La Gabriel García Márquez, ubicada a Barcelona, s’ha coronat aquesta setmana com la millor biblioteca pública del món. Així s’ha decidit aquest dilluns durant el Congrés Mundial de Biblioteques i Informació organitzat per Federació Internacional d’Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), que se celebra a Rotterdam (Països Baixos). La biblioteca compartia nominació amb Public Library Janez Vajkard Valvasor Krškov d’Eslovènia, la City of Parramatta Library d’Austràlia i la Shangai Library East de la Xina. La García Márquez és el tercer equipament més gran de la xarxa pública de Barcelona. Oberta fa poc més d’un any, està especialitzada en literatura llatinoamericana i és un edifici de sis plantes amb una estructura de fusta i vidre de pràcticament 4.000 metres quadrats.
Situada al carrer del Treball 219, al barri de la Verneda de la capital catalana, la Biblioteca García Márquez substitueix a la biblioteca que hi havia abans, però la d’ara és deu vegades més gran que l’antiga. L’interior el presideix el bust de l’escriptor colombià que dóna nom a la biblioteca i que va viure a Barcelona entre el 1967 i el 1975. El centre, a més de tindre l’objectiu de tenir una gran oferta de literatura hispanoamericana, té una zona dedicada a l’obra de García Márquez. Títols com El Coronel no tiene quien le escriba o Cien años de soledad es poden trobar en diferents idiomes i en diferents edicions.
Però García Márquez no és l’únic que hi té un espai propi. Francisco Ibáñez, de veí del districte barceloní de Sant Martí i mort recentment, també hi té un racó: el Fons Francisco Ibáñez, dotat amb més de 500 títols dels seus còmics de Mortadelo i Filemón, 13 Rue del Percebe o el Botones Sacarino, entre d’altres.
El comissionat de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, ha destacat la biblioteca Gabriel García Márquez com un «centre de referència» que exemplifica «el bo i millor» del que són les biblioteques a Barcelona. Al seu entendre, el reconeixement és una «mostra d’acceptació i admiració del model bibliotecari» que ha desenvolupat la ciutat conjuntament amb la Diputació de Barcelona.
«És una manera decisiva d’explicar-nos i reforçar el que estem fent a l’entorn del món bibliotecari per socialitzar el coneixement i la cultura amb l’objectiu de fer-la arribar a tothom», ha precisat. Alhora, ha posat en valor la política cultural de Barcelona que, amb alguns equipaments de «nova generació», són elements culturals de referència «en el districte i la ciutat».
La Biblioteca Gabriel García Márquez ha sigut seleccionada com una de les quatre millors biblioteques del món construïdes el 2022 per la bona valoració amb la interacció amb l’entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l’edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l’aprenentatge i connexió social, la digitalització i solucions tècniques dels serveis.
Les darreres biblioteques guanyadores d’aquest premi han sigut: la Missoula Public Library (Estats Units), Deichman Bjørvika (Noruega) i l’Oodi Helsinki Central Library (Finlàndia).
Amb l’ambició de que la biblioteca siga també centre neuràlgic de la vida cívica i cultural del barri, l’espai està equipat amb un estudi de ràdio que servirà com a ràdio comunitària de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i que s’anomena Ràdio Macondo, en honor al poble fictici on se situen algunes de les novel·les de García Márquez.
L’espai infantil té unes grades de fusta i uns coixins perquè els xiquets hi puguen jugar i llegir. La sala s’anomena «Habitació de les sensacions» perquè està dotada d’elements sensorials, com uns ventiladors d’aire, amb l’objectiu de poder posar-hi efectes d’ambient –com aire fred o calent– quan s’hi facen activitats de lectura de contes o llibres. Gran part de les parets exteriors són de vidre i al sostre també hi ha finestres que amplien la lluminositat de l’edifici.
La directora d’aquesta biblioteca guardonada amb la màxima distinció possible, Neus Castellano, és natural de Xàtiva. Llicenciada en Geografia i Història i diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de València, treballa des d’inicis d’aquest segle treballant en biblioteques barcelonines i ha dirigit la de Les Roquetes, la Francesc Candel o la Xavier Berenguel.
