El professor de la Universitat de València, Rafael Narbona, ha pronunciat la segona conferència dels Encontres a Beniarbeig (la Marina Alta), aquest dijous. Abans, Toni González Picornell, membre de la comissió organitzadora i presentador de l’acte, es va adreçar al nombrós públic assistent per a agrair la fidelitat mostrada al llarg dels deu anys d’aquests jornades, nou si descomptem l’any de la pandèmia que no se’n van celebrar.
La conferència sobre la Germania a València era molt esperada dins el cicle, sobretot perquè, com va dir Narbona, aquest moviment va nàixer en aquesta ciutat i es va escampar posteriorment per pobles i ciutats del país, tant de reialenc com de senyoriu. En aquest sentit, el professor va reivindicar la denominació de «Germania» en singular per tal com designa un únic moviment, tot i la diversitat i la gradualitat de les seues manifestacions.
Bàsicament, les reivindicacions dels agermanats es poden resumir en els propòsits d’obtindre justícia igual per a tots, participació del poble en el govern de la ciutat, extirpació dels abusos i proteccionisme dels gremis enfront del liberalisme dels comerciants, que van promoure una producció, sobretot tèxtil, al marge dels gremis i van provocar una baixada dels preus, però també una qualitat molt inferior dels productes.
En una primera etapa, segons l’exposició del professor, el moviment va tindre un caràcter legalista i va comptar amb l’aprovació del nou monarca Carles I. Cal tindre en compte que el 1482 es van imprimir els Furs i el 1515 el Llibre de Privilegis de la Ciutat i Regne de València. Ambdues impressions, fetes a la ciutat en data tan pròxima a l’inici del moviment agermanat el 1519, van suposar una profunda cultura política del poble i van donar base legal a les seues reivindicacions enfront dels abusos senyorials que ignoraven precisament disposicions recollides al Llibre dels privilegis com ara el dret dels gremis a tenir representació en els jurats de la ciutat, dret atorgat pel rei Pere el Gran el segle XIII i no aplicat posteriorment. Per tant, la Germania es pot entendre com un moviment popular en defensa de les lleis pròpies del Regne i de la identitat de València en el context de les creixents monarquies centralitzades i oposades al foralisme. Paradoxalment, en paraules de Narbona, el fet revolucionari en aquell temps era la mirada al passat i la recuperació de lleis promulgades segles enrere, que s’havien deixat d’aplicar.
El ponent va repassar tot seguit algunes causes que van motivar la revolta com ara la por a un atac dels pirates, com havia passat uns anys abans a Cullera i en altres llocs, cosa que va provocar una ordre d’armament dels gremis promulgada per Ferran el Catòlic que no s’havia complert encara i que la Germania finalment, amb el consentiment del rei Carles va fer efectiva. Una segona causa, segons el professor, va ser el profund sentiment religiós inspirat per les lectures d’autors com Rocatallada, Llull o Eiximenis a més del llibre de Joan Alamany sobre la vinguda de l’Anticrist imprés precisament el 1520. Una tercera causa assenyalada pel ponent va ser el temor, que ell va qualificar de xenòfob, a un alçament dels mudèjars. A tot això, caldria afegir la importància del moviment mil·lenarista encarnat en la figura de l’Encobert, o dels successius encoberts, que van ser entesos com a una oposició als drets dinàstics de Carles I i a la proclamació d’un rei propi de la Corona d’Aragó en la persona d’un fill de l’infant Joan d’Aragó i de Margarida d’Àustria, segrestat en circumstàncies estranyes.
L’exposició del professor Narbona va destacar tot seguit el canvi en la política del monarca pel nomenament del virrei, el comte de Mèlito, un militar que es va oposar per la força de la milícia a l’organització política i a les reformes administratives de Germania, i també a la formació de l’exèrcit agermanat, la qual cosa va provocar la radicalització del conflicte i les campanyes militars; es va referíir especialment a la d’Esteve Urgellés al nord del País Valencià, derrotada per l’exèrcit mascarat a Almenara. Finalment, el ponent feu referència a la vinguda de Germana de Foix i a la cruel repressió que va practicar juntament amb el seu marit el duc de Calàbria.
No es va estendre el ponent en aquests darrers punts per tal com seran el tema de la propera sessió, que tindrà lloc el dia 16 de febrer i anirà a càrrec de Vicent Terol, arxiver d’Ontinyent i d’Albaida, el qual parlarà sobre «La Germania al País Valencià i a les Marines».
