Una de les comarques lingüísticament més vulnerables del país, la de l’Alacantí, ha viscut la consulta convocada per la Conselleria d’Educació amb patiment i expectativa pels resultats. Les conclusions, segons les entitats que treballen en la defensa de la llengua, són ambivalents i tenen moltes lectures.
En primer lloc, perquè si bé els vots favorables al castellà han sigut majoritaris, cal tindre en compte que això es deu en part al pes de la concertada. A Alacant, per exemple, poc més del 40% dels col·legis d’infantil i primària són concertats, on la majoria de vots favorables al castellà han sigut tan indiscutibles com previsibles.
En l’escola pública el vot al castellà no ha guanyat amb la golejada comentada anteriorment. Per entendre els resultats s’ha de saber que a Alacant, dels 55 col·legis públics que n’hi ha, només una desena vehiculen encara en valencià en virtut de l’encara vigent llei de plurilingüisme, aprovada pel Botànic. En els col·legis en què el castellà ja era la llengua vehicular el vot ha sigut, de manera esperada, majoritàriament favorable a aquesta llengua. De manera puntual, cal dir-ho, en algun d’aquests centres s’obriran classes en valencià per voluntat de les famílies.
El perill de la consulta
És ací on, segons Ismael Vicedo, portaveu de La Cívica – Escola Valenciana de l’Alacantí, hi havia el perill per al valencià. Perquè precisament els centres afectats havien de ser els que ja vehiculaven en valencià, on diferents famílies han votat castellà. Mentrestant, als centres que vehiculaven en castellà, l’absoluta majoria dels vots han sigut en castellà. El resultat és que molts centres que encara vehiculen en valencià hauran d’obrir classes en castellà –tot i mantindre’n de valencià– i molt pocs centres que vehiculen en castellà a la comarca n’obriran de valencià. «L’atac ha sigut als programes d’ensenyament en valencià», explica Vicedo a aquest diari.
Cal dir que no totes les escoles que encara vehiculen en valencià hauran d’obrir classes en castellà. Però en tot cas, i tal com recorda el portaveu de La Cívica, «a la concertada no hi havia cap debat, als col·legis en castellà tampoc i ara el debat s’ha obert als centres que vehiculen en valencià».
Una mirada positiva
Sí que hi ha una qüestió que, possiblement de manera involuntària per part de la Conselleria, ha beneficiat parcialment l’ensenyament en valencià. Vicedo recorda que amb la llei de plurilingüisme els instituts oferien un percentatge d’ensenyament en valencià en primer de l’ESO en funció dels col·legis que tenien adscrits, traent la mitjana de valencià vehiculat en sisè de primària en cada centre de procedència. Això donava com a resultat la desaparició, en alguns casos, de quotes de valencià en els cursos de secundària, ja que la major part de les escoles de procedència vehiculaven en castellà.
«El que ara ha suposat aquesta llei és que les famílies d’alumnes que vehiculen en valencià en sisè de primària, si han votat majoritàriament que en primer de l’ESO continuen en aquest idioma, es mantindrà», argumenta Vicedo, que conclou que la llei de llibertat educativa «ha solucionat aquesta anomalia del Botànic gràcies a la votació de les famílies».
Municipi a municipi
Pel que fa a les votacions per municipi, el fenomen demogràfic ha estat determinant en els percentatges. A Alacant, ciutat que supera els 360.000 habitants censats, s’ha apostat pel castellà en un 83%. Un fet similar s’ha donat a les localitats metropolitanes, on el castellà s’ha imposat amb un 72,5% a Sant Vicent del Raspeig, amb un 58% a El Campello i amb un 52% a Sant Joan d’Alacant. Als pobles més petits el resultat ha sigut ben diferent: 69% de valencià a Agost, 87,5% a la Torre de les Maçanes i 81,1% a Xixona. L’excepció en aquest últim sentit la representen Busot i Aigües, que han votat a favor del castellà en un 78% i en un 80,7% respectivament. Una altra excepció, contrària a l’anterior, és el fet que Mutxamel, a l’àrea metropolitana d’Alacant, ha votat pel valencià en un 59%.
