La Fundació Bromera, Medalla al Mèrit en les Belles Arts 2023

El Consell de Ministres del govern espanyol, a proposta del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha aprovat hui la concessió de les Medalles d’Or al Mèrit a les Belles Arts corresponents a l’any 2023 a 37 personalitats i institucions de la cultura. Entre aquestes, ha guardonat la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura, el dramaturg José Sanchis Sinisterra i l’Obra Cultural Balear.

Aquest reconeixement distingeix persones i entitats que hagen destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagen prestat serveis notoris en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

Fundació Bromera

El Ministeri de Cultura ha destacat la Fundació Bromera com a entitat de caràcter cultural i sense ànim de lucre amb 18 anys de trajectòria «impulsant l’hàbit de la lectura a la societat». Des de la creació, el 2002, ha dut a terme un ampli ventall de activitats: organització, impuls i patrocini de multitud de campanyes, cursos, jornades, conferències i tallers, edició de guies de lectura, difusió i commemoració d’esdeveniments culturals com el Dia Internacional del Llibre i altres celebracions vinculades al món de la cultura, el llibre i la lectura. El Ministeri ha reconegut «el foment de la lectura, especialment la literària i la formativa, difondre les obres d’autors, autores, professionals de la il·lustració i editorials valencians, així com articles i treballs sobre foment lector, promoure i potenciar l’ús de la llengua pròpia dels valencians, entre altres».

Sanchis Sinisterra

El dramaturg, pedagog i activista José Sanchis Sinisterra (València, 1940) és considerat una rellevant figura del teatre a l’estat espanyol. La faceta de dramaturg es fa palpable en les quasi 300 produccions estrenades basades en textos de l’autor des del 1978. Menció especial per a Ai, Carmela, obra significativa de la dramatúrgia espanyola contemporània, amb prop de 90 produccions a l’Estat des de l’estrena el 1987. La seua activitat com a pedagog ha sigut paral·lela a la seua escriptura, amb deixebles com Juan Mayorga, Sergi Belbel, Lluisa Cunillé, Yolanda Pallín, Borja Ortiz de Gondra, fins als més joves als quals encara hui continua guiant en cursos i seminaris. El seu desig d’agitar la realitat teatral el va portar a fundar el Teatre Fronterer, la Sala Beckett, el nou Teatre Fronterer o la Corsetería i a involucrar-se en projectes d’escriptura compartida a l’estat i Sud-amèrica.

A València, va començar a acostar-se al teatre universitari i, després de treballar com a professor de Literatura a Terol, va arribar a Barcelona el 1971 com a professor a l’Institut del Teatre. En els 80 va ingressar a la Universitat de Barcelona i ha desenvolupat una fructífera carrera com a autor i adaptador que li va permetre engegar la Sala Beckett. Al seu llegat suma obres que són història de la literatura dramàtica espanyola com Ñaque, Lope d’Aguirre, traïdor, El cercle de Leningrad, El lector per hores, Fletxes de l’àngel de l’oblit, Pròsper somia Julieta, per les quals ha rebut, entre altres reconeixements, el Premi Nacional de Teatre 1990, el Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2004 i el Premi Max d’Honor a tota la seua carrera.

Obra Cultural Balear

Des del Ministeri de Cultura han explicat que han decidit guardonar l’Obra Cultural Balear «per la feina que ha fet des del 1962 (any de la seua fundació) per promoure la llengua i la cultura pròpia de les Illes Balears i per defensar l’autogovern de l’Arxipèlag». D’altra banda, han destacat que les bases d’actuació de l’entitat són la llengua, la cultura i el país i que tenen milers de socis i els valors i la lluita que promou l’OCB.