El 21 d’agost del 2016 el pintor Joaquín Michavila (l’Alcora, l’Alcalatén, 1926) va morir a Albalat dels Tarongers (el Camp de Morvedre), poble on residia i del qual era Fill Predilecte. Pintor i professor, va cursar estudis de Magisteri i de Belles Arts a València i va iniciar la seua trajectòria artística el 1950 en l’anomenat Grup dels Set, que establiria les bases de la recuperació de l’art modern de postguerra a València, abans de l’aparició del Grup Parpalló i Art Viu, dels quals seria membre fundador.
Aquest dimecres, quasi set anys després de la seua desaparició, la Diputació de València ha rebut la donació de l’arxiu personal de l’artista: 29 caixes amb documentació administrativa, correspondència, escrits, catàlegs, cartells i fotografies que serveixen per a conéixer millor l’activitat professional i la vida familiar d’un dels màxims exponents de les avantguardes pictòriques de postguerra al País Valencià.
«La donació de l’arxiu del meu pare forma part d’aquest agraïment etern, amb la seguretat que el seu llegat està en el millor lloc possible i a l’abast de les persones que el volem i l’admirem. Itàlia va ser la gran oportunitat que va canviar la vida dels meus pares i sempre estarem agraïts a la Diputació», ha manifestat la filla del pintor, la també artista Carmen Michavila.
El llegat donat per la família Michavila Mas, conservat a l’estudi d’Albalat dels Tarongers, passa a formar part de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació. «Una important incorporació al patrimoni documental de la institució sobre el context artístic i cultural de la València dels anys 50», en paraules del president de la corporació, Toni Gaspar, qui ha agraït la donació a la família.
L’arxiu personal inclou catàlegs d’exposicions, programes d’obres teatrals i els seus treballs com a escenògraf, joies documentals que guardava gelosament el que fora becat per la Diputació. Michavila va obtindre el 1954 la Pensió de Pintura que la corporació oferia a artistes emergents per a ampliar els seus estudis a l’estranger, un programa referent del qual també es van beneficiar artistes com ara Pinazo i Sorolla.
Artista multidisciplinari
Durant la seua trajectòria, Michavila va treballar la pintura, el gravat, l’escenografia, el muralisme, la il·lustració de llibres, la fotografia, el cinema, la música, l’astronomia, la crítica i l’assaig artístic. Un artista multidisciplinari que va ser professor de l’Escola de Belles Arts de València i president de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles en el període 2003-2007. Hi havia sigut elegit membre de la institució el 1975.
Entre el 1954 i el 1960 va aprofitar al màxim els estudis a l’estranger com becat de la Diputació, a la qual va entregar un total de 25 obres, amb diverses tècniques i suports, que formen part del patrimoni de la corporació. En el període italià s’aprecien els primers indicis de modernitat de la seua obra, allunyant-se de la tradició figurativa predominant a València. A partir del 1957 s’iniciaria l’etapa geomètrica i constructivista, amb un diàleg entre l’espai, la forma i el color.
Joaquim Michavila va exposar en galeries d’arreu del món i va rebre, entre altres distincions, el Premi Alfons Roig de la Diputació de València (1996), la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat (2001) i la Medalla d’Or de la Ciutat, concedida per l’Ajuntament de València (2006).
