El «t’has de reinventar» i el «segueix els teus somnis» deuen ser uns dels mantres més gastats i segurament absurds de la nostra època. Però a voltes hi ha casos en què la cosa no va ni tan malament, per molt que, vist a priori, no seria el consell que uns pares prudents donarien a la seua filla.

Avelina Prat, nascuda a València el 1972, va estudiar arquitectura, tal com els pares, una família bé, van recomanar-li. I durant deu anys va dedicar-se a aquesta professió. Eren els anys del boom immobiliari i la feina no li faltava. Progressava i la possibilitat de fer-se un nom a la professió i fins i tot de fer molts diners estava ben present.

Un dia, però, la vida li va passar per davant en forma de fotocòpia enganxada en una farola: «Vols aprendre a escriure guions?», li preguntava el cartellet i a sota hi penjaven unes pestanyes amb uns números de telèfon apuntats.

De fer un crus de guió, la nostra protagonista, que ja rondava els 30 anys i tenia una carrera prometedora en l’arquitectura, va començar a introduir-se en la boiant indústria audiovisual valenciana.

Durant molts anys va fer de continuista, o siga l’encarregada de mantenir la continuïtat en tot el rodatge i que cada pla encaixe amb el següent sense que es generen errors de coherència –allò típic que en una escena el protagonista porta el rellotge a la dreta i a la següent a l’esquerra-. És el que en l’argot del cinema es coneix com a script.

El seu primer treball al món del cinema és en el migmetratge documental Karlitos, que explica la vida de Carlos Mallol, un pintoresc artista del barri del Carme de València que fa caixes de ninos.

A partir d’aquests inicis i, a poc a poc, comença una nova carrera en el món del cinema que, al principi combina amb la seua faena –més segura- d’arquitecta. Arriba un moment, però, que un rodatge li coincideix amb la visita a unes obres i ha d’escollir. «Vaig optar pel cinema», explica Prat en una entrevista.

Una reinvenció en tota regla a la qual ella assegura que «no hi ha tanta distància»: «El cinema i l’arquitectura s’assemblen molt –ha repetit en nombroses ocasions- tot comença amb un projecte tu sola, a casa teua amb un full en blanc i es concreta dirigint un gran equip de persones on cadascú té la seua funció».

3/105, el curt de Prat que arribaria a la Biennal de Venècia

De l’assistència a la direcció

Documentals, pel·lícules, televisió… la nostra protagonista va obrint-se camí, sobretot com a script i assistent de direcció, però també fa de guionista, directora d’art i fins i tot, d’actriu. De fet, a la pel·lícula de Fernando Trueba «La reina de España», hi treballa con a script i també com a actriu, fent el paper… d’script!

Però el cuquet dels projectes propis ja està allí dins i no tarda molt en començar també a dirigir els seus propis curts. El 2007 s’estrena amb «208 palabras», la història de tres personatges solitaris que comparteixen edifici.

Els llargmetratges, però, se li resisteixen encara uns anys. Abans encara queda molts més treballs en l’ombra, alguns curts i també encàrrecs per a la televisió, com el capítol dedicat a la fotògrafa Gerda Taro dins la sèrie documental «80 Civil» emesa per À Punt. O el documental –ací va aprofitar tots els coneixements- sobre l’arquitecta alemanya de la Bauhaus Lilly Reich.

Ara, a més, ja comença a sonar com a nom propi. El seu curt «3/105» ha estat nominat a la Biennal de Venècia del 2014.

I uns anys més tard, per fi, escriurà i dirigirà la seua primera pel·lícula: «Vasil», la història d’un sense sostre búlgar, que és allotjat per un arquitecte jubilat que viu a l’Eixample valencià i amb qui comencen una curiosa relació basada en l’amor que tenen ambdós pels escacs. Uns fets basats en una història real que va viure el pare d’Avelina i que serveixen per construir un avís sobre les fragilitats de l’existència, més des de la tendresa i l’amabilitat que de la denúncia explícita.

L’èxit –per ser una pel·lícula valenciana- de «Vasil», amb 13 premis, inclosos els Berlanga, Gaudí i Feroz, li va obrir les portes a la segona pel·lícula: «Una quinta portuguesa», una misteriosa trama per reflexionar sobre les identitats, i que s’estrenarà en cinemes el pròxim 9 de maig.

Més notícies
Notícia: La fundadora de la nissaga més poderosa de la història
Comparteix
Isabel de Borja no sols va ser germana i mare de papes, també va ser una hàbil dona de negocis i autèntica matriarca primigènia del clan
Notícia: Una «influencer» amb estigmes
Comparteix
El patiment de la beata Margarita Agulló va servir al poder eclesial per justificar-se, però no sempre anava així
Notícia: El Rothschild valencià
Comparteix
Jafudà Alatzar, banquer personal de Pere IV va acumular una immensa fortuna gràcies a la usura
Notícia: Una dona fora del seu temps
Comparteix
Carmelina Sànchez-Cutillas hauria estat una poeta i escriptora encara més gran, però havia de cuidar un marit i quatre fills

Comparteix

Icona de pantalla completa