A uns 24 quilòmetres de l’Alguer, a Sardenya, s’amaga una de les coves més impressionants del món, un dels indrets naturals més fascinants de la Mediterrània: la Gruta de Neptú, descoberta al segle XVIII per un pescador anomenat Ferrandino.
Aquesta joia subterrània, situada al cor de l’Àrea Marina Protegida del Cap de la Caça i del Parc Natural del Port de Comte, davant de l’illa Foradada, és una cavitat de més de quatre quilòmetres de recorregut càrstic, de roques solubles i accidentades, que cada any atrau més de 150.000 persones.
Un espai únic per la seua història, misteri i bellesa, que connecta l’Alguer amb la Mediterrània més profunda, just enfront de les aigües calmes on el 1353, després de la conquesta de Càller i Sàsser, hi va haver la batalla en què el rei Pere III el Cerimoniós va derrotar les naus dels genovesos, que fins llavors dominaven la ciutat.
Quan s’entra a la Gruta de Neptú, la sensació és la d’accedir a un món ocult i màgic: una catedral de pedra viva. Un lloc sublim i ple de misteri, amb una història mil·lenària. Tot i que només una part de la gruta és visitable —la resta queda reservada per a espeleòlegs experts—, el recorregut permet admirar un paisatge d’estalactites i estalagmites de formes erràtiques i suggeridores.
Història petrificada
Recórrer la gruta és travessar una catedral natural on cada sala té nom, història i caràcter propi. Amb el pas dels segles, aquestes cambres han estat batejades segons les seues formes, les llegendes que oculten o les personalitats que les han descobertes o estudiades.
Una de les primeres que trobem és la sala de les Runes, anomenada així pels desperfectes ocasionats pels primers turistes del segle XIX, quan l’exploració encara era poc regulada. Aquest espai simbolitza la vulnerabilitat del patrimoni natural i la importància de la seua protecció.
La sala Smith està dedicada al capità Edward John Smith (1850–1912), un dels primers exploradors britànics que va documentar la gruta a principis del segle XIX. Aquesta sala també és coneguda com la Sala de l’Orgue per l’enorme columna central -el Gran Orgue—, que recorda els tubs de l’instrument musical.
En aquest monumental espai s’ubica l’enorme columna calcària de 12 metres d’altura i 6 metres de base, considerada el símbol de la gruta. Aquesta estructura monumental connecta el sostre amb el sòl de la cavitat, com si fora una escultura col·lossal esculpida per l’aigua.
Una altra sala destacada és la sala del Palau, anomenada així per la majestuositat del conjunt estalagmític. Aquesta cambra conté dues làpides commemoratives que recorden les visites del rei Carles Albert de Savoia, qui va explorar personalment la cova el 1829 i el 1842, convertint la Gruta de Neptú en un destí conegut entre la noblesa italiana i europea.
Així mateix, cal esmentar un altre espai singular dins de la gruta, la platja de les Ginquetes, hui coberta d’arena clara. El nom prové del temps en què la zona estava plena de còdols rodons, ja desapareguts. Aquest racó va ser durant anys un lloc de descans per als visitants per la serenor que s’hi respira.
El llac salat de La Marmora
D’altra banda, el llac de La Marmora, dedicat al geògraf, militar i naturalista Alberto Ferrero della Marmora, es pot considerar una gran “sala líquida”. Amb una longitud de 120 metres i una amplària de 25 metres, aquest cos d’aigua subterrània, afegeix encara més grandiositat a la cova. És un dels llacs salats subterranis més gran d’Europa i l’origen es remunta a la filtració d’aigua marina a través de la roca calcària. Es tracta d’un ecosistema únic.
El científic italià va quedar encisat per la gruta en general i la va descriure amb una prosa plena d’admiració i reverència:
“És per a tots la Gruta, la Gruta on sempre s’ha refugiat Neptú, el déu de la mar… La Gruta de Neptú escapa tant a la paraula com a la ploma, tant al cisell com al pinzell. Es basa completament en impressions, no hi ha senyals ni sons que puguen transmetre la seua bellesa a aquells que mai l’han visitada. I és a aquesta impotència a la qual es deu tot el prestigi d’aquesta meravella, concedit per la Naturalesa, a l’afortunada ciutat de l’Alguer”.
La descripció escrita per Della Marmora subratlla la idea que cada sala de la Gruta de Neptú no és només una cavitat física, sinó també un espai carregat de simbolisme i sensacions.
A més, el llac subterrani s’ha convertit en un punt d’interés per a la comunitat científica, ja que acull espècies adaptades a la foscor i a la salinitat de l’entorn, que demostren l’enginy de la naturalesa per a prosperar en condicions extremes.
La tribuna de la Música
La visita finalitza a la tribuna de la Música, un balcó natural des d’on es pot contemplar una panoràmica esplèndida del llac de La Marmora. L’atmosfera revela per què molts visitants descriuen la gruta de Neptú com un espai quasi sagrat. El seu nom prové de l’acústica particular del lloc, que fa que el so reverbere de manera gairebé sobrenatural. En aquest punt finalitza el recorregut turístic i, per a molts, representa la culminació emocional de la visita.
