Agnès Varda (Brussel·les 1928- París 2019). Estem coneixent algunes de les pel·lícules de la directora belga i francòfona gràcies al cicle organitzat pels Cinemes Babel. Generalment, s’inclou aquesta realitzadora dins del moviment feminista i de la Nouvelle Vague, la Nova Onada, durant la dècada de 1960 i després: en les seues declaracions, ella mateixa es definia com a representant del cinema lliure i d’autor. La felicitat (Le Bonheur) centra l’atenció en François, un jove i feliç pare de família que ni es priva de res ni és corresponsable quant a les tasques domèstiques i familiars: és fuster i té una esposa i dos fills meravellosos, inicia, a més, una nova relació sentimental amb una empleada de correus. A més a més, els personatges es mimetitzen amb els canvis de color estacionals naturals. Les criatures (Les Créatures) ens mostra dos homes, un escriptor i un enginyer farer, que juguen a controlar les accions dels habitants d’una illa. El film és en blanc i negre excepte els minuts de control sobre el comportament de determinades persones; aleshores, la imatge es tiny de roig. Una canta, l’altra no (L’une chante, l’autre pas) és una comèdia dramàtica i hippy que ens presenta la relació d’amistat entre dues dones joves entre els anys 1962 i 1976: Pauline canta i es casa amb un iranià, Suzanne té dos xiquets i aconsegueix obrir un centre de planificació familiar. Es reivindiquen els drets de les dones davant les múltiples pressions i traves legals, judicials, religioses, socials i familiars.
A la saca és un concurs presentat i conduït pel popular comunicador valencià Eugeni Alemany. Bàsicament, els i les concursants han d’agafar la saca en moviment si pensen que porta una resposta correcta respecte del tema proposat: cada setmana un nou grup de concursants, cada dia tres d’ells s’enfronten en la semifinal i sols un d’ells arriba a la final. Si estàs preparant oposicions, tal vegada, el visionat d’aquest programa et servirà per agafar seguretat a l’hora de contestar les preguntes dels exàmens tipus test. Recordeu, de dilluns a divendres a les 21.45 h a la Televisió Valenciana À Punt.
La hipnosi és un film suec al voltant de les relacions de parella i dels falsos coachs o entrenadors personals. Seguint els consells d’una psicòloga, la protagonista (Asta Kamma August) comença a pensar i actuar amb total llibertat malgrat l’oposició del seu nóvio i de sa mare.
Presidents de la República Francesa. Basat en l’exitosa novel·la homònima de Frederick Forsyth, Xacal és un llargmetratge dirigit per Fred Zinnemann: després del reconeixement de la independència d’Algèria (1962), recordem el meló d’Alger i la presència de pieds-noirs (peus negres, colons europeus expulsats de la nova Algèria independent) al Rosselló i a la demarcació d’Alacant, l’extrema dreta francesa intenta atemptar contra el president Charles de Gaulle (1959-1969), heroi de la França lliure i líder polític conservador. A continuació, el president Georges Pompidou (1969-1974). En acabant, presideix el també conservador Valéry Giscard d’Estaing (1974-1981): la pel·lícula OSS 117: Des d’Àfrica amb amor ens situa en l’any 1981 i està protagonitzada per l’actor Jean Dujardin, fa paròdia de tota eixa sèrie de films sobre el famós agent britànic 007 i un poquet d’autocrítica sobre el masclisme i el neocolonialisme, fins al 19 de setembre podem veure-la debades a la plataforma d’À Punt Mèdia. Més tard, esdevé el mandat del president socialista François Mitterrand (1981-1995). Posteriorment, tornen els conservadors amb el president Jacques Chirac (1995-2007): la magnífica actriu francesa Catherine Deneuve encarna Bernadette, la insubmisa muller de Chirac, en una comèdia recent ací anomenada La dona del president. Com sabem, després han passat per l’Elisi el conservador Nicolas Sarkozy (2007-2012), el socialista François Hollande (2012-2017) i el centrista Emmanuel Macron (2017-).
Una mare de Tòquio és un film familiar, humanista i vital del mestre japonés Yoji Yamada. Aquest jove director de només 92 anys és conegut, sobretot, per dos films anteriors: El crepuscle del samurai i Una família de Tòquio.
