RedactaVeu / Pedreguer
Entre el vint-i-u de juliol i l’u d’agost, es va realitzar la Segona Campanya d’Excavacions de la Cova del Comte de Pedreguer. L’excavació ha sigut finançada per l’Ajuntament de Pedreguer, la fundació CIRNE i una campanya de micromecenatge que s’ha dut a terme al llarg d’aquest any 2014. El pressupost total ha sigut de 9.925 €.
Durant la campanya anterior, en el 2013, es va excavar en la sala interior de la cova, on està la major part de l’art rupestre paleolític, però una activitat continuada en eixa sala podria produir danys als gravats i a les pintures, per la qual cosa enguany s’ha pres la decisió d’excavar en la sala de l’entrada, a prop de la boca de la cova.
Per tal d’optimitzar els resultats, la documentació de plànols i restes s’ha fet emprant fotogrametria geo-referenciada. Aquest procés permet obtenir imatges 3D d’alta resolució i georeferenciar cadascun dels objectes.
La pretensió d’aquesta actuació era poder documentar nivells arqueològics contemporanis a les representacions d’art rupestre, tal i com ja es va fer l’any passat en la sala de dins. Els resultats han sigut de gran interés científic, però diferents als que esperaven.

Encara que els resultats d’aquesta campanya han de considerar-se com a preliminars, tenint en compte la informació de la campanya anterior i l’estudi de les pintures, es pot presentar un avanç del que pensen que va ocórrer a la Cova del Comte.
Fins ara, el nivell més antic pertany a un moment fred indeterminat, on no es documenta presència humana. Les restes de fauna van ser aportades per grans carnívors com ossos i panteres.
Per damunt d’aquest nivell ja es pot assegurar que els éssers humans van visitar la cova. Per la tecnologia amb què es va tallar la pedra, se sap que es tracta de l’Homo sapiens, i per tant estem en un període indeterminat del Paleolític superior de més de 17.000 anys d’antiguitat.

El nivell que cobreix l’anterior, i per tant més modern, té molt pocs instruments i està alterat per l’ús que es va fer de la cova en època històrica, quan es va utilitzar com a corral per a tancar cabres o ovelles. Per la tipologia d’alguns objectes, sabem que l’ocupació humana d’eixe nivell correspon al final del Solutrià. Cal destacar la troballa de dos penjolls, un fet emprant la closca d’un mol·lusc marí i l’altre realitzat sobre un os de cèrvol.
Per damunt, els dos nivells més recents també tenen materials paleolítics, però estan rebolicats amb altres més moderns. Sembla que les restes d’ocupació humana van desaparèixer en el procés d’extracció del fem del corral, per adobar els camps veïns, o també és possible que foren arrossegats cova en dins per l’erosió.
Durant la segona campanya d’excavació també s’han trobat noves mostres d’art rupestre, en la sala del fons, en la galeria d’accés i en la sala de l’entrada. Es tracta però de simples traços, l’interés dels quals se centra en haver ampliat el santuari a tota la cavitat.
