El Pont Cooperativa de Lletres, l’associació d’escriptors de les comarques del nord del País Valencià, ha publicat el llibre col·lectiu Estellés desconegut. Una correspondència pòstuma, que es va presentar el 3 de maig a la Fira del Llibre de Castelló de la Plana. Hi participen Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Romà Bernad, J. Vicent Cerdà, Carme Drago, Aina Garcia Carbó, Joan Garí, Rosabel Gumbau, Reis lliberós, Pasqual Mas, Rafael Mesado, Francesc Mesquita, Imma Monlleó, Rosa Miró, Maties Segura, Àngels Orad, Antoni Pitarch, Manel Pitarch, Honori Planell, Josep Porcar, Jordi Querol, Vicent Sanz, Josep Usó, Marta Vilardaga i Lluís Messeguer. En parlem amb el poeta i editor Josep Porcar, membre de l’entitat, que ha coordinat l’obra.
Com va sorgir la idea d’editar aquest llibre?
Tot i que hi ha hagut algunes iniciatives municipals, en general, la commemoració del centenari d’Estellés estava un poc aturada a les comarques del nord del País Valencià i, des d’El Pont, evidentment, calia que férem un esforç per a dignificar la figura del poeta de Burjassot. Vaig parlar amb la junta d’El Pont, que va traslladar la idea a la resta de membres. L’obra es va plantejar a manera de diàleg, que és una fórmula que hem utilitzat en llibres anteriors, com ara els dedicats a Albert García i a Joan Fuster. Així, s’han confrontat textos del poeta amb les diferents sensibilitats que n’hi ha en l’associació. Jo ja tenia al cap tota l’obra des de l’any passat, l’estructura, les fotografies… Només calia posar fil a l’agulla.
A més dels textos dels vint autors d’El Pont que hi participen, hi ha una selecció de fotografies d’Estellés.
Sí, exacte. La idea d’introduir aquestes fotografies va sorgir perquè m’havia adonat que les imatges d’Estellés que circulen per la xarxa són de molt baixa qualitat o amb poca qualitat per a ser impreses. I des de fa temps tinc l’afició de recopilar fotos difícils de trobar, no només d’Estelles, sinó d’altres poetes, i restaurar-les. Llavors, tinc un àlbum de fotos de poetes, no només valencians i catalans, sinó de tot el món, restaurades i totalment optimitzades perquè es puguen visualitzar amb la millor qualitat possible. Vam demanar permís a la família per a publicar alguns textos i algunes fotografies, i quan ens van autoritzar a fer-ho, vaig donar sortida a les imatges que hi apareixen, que són molt representatives, com ara la d’Estellés i la filla a la Seu de València, la que ell s’agafa el cap o altres que són poc conegudes.
I també hi ha les il·lustracions de Pilar Dolz.
Sí. Reis Lliberós, poeta i tresorera d’El Pont, treballa a la galeria Cànem de Castelló de la Plana, braç a braç amb la Pilar Dolz, que és la galerista, i va fer la proposta d’introduir alguns gravats d’ella, que estan molt bé. De fet, ella ja hi havia col·laborat en un homenatge anterior a Estelles sobre el Document de Morella, i en una exposició sobre el poeta de Burjassot. I vam pensar que seria molt dinàmic per a trencar el fil del llibre, que podia ser monòton -text, foto, text, foto-, introduir-hi canvis amb uns quants gravats. I la veritat és que el resultat ha estat esplèndid, perquè no hi ha gaire diferència del gravat a la impressió.
En el diàleg que s’estableix entre Estellés i els membres d’El Pont, hi predomina la poesia, però també hi ha alguns textos en prosa.
Això depén de cada autor. Estellés és tan immens i parla de tantes coses que no podíem estructurar el llibre des del punt de vista temàtic. Havíem de cercar un altre plantejament i vam optar per cercar els poemes seus més desconeguts, els que, en general, no apareixen en les antologies, tot i que se n’ha inclòs algun, com ara «El vi», que és una mica més conegut. Per tant, l’única condició era que cadascú triara un poema que no fora habitual a les antologies ni a les xarxes. I pense que ha sigut un encert, perquè agafes el llibre i hi trobes no un altre Estellés, perquè evidentment és ell, però sí peces seues diferents. Editorialment, també era la manera de donar-los sortida en un any en el qual els poemes més reconeixibles anaven a sonar més. Llavors, és una manera de distingir-se i de dir «mira, aquest Estellés també existeix».