Malgrat l’acústica natural excepcional d’algunes de les sales de la gruta o la bellesa escènica, actualment no es fan concerts de música clàssica a l’interior de la Gruta de Neptú. És un entorn molt fràgil, amb un microclima estable que podria veure’s alterat per la presència de grans grups de persones, equips d’il·luminació o sistemes de so. A més, l’elevada humitat suposaria un desafiament tècnic per a qualsevol actuació en directe.
Tanmateix, la Tribuna de la Música, que evoca un amfiteatre natural, rep aquest nom precisament perquè es veu que en el passat (especialment al segle XIX) sí que s’hi van fer recitals petits o demostracions de veu durant les visites privades. Una pràctica que s’ha abandonat per a protegir l’espai.
Diuen que, durant una de les visites del rei Carles Albert de Savoia, es va oferir un petit concert o exhibició musical en el seu honor a l’interior de la cova, aprofitant l’acústica excepcional de la sala. Possiblement, un recital íntim de música de cambra o veu, pensat per a acompanyar la visita del monarca i mostrar-li les qualitats acústiques i la bellesa del lloc.
Una autèntica biblioteca natural
Cadascuna d’aquestes sales contribueix a fer de la Gruta de Neptú no només un espai natural de gran bellesa, sinó també un relat en pedra, que connecta història, ciència, natura i imaginació. Tanmateix, la gruta no és només bellesa: també és ciència. Conté un ecosistema subterrani on s’han trobat espècies adaptades a la foscor i la salinitat. A més, les coves pròximes, com ara la gruta Verda, que té l’entrada a uns 75 m sobre el nivell de la mar, han revelat restes neolítiques —gravats, ceràmica, enterraments— que confirmen l’ocupació humana de la zona fa mil·lennis.
Aquest conjunt geològic fa de la Gruta de Neptú una autèntica biblioteca natural. Formada fa més de dos milions d’anys, és un exemple perfecte de com l’aigua pot transformar la roca calcària en escultures naturals. Les estalactites i estalagmites formen un paisatge que serveix tant per al turisme com per a la recerca científica, ja que les seues característiques geològiques ofereixen als investigadors l’oportunitat d’estudiar processos naturals que han ocorregut al llarg de milions d’anys.
L’accés a la Gruta de Neptú
Hi ha dues formes d’arribar a la gruta. La més espectacular és l’Escala del Cabirol, una estructura de 654 graons que serpenteja per la roca, i que s’obri pas entre els penya-segats per tal de salvar un desnivell de 186 metres. Al llarg d’aquest descens, s’aprecien vistes panoràmiques de la costa de l’Alguer i de les aigües blaves de la Mediterrània.
El nom de l’escala no té res a veure amb l’animal, explica Joan-Elies Adell, a Guia sentimental de l’Alguer, sinó “amb el circell del raïm (que a l’Alguer s’anomena cabirol), això és, l’element caragolat del sarment (i que recorda, tot digui dit, les banyes dels cabirols).”
Dissenyada Antoni Simon Mossa, prestigiós arquitecte de Sàsser i un dels principals teròrics del sobiranisme sard, es va acabar de construir el 1959.
La segona opció, més còmoda i també força espectacular, és l’accés en vaixell des del port de l’Alguer, que permet veure els penya-segats des de la mar, sentir la humitat salada en la cara i sentir els brams de la mar contra les roques.
Parc Natural i Àrea Marina Protegida
El 1999, la zona fou declarada Parc Natural del Port de Comte, i el 2002, Àrea Marina Protegida de Cap de la Caça i l’Ílla Plana. Des d’aleshores, és gestionada pel Patronat Autònom d’Allotjament i Turisme de l’Alguer, amb l’objectiu de conservar-ne la biodiversitat i garantir-ne l’accés controlat.
Curiositats: Lovecraft, cinema i llegendes
El magnetisme d’aquest indret no ha passat desapercebut per a la indústria cinematogràfica. El 1978, la gruta fou l’escenari de la pel·lícula L’illa dels homes peixos, inspirada en relats d’H.P. Lovecraft, un dels pares de l’anomenat “terror còsmic”. La remor de la mar ressonant en les columnes d’estalactites, la foscor tamisada per subtils rajos de llum, les formes quasi alienígenes de l’interior i el ressò dels passos sota la volta de roca van afegir a la cinta una dosi de realisme difícil d’obtindre en un plató.
La presència de la gruta en la pantalla gran va incrementar la seua popularitat. Atrau visitants curiosos d’arreu del món que volen veure i trepitjar el lloc on es van rodar les escenes que mesclaven el suspens i la bellesa natural de l’Alguer. Per a molts cinèfils i viatgers, l’oportunitat de reviure l’atmosfera de la pel·lícula en un entorn real és un al·licient més per a incloure la Gruta de Neptú en les seues rutes turístiques.
Hi ha qui afirma que la bellesa d’aquest indret recorda escenaris d’un altre món. El joc d’ombres, l’aigua que goteja sense parar, els sorolls amplificats de la natura; talment els ambients inquietants i hipnòtics descrits per l’escriptor estatunidenc.
Per als amants de Lovecraft, potser és l’entrada secreta al seu univers. Un univers ple d’abismes insondables i criatures inte·ligents i híbrides, meitat humans i meitat peix, que habiten l’oceà.
Sens dubte, la Gruta de Neptú és un lloc que cal visitar almenys una vegada en la vida amb la voluntat de deixar-se dur pel misteri. Jo ho he fet.
