es llegirà la Carta del Tractat, i, finalment, es durà a terme l’ofrena a Jaume I.
Un esdeveniment simbòlic
El 7 de novembre del 1976, amb motiu de la commemoració del seté centenari de la mort de Jaume I, es va posar en escena un text, en castellà, escrit pel veí de Biar Francesc González Mollà (1906-1987). L’obra, de qualitat molt discutible, es va representar fins al 1981. A partir del 1982 es va substituir el text, ara bilingüe (castellà-valencià), pel de l’alcoià Salvador Domènech Llorens (1929-1991), autor de les ambaixades de Crevillent, Elx, l’Olleria i el Camp.
Uns anys després, el 1994, la part de l’obra escrita en valencià va ser revisada de manera exhaustiva pels professors de la Universitat de València Maria Conca i Josep Guia, els quals, a més, van afegir-hi dues noves escenes al text original. Així mateix, l’escenificació del Tractat va comptar amb la col·laboració musical de la compositora Matilde Salvador (Castelló de la Plana, 1918 – València, 2017), autora de l’Obertura que introdueix l’obra.
L’esdeveniment recorda de manera solemne el tractat pel qual, el 26 de març de 1244, vespra del Diumenge de Rams, els estats peninsulars de la Corona d’Aragó i Castella van signar un acord per a establir la primera frontera estable del nou regne de València. A més a més, el tractat que van subscriure Jaume I, rei de catalans i aragonesos, i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare, Ferran III, estava condicionat per l’assetjament castellà a Xàtiva, Moixent i Énguera.
A causa d’això, tots dos mandataris van acordar dur a terme l’entrevista al castell fronterer d’Almisrà. En les converses, la indignació de Jaume I va arribar a l’extrem quan els emissaris de l’Infant li van demanar que Xàtiva es rendira a les forces castellanes, fent-li exclamar: «Qui en Xàtiva voldrà entrar sobre Nos haurà de passar».
Emprant el mateix procediment, Jaume I es va apoderar de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que va decidir l’Infant a entaular negociacions, que van arribar a bon terme amb la signatura del tractat. Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de València passava per la confluència del Xúquer i el Cabriol, per les serres d’Aiora, pel port d’Almansa i pel port de Biar i eixia a la mar per Aigües.
Hi va actuar de mitjancera la reina Violant d’Hongria. Al marge del tractat, també se li va oferir a Alfons la seua filla major, la infanta Violant d’Aragó i Hongria, com a esposa.
Va estar vigent fins a la concòrdia de Torrelles del 1304, en què foren incorporats al Regne de València, Oriola, Alacant i Elx, però va perdurar com a límit entre les governacions de València i d’Oriola fins al 1707 i entre les diòcesis d’Oriola i de València fins al 1957.
Aquest succés del qual es tenien notícies gràcies a la Crònica o Llibre dels fets del Conqueridor i que es va consumar en un document que –afirma José Ferrándiz, nascut en aquest municipi, al seu llibre Data almizrano.. (1994)-, «es va convertir en una eixida airosa i conciliadora entre les dues corones després de superar grans tensions que van estar a prop de portar-les a guerrejar: el Tractat d’Almisrà, un èxit de la diplomàcia medieval que va garantir unes dècades de pau entre els qui van acceptar signar-lo». Explica Ferrándiz que el manuscrit, però, no va ser descobert fins al 1886, de casualitat, en la primera visita a l’Arxiu de la Corona d’Aragó a Barcelona de l’historiador de Dénia Roc Chabàs.
La representació anual ha permès divulgar la figura de Jaume I entre un gran públic més enllà dels estrictes límits del Camp i, val a dir-ho, el 1982, quan es va estrenar la versió que encara es posa en escena, l’ús del valencià en un espai teatral era una novetat il·lusionant després de dècades d’obscurantisme franquista. Això va suposar un revulsiu que va ajudar a popularitzar els actes del Tractat, que no ha renunciat mai a emprar els símbols propis i genuïns del País Valencià. Així, la senyera voleia amb orgull a la vila cada 25 d’agost en l’acte final d’homenatge a Jaume I amb els acords de la Muixeranga.
Divulgació històrica
D’altra banda, els organitzadors del Tractat han dut a terme des del 1976 una veritable tasca de divulgació de la figura de Jaume I, amb publicacions de tota mena.
Així, per exemple, el 2008, en commemoració del huitè centenari del naixement del rei fundador del Regne dels valencians, es va estrenar l’obra El naixement de Jaume I, de David Garrido, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans. Una obra que també ha estat representada a Cocentaina i València.
El 2023 el Tractat es va representar al Gran Teatre de Xàtiva, on es va estrenar un sistema de projeccions a l’escenari, per recrear la tenda de l’expedició de Castella, la façana de l’església del Camp de Mirra o el castell on van tindre lloc les negociacions.
Reconeixements
La representació del Tractat d’Almisrà ha sigut distingida amb diversos reconeixements. El 2000 va rebre la distinció del Col·lectiu Cultural Serrella de Banyeres de Mariola, el 2001 el guardó «Importante» del diari Información d’Alacant, el 2004 va obtindre el cinquè premi Poeta Joan Valls d’Alcoi, el 2006 la Distinció Col·lectiva Valencià de l’Any de la Fundació Huguet de Castelló de la Plana, el 2008 el Guardó d’Escola Valenciana, el mateix any en què també va rebre el Miquelet d’Honor Col·lectiu de la Societat Coral El Micalet.
Més endavant, el 2010 va rebre el reconeixement explícit del Consell Valencià de Cultura, el 2011 va ser declarat Bé Immaterial de Rellevància Local, el 2014 va ser declarat per la Generalitat Valenciana Primer Lloc Històric del País Valencià, i el 2016 va obtindre el Premi Valor per la Coordinadora pel Valencià de les Comarques de l’Alcoià i El Comtat.
A més, el tractat compta des del 2022 amb un centre d’interpretació.
![Notícia: [Vídeos] Les comarques del nord ja noten els efectes del temporal](https://www.diarilaveu.cat/app/themes/munduscms-news/dist/images/sites/27/icon-article.svg){kind=icon}
