Rafa Sancho aporta la següent experiència positiva relativa a l’ús del valencià:
«Fa un temps la meua parella i jo vam anar, recomanats per un amic, a un restaurant japonés del centre de València d’aquests que fan ramen, tan de moda darrerament.
La meua parella i jo fem “mantinc el valencià” sempre, amb tothom i a tot arreu. Doncs bé, la nostra sorpresa en ser atesos va resultar més que agradable. La cambrera, xinesa, ens parlà en un valencià meravellós i amb tota naturalitat. Ens va dir que el seu nóvio era de Pego i que tot i que ella era de València, l’havia aprés amb tota naturalitat i en un tres i no res.
No fa massa hi vam tornar a anar i, no ens ho créiem, ens va atendre una xica japonesa amb un valencià també més que perfecte.
Això és el que té no fer renúncia mai a parlar de primeres la nostra llengua.»
Dignitat
Primer. Fer un ús ple del valencià pot comportar sorpreses agradables i satisfactòries per a un valencianoparlant. Aquest és el cas de Rafa Sancho i la seua parella que parlant en un restaurant cèntric del Cap i casal a una cambrera xinesa un dia i un altre, a una japonesa, es van trobar que els atenien en un bon valencià.
Segon. Fent-se de respectar com a parlants, Rafa Sancho i la seua parella feren de la nostra llengua una cosa respectable.
I tercer. Chapeau per Rafa Sancho i la seua parella per la mostra de dignitat que ens ofereixen en aquesta anècdota.
La finalitat d’aquesta secció és la de crear un espai de comunicació entre valencianoparlants en què es puguen compartir experiències positives en l’ús del valencià. Les vostres comunicacions les podeu trametre a la següent adreça: parlemvalencia@gruplaveu.info. A fi de facilitar la redacció de l’experiència positiva en l’ús del valencià, vos proposem aquest esquema: 1. Descripció de la situació; 2. Desenrotllament de la interacció i 3. Aprenentatges fets.
Situació del valencià
Els valencianoparlants, segons un text del sociòleg, Lluís Aracil, Minorització i extinció. Etapes i mecanismes de la substitució lingüística, ja es troben en una situació minoritària, l’última etapa del seu procés d’extinció com a gent. Algunes de les seues característiques:
- Mentre que les normes d’ús del valencià són recessives, les del castellà són expansives. En principi, es parla en castellà, llevat que totes les circumstàncies siguen desfavorables i, en principi, no es parla en valencià, llevat que totes les circumstàncies siguen favorables.
- Hi ha dos processos encavalllats, el d’unilingüització unilateral i el de bilingüització unilateral dels valencianoparlants. És a dir, hi ha un procés d’emigració de la comunitat lingüística valenciana a la castellana, que implica que, mentre a la comunitat lingüística hi ha una pèrdua demogràfica, a la castellana hi ha un augment a costa seua.
- Fa un segle, les dos llengües eren necessàries i insuficients, l’una era per a saber de lletra i l’altra per a viure normalment, però ara el castellà ha esdevingut necessari i suficient i el valencià innecessari i insuficient per a viure.
- Hi ha dos discursos, el dominant, el discurs de la necessitat, que afavoreix el castellà, i el dominat, el discurs de la bona voluntat, que perjudica el valencià.
- Etc.
Conclusió provisional: Els valencianoparlants, sense viure amb dignitat en la seua llengua, no poden tenir un lloc al món.
