L’obra polièdrica del músic i artista de Vinaròs (el Maestrat) Carles Santos ha protagonitzat la primavera cultural de Barcelona amb una programació en diversos formats organitzada pel Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa amb la complicitat de la Filmoteca de Catalunya i el Museu de la Música de Barcelona, anomenada «Primavera Santos».
Ara el Museu de la Música ha inaugurat «Ja saps tocar el piano. Rastres de Carles Santos», una exposició que mostra el llegat de l’artista multidisciplinar en clau contemporània. Comissariada per Ona Balló i Elena Lasala, es podrà visitar fins al 13 d’octubre. La proposta mostra i recopila testimonis, traces i accions que doten d’un nou sentit l’empremta de Santos a través de treballs de nova creació de la mà de diferents autors com Marta Pazos, Jordi Oriol, Carles Pedragosa, Neus Masdeu, Núria Roura o Goliarda Parda.
S’hi podrà veure també el llegat que el músic vinarossenc va deixar en altres obres existents, dedicades o fetes en col·laboració amb ell, i que hui permeten redescobrir la seua obra: des del Santos intèrpret dels anys seixanta fins al compositor de les grans celebracions dels anys noranta, passant per la tasca del Grup Instrumental Català. En aquest sentit, la mostra vehicula present i passat amb una selecció d’enregistraments visuals i sonors i, al mateix temps, es pregunta fins a quin punt el llenguatge audiovisual és també un gran aliat per conceptualitzar i perpetuar idees musicals.
«El rastre»
Tal com explica Lasala, la idea que travessa tota la mostra és «el rastre» que deixa l’artista i que es pot veure en els tres capítols que configuren l’exposició. “Un espai de visionat i escolta amb una representació de peces visuals i sonores representatives dins de la seua carrera; un seguit de peces que no han pogut formar part dels relats mes hegemònics de la trajectòria de l’artista, i un dispositiu que mira enrere cap a la trajectòria musical on s’emmarca Santos, especialment en el context català i valencià dels 50 als 80», detalla.
Un altre dels aspectes destacats de la proposta és la mirada «cap al futur» de la mà de diverses artistes contemporànies en actiu «que invoquen Santos a través de les seves pràctiques». Pel que fa al títol, es tracta «d’una picada d’ullet» a l’exposició de la Fundació Brossa –que es podrà visitar fins al 21 de juliol – i que fa referència a la icònica frase que li va dir Joan Brossa a l’artista després d’un concert: «Ja saps tocar el piano, i ara què?» Un moment que, segons Lasala, «va marcar el començament d’una trajectòria brillant, innovadora i lliure». De forma paral·lela a la mostra del Museu de la Música es faran activitats relacionades com per exemple visites guiades o una taula redona en clau performativa.
«Una trajectòria que no t’acabes»
Jordi Alomar, director del Museu de la Música, sosté que la mostra explora què és Santos «com a condició de possibilitat de realitats que s’esdevenen avui en dia o que s’han esdevingut al llarg de la història». També mostra de quina manera va ser «un impulsor de pràctiques que han ressignificat i reconfigurat praxis artístiques, no només musicals sinó també escèniques, visuals o performàtiques». «És una figura polièdrica, complexa i coneguda per alguna de les seves cares amb una trajectòria que no t’acabes», conclou.
Aquest projecte permet conèixer, recordar i aprofundir en la figura de l’artista, resseguir les etapes fonamentals de les seues produccions, i també posar a la llum materials inèdits.
