Comprar l’actual edifici del carrer de Landerer amb les condicions econòmiques que es plantegen “no és una prioritat” per a l’actual quatripartit que governa la Diputació de València. Sí que ho és, per contra, el projecte Teatre Escalante, és a dir, la programació regular, i l’Escola de Teatre. Això “és prioritari” i es vol “blindar”, va insistir la diputada de Teatre, Rosa Pérez, i el responsable de l’àrea de Patrimoni, Pepe Ruiz, davant un possible canvi de color polític a partir de 2019. L’edifici té un preu d’1.873.210 euros, segons la taxació que han fet els tècnics de la corporació, mentre que fer una construcció de nova planta ascendiria als 6.279.968 milions; una xifra, aquesta última, similar a la que la Diputació ha destinat als consistoris de la demarcació perquè facen les reformes que calga als centres educatius. Per tot això, Ruiz va descartar assumir aquesta factura econòmica, perquè “no farem com han fet altres dirigents d’aquesta institució”, va afirmar tot volent marcar diferències entre la gestió actual i la del Partit Popular.
Ruiz es va posar davant la premsa aquest dimecres, en la seu de la Diputació, després que els mitjans de comunicació hagen estat informant, durant mesos, de la situació de l’Escalante, que va tancar les portes el passat 2016 arran dels despreniments i desperfectes estructurals de l’edifici. Tanmateix, el responsable de Patrimoni encara no havia fet cap manifestació pública fins ahir, quan a petició de Pérez el diputat socialista va presentar-se davant la premsa per a explicar la cronologia dels fets que atenyen a la mítica sala de teatre de la ciutat de València.
El diputat va deixar palés que el projecte Escalante “continuarà” per convicció política del PSPV, Compromís, Podem i EUPV –els quatre grups que sustenten el govern de la Diputació de València–, però “una altra cosa és l’edifici Escalante”. Ruiz no va deixar d’apel·lar subtilment a l’herència rebuda, ja que tant el teatre com l’edifici adjacent on es desenvolupen les activitats de l’Escola de Teatre –sobre els quals recentment es va resoldre la licitació que va guanyar l’Escola de l’Actor, encapçalada per Andrés Poveda– compten amb un contracte d’arrendament signat en 2004, que conclourà el 31 de desembre de 2017 i que compta amb unes clàusules “peculiars”, va qualificar Ruiz. Eixes peculiaritats són el motiu del conflicte entre la Diputació de València i el Patronat de la Joventut Obrera, els propietaris de l’immoble.
Què diuen els informes?
Els estudis tècnics externs sol·licitats per Patrimoni van determinar que “l’edifici ha arribat al final de la seua vida útil”, ja que les estructures de ciment estan malaltes per la carbonatació. La construcció on han tingut lloc les representacions teatrals que tants escolars valencians han pogut contemplar al llarg de les últimes dècades presenta desperfectes que afecten els sostres i l’estructura de manera “irreversible”, va assenyalar Pepe Ruiz.
Així, els informes indiquen que, en cas de mamprendre’s obres de rehabilitació, caldria fer-ho en dues fases: una primera que suposaria una despesa d’1.900.000 euros i una segona de 2.811.239 milions –en total representa un cost de 4.785.843 milions d’euros. Ara bé, el Teatre Escalante no té llicència d’activitat i, per tant, la Diputació de València veu difícil que puga obtindre llicència d’obra. Encara més, va assenyalar Ruiz, “l’Escola de Teatre no compleix les mesures d’accessibilitat”.
