La falla de la Punta de València presenta enguany “Espurnadors d’estels / Estels espurnadors”, una proposta de Ricard Balanzà i Albert Ferrer que trenca amb els formats tradicionals de la festa i aposta per situar-se en “un terreny híbrid entre pràctica artística, acció col·lectiva i intervenció política sobre el territori dels marges de la ciutat”. Ubicada en aquesta pedania del Cap i casal (Jesús Morante i Borràs – el Caminot), es planteja com una experiència que va més enllà del monument estàtic. En aquest sentit, la falla deixa de ser un objecte per a la contemplació i es converteix en un dispositiu en moviment.
L’element central és un carro agrícola transformat en artefacte cultural, que recorre carrers i camins de la Punta, mentre unes estrelles simbolitzen els anhels compartits del veïnat. Aquesta acció itinerant activa una relació directa amb el territori i la memòria del lloc, generant un diàleg entre passat i present.
Els autors expliquen que aquesta decisió implica reconnectar amb la memòria de l’horta i del treball, però també confrontar-la amb els processos de transformació urbanística que han afectat la zona. En aquest context, la proposta defensa que la falla no es limita a ocupar un espai, sinó que el resignifica: “No s’instal·la sobre un lloc neutre, sinó que el reconfigura simbòlicament, el fa parlar, el torna a situar en un marc de significat compartit”.
Aquesta línia d’actuació forma part del treball que Balanzà i Ferrer desenvolupen des del 2015 a la Punta, on les falles s’han convertit en eines per activar la memòria i el pensament crític. Amb un pressupost reduït i una aposta per materials reutilitzats i processos col·laboratius, el projecte reivindica una manera alternativa d’entendre la festa, més vinculada al context i menys condicionada per la dimensió espectacular.
La proposta també trenca amb la divisió tradicional entre falla gran i infantil, per donar lloc a una experiència compartida en què elements com el joc, la il·lusió o l’engany esdevenen motors creatius i eines per reflexionar sobre la realitat contemporània.
En un moment marcat per la gentrificació, la tecnificació i la pèrdua de relats locals, la iniciativa planteja la festa com un espai de resistència simbòlica. A través de la falla, es fan visibles conflictes i transformacions del territori, com la ZAL, la depuradora de Pinedo o l’ampliació del port, alhora que es proposen noves formes d’habitar més comunitàries i conscients.
La crema final, en compte de ser només el tancament de la festa, adquireix un significat especial. “No es tracta d’una desaparició, sinó d’una transformació: la matèria es consumeix, però el gest, col·lectiu, efímer i significatiu, persisteix com a experiència i com a interrogació oberta. En aquest sentit, la falla de la Punta reafirma la seua aposta per una pràctica festiva que, sense renunciar a la seua dimensió popular, es reivindica també com a espai crític, capaç de pensar, i de fer pensar, el lloc que habitem”, conclouen Ricard Balanzà i Albert Ferrer.
