El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat aquest dijous diverses resolucions en què concedeix subvencions directes per a l’exercici 2024 a les entitats secessionistes Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), Lo Rat Penat i l’Associació d’Escriptors en Llengua Valenciana (AELLVA).
En concret, la Conselleria de Cultura ha subvencionat la RACV amb 50.000 euros per a finançar el projecte «Estudis sobre la llengua», Lo rat Penat amb 50.000 euros per al finançament del projecte «La cultura d’un poble», i l’AELLVA amb 18.000 euros per a dur a terme el projecte «La memòria dels escriptors valencians». En total, totes tres entitats rebran 118.00 euros inclosos en el Pla estratègic de subvencions de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, per al període 2024-2026, aprovat per la Resolució de 12 de febrer del 2024, de l’exvicepresident primer i exconseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, de Vox.
De fet, Barrera va anunciar el setembre del 2023 que atorgaria ajudes nominatives a RACV i Lo Rat Penat, i que combatria «el sectarisme i el pancatalanisme». Perquè, a parer seu, el «pancatalanisme cultural» pretén «robar-nos la nostra singularitat, la identitat pròpia i cerca separar-nos dels nostres compatriotes d’Espanya» sense assenyalar que les comunitats són «afluents del mateix riu de la hispanitat». «No es concep València sense Espanya ni Espanya sense València», va manifestar. En aquesta línia, va incloure una partida de 300.000 euros per a la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid.
Per contra, el novembre del 2023 Barrera va dir en la compareixença a la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts Valencianes que en els pressupostos del seu departament tindrien «zero euros de subvenció pública» l’Espai Fuster de Sueca, la càtedra Vicent Andrés Estellés o la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià. A més, també ha retirat el 60% d’ajudes a la Fundació Bromera o a FULL Fundació pel Llibre i la Lectura. A més, el febrer passat, PP i Vox van rebutjar a Les Corts la proposta de Compromís per a commemorar l’Any Estellés.
La dèria per «descatalanitzar»
La sintonia entre ambdues entitats i l’executiu valencià ha sigut total des de la precampanya electoral. Aquesta bona relació ja s’havia materialitzat amb la petició, per part del conseller d’Educació, José Antonio Rovira, i del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) incorporara nous criteris lingüístics per a oficialitzar el que ells anomenaven eufemísticament «el valencià del carrer», en referència implícita a les normatives secessionistes promogudes per aquestes entitats.
L’AVL es va desmarcar de seguida d’aquests criteris, però la polèmica es va accentuar fins al punt que el conseller d’Educació va afirmar, per fer crítica als criteris filològics que evidencien la unitat de la llengua, que l’AVL «no té la veritat absoluta».
En aquesta dèria per «descatalanitzar», el Consell va aprovar l’abril d’enguany l’acord pel qual s’estableixen els criteris lingüístics per a les comunicacions en valencià de la Generalitat Valenciana, que afecten la mateixa administració autonòmica, el sector públic instrumental i també s’usaran en activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni, patrocini o altres figures jurídiques, quan així s’establisca en les normes reglamentàries, bases o clàusules.
