8.723.260 reproduccions. Sí, això és el nombre de vegades que s’ha reproduït a Spotify (la plataforma més global de música en línia) La Mediterrània de La Fúmiga. Una cançó que segurament ha sentit fins i tot el més blaver dels blavers. Allà dins està Estellés i segurament no ho sap. En allò d’«Ací em pariren i ací estic». El que segurament tampoc sap aquest senyor és que el grup de rap que rapeja és del Principat de Catalunya. Aquest pot ser que siga el cas de musicació més massiu i transversal d’Estellés, però, qui va ser el primer? Ovidi Montllor ho va fer el 1973 i això, la música i Estellés és el que es va celebrar a Burjassot el dissabte. És a dir, la vida. La vida d’un Estellés que va tornar a ella en el seu poble.
L’Auditori de Burjassot (l’Horta Nord) ha acollit aquest dissabte dia 7 de setembre un dels esdeveniments més esperats de l’any: el concert del centenari de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes més significatius de la literatura europea contemporània. Amb un aforament complet i una atmosfera de gran expectació, artistes de renom i novells del panorama musical del domini lingüístic es van reunir per retre homenatge a l’obra i el llegat del poeta nascut fa cent anys.
El cartell del concert ja presagiava una vetllada commovedora, amb noms com ara Andreu Valor, Miquel Gil, Biel Majoral, Pau Alabajos, Carraixet i molts més. Marina Mulet, que va exercir com a presentadora de l’acte, va guiar el públic a través de les diferents actuacions que van conformar aquest homenatge. L’esdeveniment va ser coordinat per la Plataforma Cent d’Estellés, integrada per Ca Bassot, Acció Cultural del País Valencià, Associació Kulturcrítics del País Valencià, COM (Col·lectiu de Músiques del País Valencià), Escola Valenciana, Fundació Sambori, Ca Revolta, Societat Coral El Micalet i l’Ateneu de Bétera.
L’escenari es va convertir en un espai de poesia feta música, amb cadascun dels artistes aportant la seua interpretació única dels versos d’Estellés. Meritxell Gené o Sis Veus van transportar els assistents a les realitats tan profundes i properes que l’escriptor va retratar en la seua obra. El públic va respondre omplint l’auditori. Fins i tot va haver-hi gent que es va quedar sense cadira i es va haver d’asseure a les escales.
El concert es va iniciar amb l’actuació de Tomàs de los Santos, amb la seua veu càlida i profunda. A més, va aprofitar l’ocasió per a recordar emocionat Guillem Agulló, qui hauria fet cinquanta anys el dia 6 de setembre si no haguera estat assassinat. Aquest moment va colpir el públic, que va respondre amb una gran ovació el que va evidenciar la vigència del seu record i la lluita per la justícia.
Biel Majoral va continuar amb una de les peces més icòniques de la nit, «Rosa de paper». El balear va portar els versos d’Estellés a un nivell de sensibilitat altíssim.
El grup Carraixet, que va interpretar una versió impactant d’Els amants, va aprofitar la seua intervenció per a demanar que cessen els atacs d’Israel a Palestina i condemnar la venda d’armes a Israel. El seu missatge contundent va ser rebut amb un aplaudiment de l’auditori.
Miquel Gil, qui va oferir una interpretació magistral del poema Hotel París, va conduir el públic a l’univers íntim de l’Estellés més joiós. La veu profunda de Gil va ressonar en cada racó de l’auditori. El de Catarroja va crear un dels moments més singulars de la nit.
Eva Gómez va adelitar el públic amb una actuació brillant de Cançó de Lluna, una de les propostes més dolces i evocadores. La seua interpretació, delicada però plena de força, va capturar la bellesa subtil d’aquest poema. Va emocionar els assistents i va oferir una pausa de serenitat enmig de la intensitat del concert.
Una altra actuació molt especial va ser la d’Enric Casado, qui va presentar una peça única: la musicalització d’un poema que Vicent Andrés Estellés va escriure quan Casado tenia set anys. Aquest detall va sorprendre el públic i va mostrar els inicis poètics del mestre, oferint una perspectiva tendra i commovedora de la seua infantesa.
Elies Monxolí va tocar m’agrada així la vida cançò a banda del seu últim disc Jardí de Meravelles, un tema que va reinterpretar amb profund respecte i sensibilitat els versos d’Estellés. La cançó, carregada de tendresa i sentiment, va dur el públic a esglaó de versos del fill del forner amb el piano. Un pessic de temps dels més íntims de la vetlada.
Una de les imatges més reivindicatives del concert va arribar amb Pau Alabajos, qui va interpretar la seua versió de Sonata d’Isabel, dedicada de manera molt especial a Guillem Agulló i va penjar una estelada al faristol principal. Amb la seua veu i el seu compromís inqüestionable, Alabajos va fer vibrar el respectable.
