RedactaVeu / València.
Aquest dijous 29 de maig, a les 19.30 de la vesprada, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (C. Sant Ferran, 12) acollirà la sessió de maig dels Escriptors al Terrat, un cicle organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
L’acte consisteix en la lectura de fragments llegits i comentats pels mateixos autors, seguit d’un diàleg distès amb la participació del públic assistent. En aquesta ocasió els convidats són Pere Bessó i Salvador Jàfer, dos poetes de trajectòries nascudes durant la fecunda dècada dels setanta, que dialogaran sobre poesia des de la perspectiva que dóna quatre dècades de dedicació.
L’entrada és gratuïta, i l’aforament limitat.
Pere Bessó (València, 1951) llicenciat en Filologia Moderna, ha treballat fins a la jubilació de professor de Llengua i Literatura espanyoles a l’ensenyament secundari. Comença la trajectòria poètica amb la publicació de la plaquette Cenáculo de sombras (1972) i els poemaris Imágenes (1976), Herbolari de silencis (1978) i Mediterrània (1979), entre d’altres. Des de la dècada dels 70 participa activament en diverses tertúlies literàries i compagina la creació literària amb la crítica i la traducció. La seua trajectòria poètica l’ha dut a publicar, amb una gran regularitat, dèsset poemaris, entre els quals Una estança a Alessandria (1983), Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, Pagaràs els ous de cugul (1988), Premi Ausiàs March-Senyoriu de Beniarjó, La terra promesa (1989), Planetari (1992), Itineràncies, interferències i grafitis (1993-1994) (1997), Minimals (1999), Narcís de la memòria (2000), Premi Vicent Andrés Estellés, Només per a dones (2009), Les Roses de Lancelot (2012) i Ephemera (2013).
Salvador Jàfer (El Ràfol de Salem, 1954) és escriptor, poeta, traductor i professor de llengua. El 1973 queda finalista del Premi Vicent Andrés Estellés amb L’esmorteïda estela de la platja (1975), i la seua poesia apareix a la influent antologia de poesia valenciana contemporània Carn fresca (1974), d’Amadeu Fabregat. Segueix amb el recull Lívius Diamant (1975). Uns anys de silenci precedeixen el poemari Els caçadors salvatges (1984), guardonat amb el premi de la Crítica Ciutat de València, i Navegant obscur (1987). Amb El desert (2002), el seu cinquè poemari, guanya el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
En la dècada de 1980 treballa com a professor col·laborador al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, ha estat durant un temps assessor lingüístic de RTVV i actualment és professor de Valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes de València. Combina la seua activitat acadèmica i la seua producció poètica amb les traduccions publicades a diverses revistes tant del francès i l’italià com del portuguès i esporàdicament de l’anglès i el castellà.
