En un món perplex davant les derives de l’evolució política, econòmica i social, la nova edició de la Fira d’Arts Escèniques del País Valencià – Mostra de Teatre d’Alcoi es presenta con un parèntesi de reflexió. Del 26 al 29 de maig, aquesta veterana cita convida a fer una mirada des de la comèdia, el thriller, el drama o el ball a l’interior de l’ésser humà. A com es relaciona a nivell familiar, sentimental o social. A les actituds que l’han fet arribar fins a un moment d’incertesa compartida.
“Estem molt feliços de poder celebrar la 34a edició d’aquesta cita imprescindible per al sector de les arts escèniques, on es mostra la creativitat de les companyies que formen part de la programació, es dinamitzen les contractacions i es treballa la creació de públics, elements fonamentals per al sosteniment de la activitat professional i per a fomentar l’esperit crític”, ha afirmat la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Alcoi, Elisa Guillem.
El teatre, la dansa, el circ i l’humor es presenten com a eina per a la reflexió vital a les 21 propostes seleccionades per Josep Policarpo, director d’aquesta cita sectorial que també s’obri al públic general. De manera que les funcions ofereixen l’oportunitat a professionals com ara programadors, distribuïdors, gestors culturals, intèrprets i creadors d’arts escèniques de gaudir junt amb tot tipus d’espectadors, observant les reaccions d’eixe segon espectacle que moltes voltes es dona de manera simultània a la representació: el públic.
Tornant a les seues dades clàssiques després de la darrera edició, a la primavera del 2025 la Mostra de Teatre d’Alcoi incrementa les disciplines programades, incloent junt amb el teatre de text, el circ, els titelles, la dansa contemporània i l’humor, el teatre físic, el musical o el format de lectura dramatitzada. També augmenta les activitats de mediació, afegint a les funcions concertades amb centres educatius d’infantil, primària i secundària, el treball amb adults a través de clubs de lectura.
Quatre estrenes absolutes i tres al País Valencià
La companyia de circ Troupe Malabó (País Valencià) reflecteix la vida d’un grup d’artistes en mig d’un conflicte bèl·lic a “Eirenê”, davall de la capa del cel, on llança un missatge pacifista a través del clown, l’equilibrisme i la música en directe. Mentre que Col·lectiu Intermitent (PV) presenta un nou muntatge de la comèdia “Tres tristos traumes”, de Pasqual Alapont, amb tres germans de mitjana edat que se n’adonen de com els ha influït l’educació rebuda de menuts. I La Dependent (PV) estrena en format de lectura dramatitzada “Clandestins” (una història de desamor), un text de Rodolf Sirera guardonat al 2023 amb el Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre. Per últim, la Cía. Baldo Ruiz i Paloma Calderón (Andalusia) presenta “Soy”, una peça de dansa contemporània que reivindica la llibertat i l’empoderament femení.
Protagonisme de les dramatúrgies contemporànies
Pel que fa a les estrenes al País Valencià, Produccions de Ferro (Balears) presenta “Els dies bons”, versió escènica de la novel·la homònima d’Aina Fullana, Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2021 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2022, una colpidora història sobre les addiccions. Mentre que l’obra de teatre de màscares i objectes adreçada al públic familiar “El bosque de Coco”, de La Buena Compañía (Andalusia), trasllada als espectadors a l’interior de la ment d’una xiqueta que viu la separació dels seus pares per comprendre les seues emocions. I L’Om Imprebís, amb 40 anys de trajectòria, presenta “D’on venim?”, versió en valencià d’una peça que recorre les tècniques i estils teatrals de la història a partir de reflexions de pensadors i creadors com ara Galeano, Serrat, Cervantes, Hierro o Txèkhov, entre d’altres.
Espectacles com “La Seqüència”, de Triangle Teatre (PV) i amb text de Borja López Collado, sobre la mercantilització dels cossos al món de l’art o “Caos”, de Teatre de l’Abast (PV), escrit per Juli Disla, que parla de les probabilitats de l’amor i l’amistat en un món dominat per lleis físiques, donen protagonisme a les dramatúrgues contemporànies. També ho fa “4 días, 4 noches”, de Víctor Sánchez per La Portuaria (PV), on es reflecteix la crisi vital de tres germanes que compleixen la darrera voluntat de son pare, o “Casting Lear”, coproducció de Barco Pirata, Teatro de La Abadía i la seua creadora, Andrea Jiménez (Madrid).
L’abstracció coreogràfica caracteritza les propostes de noms significatius del panorama de la dansa. Otra Danza (PV), amb direcció d’Asun Noales presenta “Al Punto”, una mirada a les tradicions compartides des de la contemporaneïtat. DDC Danza Daniel Doña (Andalusia) representa “Doma” la relació entre els humans i la tecnologia, referint-se al procés de domesticació que prèviament es va aplicar als animals. I Wako Danza (PV) juga amb la vulnerabilitat en “Dummies”, una coreografia d’Eduardo Zúñiga inspirada pels moviments dels ninots emprats quan es testa la seguretat dels vehicles.
La comèdia àcida troba el seu espai a “Escape Room”, d’Albena Teatre i Olympia Metropolitana (PV), on el que semblava un joc es torna en una lluita sense escrúpols per eixir d’una habitació. També a “Tributo”, una creació de Xavo Giménez i María Cárdenas, La Teta Calva (PV), que reprodueix l’assaig d’una banda de punk que compleix 10 anys amb més penes que glòries. I anàlisi de l’actualitat a cop de rialles amb “Verihuehuo: Especial El Ventorro”, un espectacle amb el particular humor de Xavi Castillo per a Pot de Plom (PV).
Mentre que la recreació històrica ve de la mà de “Las amistades peligrosas”, versió d’alarcón&cornelles (PV) de la famosa novel·la epistolar de Pierre Choderlos dirigida per Jerónimo Cornelles. També “El agua de Valencia”, de Yapadú Produccions (PV) trasllada el públic a un altre temps per acompanyar l’autor Lope de Vega en el descobriment de la capital del Túria en el segle XVI gràcies a una comèdia musical de capa i espasa escrita per Daniel Tormo, Anna Marí i Javier Sahuquillo.
Un altre tipus de musical és la proposta “Mi avión de papel”, creació de Víctor Lucas i Mamen Mengó per a Off Compañía (PV) que transforma el teatre en un taller de creixement personal al qual acudeixen uns personatges que busquen la felicitat sense saber que, tal volta, la felicitat els hi està buscant. Completa la programació escènica “Jalillé”, de La Carreta Teatro (PV).
