Diari La Veu del País Valencià
La Colònia de Santa Eulàlia, una joia de la indústria en hores baixes

A finals del segle XIX es va construir la Colònia de Santa Eulàlia entre els municipis de Saix i Villena (Alt Vinalopó). Aquest terreny emulava les colònies industrials que tant havien emergit a Catalunya i que servien per situar la població treballadora a prop dels nuclis laborals, rurals i majoritàriament industrials relacionats amb l’acabament dels productes de consum alimentari. El moment àlgid de la colònia va arribar amb la construcció d’una estació de tren de vapor que arribava de Madrid a Alacant i enllaçava amb aquest petit nucli, que disposava també d’equipaments culturals i de tota mena de serveis a l’abast d’una població estable que va anar abandonant el territori tal com s’agreujava la seua decadència. Hui, unes poques desenes de persones hi mantenen les propietats, i en fan ús a tot estirar durant els períodes de vacances.

Antiga estació de tren a la Colònia de Santa Eulàlia (1890)

La Colònia Santa Eulàlia és història viva. Tant és així que l’exitosa sèrie valenciana L’Alqueria Blanca va utilitzar aquest espai per a rodar part dels seus capítols, ambientats en dècades anteriors, i avui alguns curiosos encara hi passegen per a retrobar-se amb un passat en runes.

Amb la voluntat que el passat no només es veja reflectit en els enderrocs i en els immobles abandonats, Acció Ecologista-Agró va demanar a les diferents administracions declarar la situació d’espoli dels immobles protegits ubicats a la Colònia de Santa Eulàlia, que va ser declarada Bé d’Interés Cultural el 2016 pels seus valors arquitectònics, històrics i socials.

Un edifici destruït a la Colònia de Santa Eulàlia, per dins / Acció Ecologista-Agró

Crítiques

Segons els ecologistes, l’estat de conservació en què es troba el terreny és «deplorable». Així ho van denunciar a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Ministeri espanyol de Cultura l’any 2022, però la resposta va ser la negativa a iniciar un procediment mitjançant denúncia per possible espoli «en considerar que els ajuntaments de Saix i de Villena», el primer governat pel PP i el segon pel PSPV tant durant l’anterior legislatura com en l’actual.

Tal com expliquen des d’Acció Ecologista-Agró a través d’un comunicat, el document enviat per part de l’administració estatal fa constar l’inici d’un procediment d’execució a l’agost del 2018 des de l’Ajuntament de Villena, tot i que des de tres anys abans, edificis com el de l’antiga farinera tenen forats a la teulada, que fan que quede afectat durant els episodis de pluja. «Des del 2018, una obra que no té molta dificultat i que pal·liaria una part important del deteriorament, no s’ha executat», indiquen des de l’entitat ecologista.

L’antiga farinera de la Colònia de Santa Eulàlia / Acció Ecologista-Agró

Al seu torn, la mateixa associació indica que el Ministeri de Cultura es remetia a les mesures adoptades per l’Ajuntament de Saix, apuntant fins i tot «la imposició de multes coercitives als propietaris», tot i que segons els ecologistes «la situació dels immobles pateix un deteriorament constant sense que es faça cap actuació de manteniment». Com a exemple expliquen que al maig del 2021 es va enderrocar una part «important» de l’antiga fàbrica d’alcohols, «i les úniques mesures establertes han mirat d’evitar els danys a les persones». També denuncien l’estat en què es troba l’antic teatre Cervantes, amb grans escletxes a la teulada i sense cap procediment de rehabilitació en marxa.

El teatre Cervantes de la Colònia de Santa Eulàlia, per dins / Acció Ecologista-Agró

Acció Ecologista-Agró interpreta que les actuacions que s’estan duent a terme no detenen la pèrdua d’alguns valors dels bens patrimonials de la Colònia de Santa Eulàlia. «Sembla que hi ha un acord tàcit per totes les parts de deixar caure els edificis», lamenten, i expliquen també que han presentat escrits i material gràfic a les administracions municipals pertinents, a la valenciana i a l’estatal per a evidenciar que «no s’estan conservant els edificis» i per a advertir que la fiscalia podria ser informada d’aquesta situació, davant la possibilitat que la manca d’actuacions «puga constituir un delicte contra el patrimoni històric, tant per part dels propietaris com de les administracions responsables».

Comparteix

Icona de pantalla completa