La Universitat d’Alacant acollirà aquest dilluns 21 i dimarts 22 d’octubre el Congrés Internacional Vicent Andrés Estellés. Amb el títol «Una amable, una trista, una petita pàtria», la UA celebra aquest esdeveniment que servirà per a aprofundir en la dimensió internacional del poeta de Burjassot (Horta Nord), de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement.
Amb la intenció de reunir especialistes sobre l’obra, la figura i la trajectòria d’Estellés, M. Àngels Francés, directora del comitè organitzador del congrés i professora titular de Filologia Catalana, explica que «creiem que des de la UA s’havia de fer» un acte com aquest, ja que «ací tenim alguns dels especialistes més destacats en l’obra d’Estellés», diu citant el catedràtic de Filologia Catalana Enric Balaguer o la professora Irene Mira, qui es va doctorar amb una tesi basada en el poeta de Burjassot.
Francés destaca el suport que han rebut d’altres entitats i institucions per dur a terme aquest esdeveniment. Hi ha el suport organitzatiu de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, el suport logístic i econòmic del Vicerectorat d’Investigació, del de Cultura, del Servei de Llengües de la UA, la Facultat de Filosofia i Lletres i la d’Educació, el Departament de Filologia Catalana i el d’altres entitats i institucions com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans o de l’IVITRA, a més de la implicació de la Càtedra Antoni Miró amb la cessió de la imatge del cartell i dels díptics.
D’altra banda, el CEFIRE hi col·labora amb el reconeixement de les hores de la vesprada per al professorat que està en actiu en centres d’ensenyament no universitari «perquè hi vinguen, hi participen i tinguen les hores reconegudes com a formació». Al seu torn, el Centre de Formació Permanent de la UA reconeix 20 hores de formació de l’alumnat. Tot això, a banda de l’interès que genera el Congrés, ha fet que s’hi sumen vora 200 inscrits, «un èxit important i una mostra de les ganes que té l’estudiantat, el professorat, l’àmbit acadèmic i la societat en general d’estudiar Estellés», diu Francés.
Altres institucions i entitats col·laboradores són la Generalitat de Catalunya –organitzadora de l’Any Estellés–, la plataforma Cent d’Estellés, la Xarxa Vives d’Universitats, la Biblioteca de la UA, la Universitat de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i la Universitat de Lleida. En aquestes universitats, per cert, es faran conferències sobre Estellés durant el que queda de 2024.
El programa del Congrés de la UA
Les jornades començaran aquest dilluns a les 9 del matí amb la inauguració per part del rector en funcions, Juan Mora, d’Izaskun Arretxe (directora de la Institució de els Lletres Catalanes) i de Carles Cortés, director de la seu d’Alacant de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. La conferència inaugural anirà a càrrec d’Enric Bou, de la Università Ca’Foscari de Venècia, i tot seguit hi haurà una sessió de comunicacions sobre «propostes de crítica literària» coordinada per Àngel Cano, de la Universitat de València, en la qual participaran Enric Falguera, de la Universitat de Lleida; David Peidro, de la UNED; Vicent Brotons, de la UA; i Vicent Luna, de l’ensenyament secundari, a més del mateix Cano.
El matí de dilluns clourà amb una conferència de Ferran Carbó, de la UV, i una presentació de traduccions de L’hotel París a càrrec d’Enric Estrela, de la IAM, i Vicent Martines, de la UA, per després reprendre el congrés a partir de les 16:00 a la Facultat d’educació amb Jaume Pérez Montaner, un dels grans especialistes en Estellés, que parlarà de les etapes en la poesia de l’autor. Una hora més tard tindrà lloc la ponència d’Àngels Gregori, comissària de l’Any Estellés, titulada «Cartografiar la ciutat, València a través del Llibre de Meravelles», i a les 18:00 Josep Martines, de la UA, de l’AVL i de l’IEC, farà una ponència titulada «Sobre la llengua de Vicent Andrés Estellés».
Dilluns culminarà amb una sessió de comunicacions d’ensenyament i intertextualitat en l’obra d’Estellés, coordinada per Dari Escandell (de la UA) i en què participaran Diana Nastasescu, de la Universitat Jaume I; Cristian V. Picó Herraiz, del Centre Educatiu Asunción de Nuestra Señora; Moisès Selfa, de la Universitat de Lleida; Miquel Cruz, de la UA; i Mireia Ferrando, de la UV. Finalment, la jornada acabarà amb una actuació de Borja Penalba amb versions musicades dels poemes d’Estellés a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació.
