‘Reflexions del cel, mediació en la terra’ descobrirà als visitants del museu valencià l’empremta de la cal·ligrafia en la creació contemporània dels països àrabs. Per això, la selecció alberga peces d’artistes de 18 països, que pertanyen a la col·lecció de la Galeria Nacional de Jordània.
Els responsables de la mostra precisen que el fonament del moviment cal·ligràfic en la producció moderna àrab és l’art tradicional islàmic de la cal·ligrafia, per la qual cosa l’escola d’art cal·ligràfic es basa en l’ús de l’alfabet àrab. D’esta manera, l’aplicació de les lletres àrabs és el que proporciona a estos treballs el seu valor estètic.
L’escriptura, esta vegada produïda de manera mecànica, és també el leitmotiv de ‘La tipografia del segle XIX’, amb la qual el MuVIM vol ʹprestigiarʹ l’impressor, escriptor i editor valencià Blai Bellver. L’exhibició posa el focus en la figura Blai Bellver i la seua presència en la història de la impremta, “fonamentada pel seu respecte per la tradició i l’aprofitament d’allò que s’havia fet fins a principis del segle XIX, i en la seua permanent mirada progressista cap al futur”.
El comissari, Antoni Martínez, recalca el mèrit de la tasca de Blai Bellver, que va aconseguir des de la Xàtiva del segle XIX, encara aïllada per la falta d’infraestructures de transport, exportar a tot el món, especialment a Alemanya, uns quaderns d’escriptura amb els quals, van aprendre a llegir i a escriure la gran majoria dels espanyols que en aquella època podien fer-ho.
Juntament amb les dos mostres, s’ha presentat també un ʹaperitiuʹ el ‘Type Directors Club (TDC’58). El millor Disseny tipogràfic Mundial’, que el museu acollirà per primera vegada a Espanya la pròxima tardor.