Això no obstant, la corporació que encapçala Jorge Rodríguez no veu adient que ells, com a arrendataris, hagen de fer una inversió així per a posar al dia un espai que no és de la seua propietat. En eixe sentit, tant Ruiz com Pérez van tractar de convéncer la congregació catòlica perquè aquesta assumira les despeses de manera compartida ja que, al remat, aquests són els propietaris. Una opció que rebutgen, segons manifestaren ambdós polítics, perquè el Patronat de la Joventut Obrera apel·la a l’acord signat en 2004, on una clàusula diu que la Diputació de València s’ha de fer càrrec del manteniment de l’edifici. Igualment, la Diputació va taxar l’edifici per 1.873.210 euros i el preu total de fer una construcció de nova planta respectant la façana, perquè es tracta d’un edifici protegit, suposaria fer una inversió de 6.279.968 euros. En total, 8.153.178 euros
Per aquest motiu, l’ens va encarregar un informe jurídic per si s’havia d’arribar als tribunals. El dictamen determina que la propietat “va incomplir” el programa de manteniment de l’edifici al llarg dels anys, va recordar el diputat. A més a més, l’inquilí “no pot assumir una quantia que supere el 50% del total de l’immoble”, de manera que els quasi cinc milions d’euros de la reforma superen els quasi dos milions del preu total de la construcció –taxada per la diputació en 1.873.210 euros. L’advocat, segons va recordar Ruiz, acaba indicant que la “situació legal de ruina” fa inviable la recuperació del Teatre Escalante.
Un lloc fix per a 2018-2019
Tots dos dirigents polítics van incidir que no es vol tancar totes les portes en la negociació. L’edifici on tenen lloc les classes de teatre és aprofitable, de manera que l’Escola de Teatre podria continuar allí, “però els propietaris no volen acceptar”, va retraure Ruiz. “Diuen que ha de ser un pack“, és a dir, o la Diputació es queda amb el teatre i l’edifici adjacent o no hi ha res a fer. En eixe sentit, va recordar el preu del lloguer que acordaren el PP i la congregació, una xifra que ascendeix a 5.000 euros mensuals, és a dir, 60.000 euros anuals per fer-ne ús de les instal·lacions del carrer de Landerer. Això no obstant, l’escola continuarà allí fins al 31 de desembre, moment en què conclou el contracte; després, l’escola “continuarà” en un altre lloc que serà cèntric, va assenyalar el responsable de Patrimoni.
Qui no tindrà seu estable serà la programació escènica. El primer trimestre immigrarà a la sala Martín i Soler del Palau de les Arts i en Nadal viatjarà fins al Rialto. Tanmateix, no se sap on anirà a partir de l’1 de gener. Tot apunta al fet que l’Escalante –que s’instal·le on s’instal·le mantindrà el nom i la marca: Teatre Escalante– acabarà en el tancat Espai Moma, ja que, tal com va avançar aquest diari, va ser l’opció millor valorada per les parts. Tanmateix, a hores d’ara, ni Rosa Pérez ni Pepe Ruiz han volgut confirmar la possibilitat al 100% encara que, això sí, “hi ha voluntat política que acabe al Moma”, va matisar Ruiz.
“Hi ha voluntat política de tindre un espai en propietat, però no amb els preus que es plantegen” ni pel que fa a la reforma integral ni pel que fa als lloguers susdits, va reconéixer el diputat de Patrimoni. “No és prioritat gastar-nos 6 o 7 milions en l’edifici de l’Escalante”, va respondre preguntat per Diari La Veu. En eixe sentit, el diputat va expressar que des de les dues àrees s’han fet esforços perquè l’Escalante no deixe la seua ubicació històrica, però acabarà succeint: “L’abandonem perquè no s’hi podia estar”, va afegir.
Rosa Pérez, per la seua banda, va incidir que el Teatre Escalante tindrà seu fixa “sí o sí” a partir de la temporada 2018-2019 perquè està decidia a “blindar” la ubicació i el projecte, ja que, a parer de la diputada d’EUPV, no tots els partits polítics tenen eixa “sensibilitat cap a la cultura” i, després del “colp” que va suposar tancar la sala pocs dies abans de l’inici de la temporada 2016-2017, haurien desistit. Ara per ara, tot apunta a l’Espai Moma i es descarta l’opció de la Martín i Soler “perquè està ocupada”, va recordar Pérez.