Dimarts
A les 9:30 hores del dimarts 22 d’octubre tindrà lloc la taula redona «Vicent Andrés Estellés a l’Exterior». Hi participaran Jordi Larios, de la University of Saint Andrews d’Escòcia; Cèlia Nadal, de la Università per Stranieri di Siena; Hans-Ingo Radatz, de la Otto-Friedrich-Universität Bamberg d’Alemanya, Dominic Keown, de la Universitat de Cambridge; i Vicent Martines, de la UA i de l’IEC.
A continuació hi haurà una nova sessió de comunicacions sobre les traduccions que s’han fet de l’obra d’Estellés amb la participació de Marta Marfany, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, que farà de coordinadora i que se centrarà en les traduccions de l’obra estellesiana al francès; i amb Laia Panadès, també de la UPF, que tractarà les traduccions a l’anglès.
A partir de les 11.15 Francesco Ardolino farà una ponència de mitja hora sobre Estellés a Itàlia, i després d’un breu descans es reiniciaran les comunicacions sobre les traduccions de l’obra del poeta de Burjassot amb Isabel Turull, de la Università la Sapienza de Roma, que en serà la coordinadora i parlarà de els traduccions a l’italià; amb Guillem Cunill-Sabatés, de la UPF, que parlarà sobre les traduccions castellanes; i amb Aritz Galarraga, de la Universidad Complutense de Madrid, que analitzarà les traduccions al basc.
Després, a els 13:00, hi haurà la ponència d’Irene Mira-Navarro, de la UA, titulada «Horitzons postdictatorials en la poesia estellesiana dels 70», que anirà seguida d’un debat i ja després del dinar se celebrarà una nova taula rodona a la Sala d’Actes de la Facultat d’Educació de la UA sobre «Estellés des de la didàctica de la literatura» i en la qual participaran Josep Ballester, de la UV; Aina Monferrer, també de la UV; Frederic Johnson, del Centre de Formació Professional Giner de los Ríos d’Alacant; i Laura Barberà, de l’IES l’Estació d’Ontinyent.
L’últim acte a la UA serà la sessió de comunicacions sobre «ensenyament i visions crítiques» de la poesia estellesiana, un acte que estarà coordinat per Lliris Picó, de la UA, que hi participarà amb Elisa Tameni, Alexandre Bataller, Pau Medina, Àngels Quilis i Jordi Oviedo, tots de la Universitat de València. No serà aquest l’últim acte del congrés, que clourà a la Llibreria Pynchon & Co d’Alacant, al carrer Segura, amb una taula rodona que servirà per a presentar les novetats literàries que s’han aportat durant aquest any del centenari. Hi participaran Victòria Cremades com a moderadora amb les professores M. Àngels Francés i Irene Mira-Navarro, i es farà un recital en el marc dels Dimarts poètics de la Naia, convocats una vegada al mes a la llibreria citada.
La importància d’Estellés
Segons explica Àngels Gregori, coordinadora de l’Any Estellés, «celebrar a Alacant aquest congrés és una declaració de principis» en el sentit de portar l’estudi del poeta a tots els racons del domini lingüístic. «És important situar Estellés en un context internacional, fer-lo parlar de tu a tu amb altres poetes europeus», diu Gregori, que recorda que encara han d’eixir edicions de la poesia de l’autor de Burjassot en alemany, en hongarès, en anglès, en castellà i en asturià.
M. Àngels Francés, directora del Comité Organitzador del Congrés, recorda que «Estellés és el poeta del poble» i que «tots necessitem alguna figura en el nostre imaginari col·lectiu que represente qui som i com és la nostra manera de veure el món. A través de la seua enorme obra, Estellés eleva a categoria poètica la vida quotidiana i canta els nostres paisatges». Francés apunta també que la internacionalització d’Estellés és un àmbit en el qual encara s’ha d’aprofundir més, «perquè ha quedat demostrat que és un poeta d’alçada europea».
La UA, amb aquest congrés, contribuirà a aquest propòsit.
