A la plaça de Benet XIII de Morella (els Ports), s’alça la basílica arxiprestal de Santa Maria la Major, una joia arquitectònica del gòtic valencià. Construïda entre el 1265 i el 1343 sobre les ruïnes d’una antiga mesquita, no es va acabar fins al 1593, quan va ser consagrada pel bisbe de Tortosa Gaspar Punter, morellà de naixement. També presenta, per tant, elements renaixentistes.
La façana reuneix dues magnificents portalades gòtiques, la dels Apòstols (segle XIV) i la de les Verges (segle XV). Tots dos accessos evidencien una estructura característica del període i estan conformats per columnes sobre les quals es desenvolupen les arquivoltes coronades per un gablet.
La porta major, la dels Apòstols, és presidida, al mainell, per la Mare de Déu amb el Nen. Damunt d’aquesta figura, hi apareixen escenes de la vida de Jesús, i, al timpà, la coronació de Maria. També mostra elements decoratius renaixentistes als contraforts, fruit d’una intervenció posterior a causa d’un incendi. L’altra portalada, més refinada, presenta imatges de les santes verges i màrtirs més venerades a l’edat mitjana, presidides per santa Úrsula. Al perfil exterior, a la capçalera, sobresurt el campanar d’espadanya.
El temple, de planta basilical amb tres naus i tres absis poligonals segueix la tradició romànica catalana, amb predomini de la línia horitzontal sobre la vertical, coberts amb voltes de creueria. Només hi ha capelles entre contraforts al costat de l’Evangeli, atés que l’altre està ocupat per les portalades.
L’interior mostra una riquesa extraordinària en què destaquen el retaule xorigueresc de l’altar major (segle XVII), obra de l’escultor Vicent Dolç i els pintors Pau Pontons (segles XVII i XVIII) i Joan Francesc Cruella (segle XIX), i també les rosasses de vidrieres originals de l’escola valenciana del segle XIV, originalment d’alabastre, a la façana sud, a la capçalera i a ponent.
Al segon tram de la nau central, al bell mig de l’església, sobre un arc rebaixat, hi ha un altre dels elements més importants del temple, el cor (segle XV), una obra renaixentista de Pere Segarra que, per la impressionant escala i les característiques de la volta estrellada, és un exemplar pràcticament únic al món.
El que fa tan particular aquesta escala és la forma, ja que és de caragol i no es recolza sobre cap mur, sinó sobre un gran pilar format per setze columnes de diferents grandàries. A més, la barana està decorada per un total de quinze imatges que representen passatges destacats de la Bíblia, com ara el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis d’Orient. Aquestes representacions estan esculpides en la mateixa pedra de l’escala i són policromades. Els encarregats de dur a terme aquesta obra van ser dos escultors: Antoni Sancho, natural de Morella, i Giuseppe Belli, italià.
No obstant això, aquestes no són les úniques figures que criden l’atenció a l’interior de l’església. Justament al rerecor, està representat el Judici Final, una de les figures més característiques del qual, a la cantonada esquerra de la figura de Jesús, és una espècie de mico encadenat a la columna. També estan representats en una major grandària els Apòstols i la Mare de Déu.
Junt amb els elements mencionats, cal destacar la capella de la Comunió (segle XVII), l’orgue barroc (segle XVIII) i el Museu Arxiprestal, ubicat a la sagristia.
L’orgue monumental, creat per Francesc Turull (natural de Cretes, al Matarranya), de l’escola aragonesa, el 1719, es pot gaudir amb el so ple dels més de 3.000 tubs cada diumenge i en el Festival Internacional de Música d’Orgue que se celebra a la capital dels Ports.
El Museu Arxiprestal mostra diverses pintures medievals i conserva còdexs antics sobre la història de Morella. Podem admirar-hi obres dels segles XV al XIX, i diverses i interessants peces de ceràmica, orfebreria, creus processionals com la de Sant Miquel, peces tèxtils litúrgiques, terns com els de Sant Vicent Ferrer o Benet XIII, el Papa Luna.
