La Fúmiga posa punt final a un cicle intens convertint la memòria del grup en un objecte editorial de culte. El llibre “La Fúmiga. Havia de passar”, signat pel periodista i crític musical Vicent Contrí, ofereix un viatge per deu anys de trajectòria: des d’aquell primer concert en un local d’Alzira (la Ribera Alta) fins a les nits multitudinàries arreu del país. El volum integra imatges inèdites, lletres que ja formen part de l’imaginari col·lectiu i records que expliquen per què la banda va transformar la festa en un crit compartit.
L’obra no és només un àlbum de fotografies i textos; és un relat coral sobre una manera de fer i de sentir la música: la comunitat, la reivindicació i l’alegria com a columna vertebral d’un projecte que ha fet ballar i pensar generacions. El llibre articula la memòria de gires, viatges i directes, i encapsula també l’etapa final del grup amb una mirada ordenada sobre la seua discografia i els moments que han definit La Fúmiga dins de la música en valencià.
La publicació arriba integrada en la programació de tardor d’Edicions Bromera, que ha presentat el títol com un homenatge a una de les bandes clau del pop de vent valencià, des dels inicis fins a les gires més multitudinàries. És la confirmació editorial d’un relat que, més enllà del comiat, busca perdurar en les prestatgeries i en la memòria col·lectiva del País Valencià.
En paral·lel, el títol s’ha anat obrint pas en l’agenda cultural de les últimes setmanes. S’ha situat entre les novetats destacades del curs cultural, al costat de xarrades, recitals i cites literàries de referència. La inclusió del volum en les recomanacions reforça el paper del llibre com a peça d’entrada per a noves lectores i lectors, i com a recordatori per a la base de fans que ha acompanyat el grup als escenaris.
Amb “La Fúmiga. Havia de passar”, el grup transforma l’efímer dels concerts en memòria tangible. El resultat és un llibre vibrant, ple de colors, música i història, que funciona alhora com a crònica d’una dècada i com a carta d’amor a la comunitat que l’ha feta possible. En un moment de tancament de cicle, La Fúmiga fixa per escrit i en imatge el seu llegat perquè continue viu —a casa, al carrer i en la banda sonora d’un país.
