Després de 47 anys consecutius, la recreació històrica del Tractat d’Almisrà entre Jaume I i Alfons X i que va delimitar la frontera entre els regnes de València i Castella no s’ha pogut fer al municipi de Camp de Mirra (Alcoià). L’acte ha quedat reduït a la tradicional ofrena floral al monument que commemora aquell tractat que va permetre salvar ciutats com Xàtiva, Moixent o Énguera, assetjades per les tropes castellanes.
Sí que s’ha fet una dramatització en xicotet format, a partir d’un text escrit expressament de l’historiador David Garrido i de l’obra del Tractat escrita per Salvador Doménech, Àngels Castelló ha escrit un fil conductor per enllaçar els fragments que ha seleccionat de les dues obres., acompanyada musicalment per la Colla de Dolçainers i Tabaleters del Terròs. Finalment, encapçalat per una senyera i al so de la muixeranga, s’ha realitzat l’ofrena a Jaume I.
El desinterés de la Generalitat –que ha dificultat l’accés a les subvencions amb traves burocràtiques- i de l’ajuntament –que s’ha negat a incrementar l’aportació ha impedit que poguera representar-se la tradicional obra de teatre.
Aquesta actitud –que podria qualificar-se inclús de «boicot»- ha estat denunciada per l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà en un contundent discurs a càrrec de Rosanna Martínez que reproduïm a continuació.
El discurs de protesta
«La persona ideal per presentar l’acte que es farà hui hauria de ser una experta en diplomàcia. Jo no ho soc, així que quedeu previnguts de paraules que potser no s’ajusten al càlcul precís de l’equanimitat.»
«Estem ací per commemorar la signatura del Tractat d’Almisrà que va tindre lloc en aquest poble ara fa 780 anys.»
«Els que ja coneixíeu el Tractat, trobareu a faltar molts elements que atorgaven a l’acte la distinció i solemnitat d’una efemèride especial. Hui no podem estar a la plaça de l’església davant del marc incomparable de la seua façana ni envoltats de l’ambient d’una nit d’estiu.»
«No comptem amb sonorització professional ni amb la magnífica il·luminació que l’any passat s’estrenava al poble. Ni l’hora, ni el lloc, ni les condicions són les que anys enrere ens havien permés brillar de forma ininterrompuda durant 47 anys. Enguany ens hem topat de cara amb problemes de diversa índole. Els més importants, relacionats amb la gestió econòmica. Els nous requeriments per poder accedir a diverses subvencions són especialment dificultosos per associacions xicotetes i amb pocs recursos com la nostra. Vam fer partícip a l’ajuntament d’aquesta situació el passat mes de novembre. La seua resposta, malauradament, ens va arribar a finals de juliol. L’ajuntament ens va negar una aportació superior a la ja establerta. En assabentar-nos-en ens vam sentir desanimats, cansats i, també, per què amagar-ho, espantats, per no saber com mantenir la representació gairebé des del buit. Davant aquesta conjuntura se’ns presentaven dues opcions: la primera, deixar-ho córrer. Podríem haver-nos relaxat en la plaça amb la música que ens han programat (mai en valencià) mentre ens fem una cervesa i oblidem còmodament la nostra memòria. La segona opció era afrontar el problema i fer un acte del Tractat malgrat tot. Vam decidir aquesta última.»
«El Tractat d’Almisrà és massa important per deixar-lo perdre. En primer lloc, és una part irrenunciable del patrimoni cultural i lingüístic de tots els valencians. La llengua i la memòria històrica són tant valuoses com els grans monuments, catedrals i castells. Tan valuoses o més perquè forgen el que som, el que hem sigut i el que volem continuar sent. Tan valuoses o més perquè cada paraula en valencià, cada fet i cada mite ens connecten immediatament amb tots els que decidim dia a dia SER valencians. La nostra llengua i història ens aporten riquesa compartida i orgull de pertànyer a un grup cultural. Ens atorguen una singularitat evident i són necessàries per projectar la nostra identitat col·lectiva en este context històric i convidar a tot aquell que vulga a sumar-se i fer arrels amb nosaltres. Què important és defensar la nostra existència enfront de la piconadora global que menysprea i engull milers de llengües i cultures. El Tractat d’Almisrà reafirma sense cap tipus de submissió la llengua dels valencians. El Tractat d’Almisrà reafirma la nostra història com a poble i com a País. No podem deixar-lo perdre perquè, com deia, és una part irrenunciable del patrimoni cultural i lingüístic de tots els valencians.»
«En segon lloc, no podem deixar perdre el Tractat perquè és símbol i emblema del poble de Camp de Mirra. Tant és així que la meitat de l’escut del poble simbolitza el pacte del Tractat amb una encaixada de mans. El Tractat és del poble i sempre serà del poble. Del poble del Camp de Mirra i del País Valencià. Ens posicionem en contra de l’amnèsia col·lectiva. Volem que els nostres símbols, la nostra història i la nostra llengua continue sent nostra. Si des de les més altes institucions ens ho posen difícil, serem nosaltres qui els defensarem. Els defensarem fent política perquè fer política no és altra cosa que implicar-se dia a dia en els assumptes col·lectius, en els assumptes que ens afecten a tots. Reivindicar la nostra llengua és un assumpte col·lectiu que ens pertoca. Defensar el Tractat també és un assumpte col·lectiu que ens pertoca. L’interés, que no és nou ni molt menys, a establir connotacions negatives amb la paraula política moltes vegades amaga un altre interès: convidar-nos a quedar muts, sords i quiets davant les decisions dels altres sobre les coses que ens afecten. És l’hora de defensar com a poble els assumptes que són del poble.»
«Hui no representarem l’obra de sempre, però recordarem en què va consistir el Tractat d’Almisrà.»