Meritxell Gené, per la seua part, va oferir un tema d’un poeta lleidatà admirat per Estellés. D’aquesta manera va afegir un toc personal connectant Estellés amb el Principat.
Ximo Caffarena va proposar una altra actuació magistral amb la seua interpretació del «Testament Mural» del Llibre de Meravelles, un dels textos més profunds i significatius d’Estellés. Aquesta peça, que comença amb una dita del poeta medieval Jordi de Sant Jordi, va ser especialment diferenciada amb guitarra i veu acompanyant.
La interpretació del grup Sis Veus va ser oferir una versió musicada de la Tarara del Mural del País Valencià, una de les obres més importants d’Estellés. Amb harmonies delicades i emotives, van aconseguir elevar l’obra a noves dimensions, en aquest cas la de la infantesa de tots els que l’han cantada per pasqua.
Una altra de la representació femenina va ser la d’Ina Martí, que va ser una de les cantautores que formaven part d’aquest projecte.
Bèrnia va posar un toc festiu i trencador amb la seua aposta per una música amb ritmes llatins i d’estil xaranga i fusió. El grup va sorprendre el públic amb la seua versió del conegut poema d’Estellés que diu això de No hi havia a València dos amants com nosaltres. La seua interpretació en clau festivalera va aportar una energia renovada als versos del lletraferit. Així van combinar la tradició amb l’experimentació musical. Els que estaven a l’espai van quedar encisades de la banda.
Andreu Valor va interpretar amb gran emotivitat el poema Ací em pariren i ací estic. Els seus acords es van difondre per tot el recinte amb tints folk i pop, ritmes que incitaven al ball.
Un altre moment destacat de la nit va ser la participació de Mar Morález els quals van optar per un estil més solemne dins de la seua proposta. La cançó va ser interpretada amb piano i un estil pop.
Els discursos de l’acte
Gran aplaudiment a l’auditori de Burjassot en escoltar les contundents paraules d’@Izaskunarretxe: “Quan fallen les institucions, sempre hi ha la gent, i això ha passat aquí, en el centenari d’Estellés, i això ho ha fet encara més poderós” pic.twitter.com/hR9pDDYQ3T
— Any Vicent Andrés Estellés (@AnyEstelles) September 7, 2024
Izascun Arretxe, representant de la Institució de les Lletres Catalanes, va lamentar profundament la manca de col·laboració de les institucions valencianes i balears en la celebració del Centenari d’Estellés. Arretxe va destacar que aquesta absència institucional contrasta amb l’enorme implicació del món cultural i social, que ha estat fonamental per mantenir viu l’esperit del poeta valencià.
Per la seua banda, Maria José Gálvez, directora general del Llibre, va voler valorar el paper del poble organitzat i dels músics en la preservació i difusió de l’obra d’Estellés. Gálvez va ressaltar que la música s’ha convertit en un vehicle imprescindible per transmetre la poesia del de Burjassot. També va agrair l’esforç col·lectiu de tots els participants en aquest homenatge.
Carmina Andrés, filla del poeta, va oferir unes paraules plenes d’agraïments cap als organitzadors i participants del centenari. En la seua intervenció va destacar la importància de la gent jove i del futur, dient: «Gràcies per aquest centenari, vosaltres sou el futur». Va ser un reconeixement per l’impacte que el llegat d’Estellés continua tenint en les noves generacions.
El poeta i estudiós Josep Vicent Frechina i Andreu va destacar dades sobre la popularitat de Vicent Andrés Estellés. Frechina va recordar que poemes com Els amants s’havien musicat 16 vegades al llarg dels anys per més de dos músics o grups, cosa que evidencia la profunda connexió entre la seua obra i la música. A més, va ressaltar la figura d’Estellés pel seu compromís amb el territori i un imaginari nacional, així com per la seua extraordinària qualitat poètica. No obstant això, Frechina no va dubtar a criticar amb duresa la Generalitat Valenciana per la seua manca d’implicació en la commemoració del Centenari d’Estellés, qualificant-ho d’«indignitat institucional» i afegint que «és una infàmia».
El tancament de la vetllada va ser un dels moments més esperats amb Rafa Xambó, ja retirat, que va pujar a l’escenari acompanyat de membres del col·lectiu de músics COM. En finalitzar la seua actuació, es va sentir una gravació del cantautor versionant un poema d’Estellés, un instant solemne i jovial amb el públic que va tancar l’acte amb una declaració de llibertat i compromís per una «pàtria lliure». Tots els participants i organitzadors es van unir a l’escenari, per tancar així el concert amb una atmosfera d’unitat i homenatge. Una imatge que va fer tornar a la vida Vicent Andrés Estellés per uns segons al seu poble, Burjassot.