D’altra banda, el llibre té un brancal, és a dir, una introducció, que ha escrit vosté; una addenda de Joan Garí, que recupera un article publicat a Serra d’Or el 2001; una coda de Manel Pitarch sobre Document de Morella, aplegat a Mural del País Valencià, i un vítol de Lluís Messeguer, que parla de la relació d’Estellés amb Castelló de la Plana.
Sí. Són textos que estaven proposats d’antuvi. Estructuralment, no encaixaven en el recull de poemes i textos de la resta d’autors i vam pensar que era adient que formaren part d’un epíleg o addenda per a completar el volum i també establir la vinculació d’Estellés amb les comarques del nord del País Valencià i amb la ciutat de Castelló de la Plana, que va visitar prou. Per exemple, l’any 1962 va guanyar els Jocs Florals, i el 1982 hi va ser a l’aplec de la plaça de bous en què Joan Fuster va pronunciar el famós discurs. Llavors, tot això s’havia de recollir al llibre, encara que fora succintament.
Enguany, iniciatives sorgides de la societat civil, com ara la d’El Pont, proven d’omplir el buit deixat per les grans institucions del País Valencià en la commemoració del centenari d’Estellés.
La inacció de la Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de Castelló de la Plana davant la celebració del centenari d’Estellés ens va engrescar més encara per a dur a terme aquesta obra. Per això, vam decidir que s’havia de fer, que era necessari, i que ho portaríem endavant. Finalment, ha sigut possible, i això que fins i tot vam tindre problemes de finançament i vam veure com es complicava la cosa. A última hora, vam anar a demanar ajuda a la Fundació Dávalos-Fletcher de Castelló de la Plana i va ser una alegria que foren tan empàtics i valoraren la iniciativa. Aquesta fundació l’únic que demana sempre és que hi haja implicada molta gent de Castelló i que siga per una causa noble. Així, de seguida ens van donar suport i en quinze dies van aprovar el finançament i vam poder pagar la meitat de la part física del llibre. Això és molt de valorar i estem molt agraïts.
El Pont Cooperativa de Lletres ja té experiència en la publicació d’obres col·lectives dels seus membres amb un treball d’edició molt acurat. Aquest n’és el seté volum.
Teníem la idea de publicar un llibre a l’any i que tinguera sempre un significat, una base i un perquè. De moment, n’hem editat set gràcies a l’empenta i les ganes dels socis. Per tant, ja n’està bé. Una de les coses que ha de fer una associació d’escriptors és possibilitar que els socis puguen escriure, publicar i comunicar-se també. Llavors, un llibre és una manera magnífica. Pense que realment en les associacions d’escriptors el que més engresca la gent és escriure i veure part de la seua obra, encara que siga una part petita, publicada i presentada a la societat. I El Pont, dins de les seues possibilitats, que són les que són, ho ha permès i, per això, n’estem contents.
Tenen previstes altres presentacions pròximament?
Sí, es farà una presentació a la Fira del Llibre de Bonrepòs i Mirambell, a l’Horta Nord, aquest dissabte, primer de juny, a les 19 h. També n’hi ha previstes a Sant Joan de Moró, a la Plana Alta, i a la Vilavella, a la Plana Baixa, el divendres 7 de juny. Aquesta última serà dins de la Nit de la Poesia, un recital poètic que organitzem des de fa cinc anys i que enguany serà la segona vegada consecutiva que es fa a la Vilavella perquè l’any passat va ploure i no es va poder dur a terme a l’ermita de Sant Sebastià, a l’aire lliure. Un acte per al qual hem comptat amb l’ajuda de l’Ajuntament. El llibre es presentarà allà on El pont tinga presència d’una manera o altra o a través dels seus escriptors.
On poden aconseguir el llibre les persones interessades?
El problema sol ser el de la distribució, ja que cal trobar una fórmula que permeta que un llibre no comercial arribe als lectors. Què vol dir que no siga comercial? Vol dir que el llibre es puga vendre sense ànim de lucre, és a dir, que es puguen aconseguir els diners per a finançar aquesta edició o altres de llibres de l’associació, però que no siga un llibre que faça la competència a les editorials comercials, evidentment, perquè els drets cedits per la família per a fer aquest llibre no són drets de tipus comercials. S’han fet 200 exemplars i una quarta part de l’edició ha estat destinada, òbviament, a les persones que hi han treballat, que n’ha rebut un almenys o dos. La resta anirà a les principals llibreries, on hem pensat que n’hi hauria d’haver dos o tres. Dit això, els pròxims dies s’obrirà una pàgina web en què es podrà sol·licitar el llibre per correu electrònic. D’aquesta manera, l’associació es posarà en contacte amb l’interessat i li enviarà l’exemplar al preu just de venda d’una obra com aquesta.
