Ivana Ponsoda Revert és d’Alcoi, presidenta del Gremi de la Pedra en Sec, una associació que tracta de recuperar i conservar la saviesa antiga de la construcció de màrgens. Ivana Ponsoda presenta el llibre La lliçó de la pedra. Tècnica constructiva, patrimoni i sector de la construcció. Serà en el marc de les Jornades de la Pedra en Sec, organitzades a Fageca (el Comtat), durant aquesta setmana. Unes jornades que ja tenen les places exhaurides, encara que alguns actes són en obert.
Què és la tècnica de la pedra en sec?
La pedra en sec és una tècnica constructiva que empra la pedra com a únic material de construcció, aparellada en sec, sense cap mena d’aglomerant en la unió de les peces. Es tracta d’una construcció que resol la funció mitjançant la correcta disposició de cada pedra. Les diverses formes i mides s’encaixen com en un trencaclosques per treballar de manera conjunta i formar un sistema, en comptes d’un muntó de pedres. Este és l’únic requisit per obtenir la gran resistència i estabilitat estructural que caracteritza esta tècnica constructiva.
Quina importància ha tingut i té, ara, conservar-la, al camp valencià?
La pedra en sec és una tècnica constructiva emprada des del moment en què s’abandona la vida nòmada. Quan les persones comencen a buscar assentaments i practicar l’agricultura, les necessitats derivades d’esta nova forma de vida, es resolen amb els recursos disponibles al seu entorn. En zones on abunda la roca, comença a desenvolupar-se la cultura de la pedra en sec que, a poc a poc i amb enginy, va generant elements construïts cada vegada més complexos segons els requisits de les noves necessitats.
La tècnica ha estat present durant tota la nostra història, perquè també ho ha estat l’agricultura i la ramaderia, de les quals és inseparable. Amb la revolució industrial es va iniciar un canvi de costums i va començar a desvertebrar-se l’economia agropecuària tradicional. Les explotacions agropecuàries que s’han industrialitzat, han resultat dependents de l’energia i els recursos cada vegada més escassos. Esta tendència no resulta viable a llarg termini perquè la industrialització genera una contaminació que només aporta problemes ambientals i de salut, amb un rendiment productiu menor del que s’esperava. Cal revertir este procés i tornar a cultivar des de l’equilibri amb la natura, no es tracta de salvar el planeta, sinó l’equilibri ecològic que ens permeta viure-hi en ell.
Per a què s’ha emprat la pedra seca?
La pedra seca s’ha emprat per a construir elements auxiliars de les activitats agropecuàries i, paral·lelament, per a ordenar tot el territori. Els marges i les parets han configurat els paisatges actuals, anivellant els pendents, delimitant propietats i assagadors, establint fites, definint els traçats dels camins i estructurant tots els sistemes hidràulics. La seua utilització ha estat tan predominant que podem considerar que l’ordenament territorial històric ha definit el paisatge amb la pedra en sec.
Quins beneficis comporta?
El principal benefici mediambiental dels marges de pedra en sec és la seua capacitat de regulació hídrica perquè funcionen com una capa de drenatge, deixant eixir a poc a poc l’excés d’aigua quan plou, mantenint la saó al terreny i nodrint els aqüífers, per això són tan habituals al clima mediterrani. A banda del manteniment de la fertilitat de les terres que beneficia la pràctica de l’agricultura, en general, les construccions de pedra en sec aporten una biodiversitat a l’entorn que també beneficia directament als cultius ecològics. Estes construccions són el refugi per a gran quantitat de flora i fauna, trobem una varietat d’espècies com els líquens, la molsa, la falaguera, plantes de flor, insectes, rèptils, amfibis, xicotets mamífers o aus, que contribueixen al control de les plagues i la pol·linització.
En definitiva, el major benefici social de la pedra en sec és la seua autosuficiència, és a dir, poder-nos fer nosaltres mateixes les construccions que necessitem. És una tècnica constructiva que no depén d’alta tecnologia, ni d’altra energia que la que promou el cos humà, que no necessita materials més enllà dels que aporta la natura al nostre entorn més pròxim, ni tampoc d’aigua en el seu procés de construcció o fabricació dels materials. Són construccions perfectament viables en zones de poca accessibilitat, sempre que a la zona abunde la pedra, i el cost econòmic de la seua construcció i manteniment, les fa assequibles a qualsevol persona amb uns mínims coneixements de la tècnica constructiva.
Quines activitats destacaries de les jornades a Fageca?
El curset de pedra en sec és ben interessant per la possibilitat de posar en pràctica, durant uns dies, la tècnica constructiva amb les nostres pròpies mans, però ja s’han esgotat les places i caldrà esperar noves convocatòries. Hi haurà una excursió per visitar les construccions de pedra en sec més interessants del terme que és molt recomanable, també.
Per altra banda, el dissabte pel matí presentarem oficialment el Gremi de la Pedra en Sec, del qual sóc presidenta, i convidem a venir a la gent per tal de saber més d’esta associació que hem creat per protegir l’ofici de la pedra en sec i a la gent que el practica.
Divendres també serà un dia ben interessant per les taules rodones que s’han plantejat, on es pretén debatre estratègies i accions portades a terme al voltant de la protecció de la pedra en sec i el reviscolament del pobles menuts.
Divendres de vesprada presentes el teu llibre La lliçó de la pedra?
Per la vesprada, faré la presentació del meu llibre La lliçó de la pedra. Tècnica constructiva, patrimoni i sector de la construcció, que acaba de sortir a la venda. En este llibre s’explica com construir qualsevol element de pedra en sec, pas per pas. Serveix també de manual pràctic per a arquitectes i tècnics de patrimoni. Procura emplenar el buit teòric que hi ha en la bibliografia existent, per començar a normalitzar l’ús d’esta tècnica constructiva, més enllà del món agrícola i dels marges.
Per què heu triat Fageca per a les jornades?
L’Ajuntament de Fageca és qui organitza les jornades i ens ha convidat a participar. El Gremi farà la seua presentació oficial i dos dels seus membres farem el curset de pedra en sec. L’Ajuntament fa anys que mostra un gran interès en recuperar l’ofici i els elements de pedra en sec del seu terme. Fa uns mesos ens va convidar a establir la nostra seu en este poble i vam veure una bona oportunitat de generar sinèrgies, a banda de ser un punt central entre les comarques de la Marina i el Comtat i la Vall d’Albaida, on hi vivim la gran majoria de sòcies del gremi.
