La NASA ha anunciat que ha localitzat “el signe més clar” de vida antiga a Mart en una mostra de roca recollida pel robot Perseverance al cràter Jezero, una conca on fa 3.800 milions d’anys hi havia un riu i un llac. Les troballes han estat publicades a la revista científica Nature i presentades en una roda de premsa amb la participació dels principals responsables de l’agència espacial estatunidenca.
Nicola Fox, administradora associada de la Direcció de Missions Científiques de la NASA, ha explicat que “aquest descobriment del nostre increïble robot Perseverance és el més a prop que hem estat de descobrir vida antiga a Mart”. Tot i això, ha remarcat la necessitat de prudència: “No és vida en si mateixa, és una mena de senyal residual de possible vida antiga”.
“Aquesta emocionant troballa és el més a prop que hem estat de descobrir vida a Mart i de respondre una de les preguntes més profundes de la humanitat: estem realment sols a l’univers?”, ha subratllat la cap de Ciència de la NASA.
After a year of scientific scrutiny, a rock sample collected by the Perseverance rover has been confirmed to contain a potential biosignature. The sample is the best candidate so far to provide evidence of ancient microbial life on Mars. https://t.co/0BAO1dhMG8 pic.twitter.com/JsOXgrNDmY
— NASA Mars (@NASAMars) September 10, 2025
La pedra marciana de Bright Angel
La biofirma s’ha localitzat a una roca anomenada Cheyava Falls, que va ser recollida pel robot en un antic llit sec d’un riu al cràter Jezero. El nou ròver de la NASA ha identificat uns nòduls minerals d’argila enriquits amb fosfat i sulfur de ferro. Segons els investigadors, aquestes característiques podrien ser resultat de processos químics prebiòtics o microbians, és a dir, vinculats a la vida. A la Terra, la combinació d’aquests compostos químics ha estat clau per al desenvolupament de metabolismes microbians.
Els científics, després de diversos anys cercant el lloc idoni, es van centrar en un aflorament rocós anomenat Bright Angel i van escollir el cràter Jezero com a zona d’aterratge perquè conserva alguns dels terrenys més antics del planeta roig. Les imatges mostren que aquest indret va ser, fa 3.800 milions d’anys, un llac alimentat per dos rius i amb una sortida natural. Per tant, la geografia convertia Jezero en el laboratori ideal per a investigar si Mart va albergar vida.
La base de la vida
A la Terra, les substàncies detectades a la roca Cheyava Falls, que presenta una morfologia peculiar i taques similars al pelatge d’un lleopard, es relacionen amb processos químics que constitueixen la base de la vida. L’anàlisi apunta que els nòduls minerals podrien haver-se format en reaccions prebiòtiques o microbianes, una biofirma potencial que obri noves hipòtesis sobre l’evolució del planeta roig.
Sens dubte, els minerals trobats pel “geòleg de sis rodes” han obert una finestra d’optimisme sobre la possibilitat de demostrar que fa milers de milions d’anys hi podia haver vida microbiana fora de la Terra. El robot Perseverance, actiu des del 2020 i considerat el ròver més gran mai enviat a Mart, va trobar les mostres el juliol de 2024 i ha estat clau per aquest pas endavant en la recerca astrobiològica.
El repte: dur les mostres a la Terra
“I després d’un any de revisió, els científics ens van dir: «No podem trobar cap altra explicació»”, ha declarat el director de la NASA, Sean Duffy. Tot i això, els experts han aclarit que la verificació de si es tracta d’un senyal de vida “requereix més feina i estudi” i insisteixen que la clau és portar les mostres a la Terra per analitzar-les amb instruments més avançats. “La identificació d’una possible biofirma al planeta roig és un descobriment revolucionari, que millorarà la nostra comprensió de Mart”, ha declarat Duffy.
A pesar de la rellevància del descobriment, el projecte s’enfronta a reptes pressupostaris, ja que les retallades anunciades pel govern de Donald Trump, preveuen reduir el pressupost de la NASA i abandonar la tornada a la Terra de moltes mostres de missions espacials.
Així i tot, la NASA veu en Cheyava Falls i en el cràter Jezero una finestra privilegiada per desxifrar una de les preguntes més antigues de la humanitat: va existir o existeix vida més enllà de la Terra?
