«El programa Kit Digital s’emmarca en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, l’agenda Espanya Digital 2025 i el Pla de Digitalització de Pimes 2021-2025. Està dotat amb un pressupost de 3.067 milions d’euros, finançat per la Unió Europea mitjançant els fons NextGenerationEU», es pot llegir a la pàgina web de la Moncloa sota el títol «Kit Digital: què és i com puc participar-hi», encara que l’original es troba exclusivament en castellà.
L’explicació ofereix més detalls i el defineix com «una iniciativa del Govern [espanyol] per a subvencionar la implantació de solucions digitals disponibles en el mercat que cobrisquen les necessitats de les petites i mitjanes empreses, microempreses i treballadors autònoms. Estan dirigides a qualsevol sector o tipus de negoci» i que, en conseqüència «té com a objectius modernitzar el teixit productiu espanyol, afavorir el seu creixement i la seua presència en nous mercats».
El que no explica tota aquesta introducció és que a la lletra menuda aprofita per buscar un altre objectiu: la castellanització de les webs.
Pluja de milions
Amb 3.067 milions d’euros invertits en les seues cinc convocatòries, el pla ha arribat a 676.000 empreses arreu de l’estat espanyol, en la gran majoria xicotetes i mitjanes o autònoms, que han aprofitat, almenys una de cada quatre per crear o actualitzar el seu web per tal d’aconseguir o potenciar la seua presència a la xarxa.
Aquesta ha estat una de les grans apostes on el Govern espanyol ha decidit invertir bona part dels fons europeus per a la reconstrucció aprovats després de la crisi de la Covid.
El que no explica aquesta introducció és una de les condicions més amagades per accedir a aquestes ajudes finançades, recordem, per la Unió Europea: que el web estiga en castellà.
La condició no apareix de forma explícita –i per això ha passat segurament desapercebuda- però en l’actualització de les bases d’ajuda publicades al BOE el 29 de juliol del 2022 hi deixa caure una pista quan exigeix: «Multidioma: Pàgina web preparada per a multidioma i traduïda a un idioma, a més del castellà, si així ho requereix el beneficiari».
O siga que tots els webs finançats per aquest programa han d’estar, com a mínim, en castellà. La norma no és explícita, ja que sols fa referència a webs multidioma, però una telefonada al servei de consultes habilitat per a l’ocasió confirma que la norma és exactament així. Si el web no es troba en castellà pot ser un motiu perquè es denegue l’ajuda una volta feta ja la faena, ja que aquest requisit s’ha de demostrar a la justificació posterior.
De fet, els governs del País Valencià, Balears, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia ja van demanar el març del 2023 que «les bases del Programa Kit Digital inclogueren l’opció de finançar projectes desenvolupats en totes les llengües oficials de l’Estat, independentment de la inclusió del castellà», però sense èxit.
Negocis afectats
Una possible explicació d’aquesta obligatorietat del castellà –a manca d’una resposta oficial- la podríem trobar en el fet que aquest és un pla destinat a fomentar el teixit econòmic a l’estat espanyol i per tant s’exigieix que els beneficiaris siguen «xicotetes empreses, microempreses i persones en situació d’autoocupació el domicili fiscal de les quals es trobe ubicat en territori espanyol». També en les dades de justificació s’especifica que «la facturació que s’acredite haurà de correspondre al mercat espanyol».
Unes condicions, però, que «obliden» que el castellà no és l’única llengua oficial a l’estat espanyol i que, precisament pel fet de ser unes ajudes destinades a xicotetes empreses amb enfocament local, moltes d’elles no tenen perquè interessar-se en tenir una web en castellà.
Aquest és el cas d’una cooperativa de l’àmbit de l’educació d’una població de l’entorn de València que, fins ara, tenien el web exclusivament en valencià. «El nostre projecte és exclusivament en valencià, no té sentit tenir una versió del web en castellà, però era una condició per accedir a les ajudes i no complir-les suposava arriscar-se a perdre els diners una volta ja estava tota la faena feta», explica una de les responsables a Diari la Veu. Al final, la solució escollida ha estat publicar la versió en castellà «de cara a la justificació» en una pestanya secundària amb la idea de «desactivar-la» al cap d’un any, el temps mínim en què el web ha d’estar actiu segons les bases de la convocatòria.
Un cas més greu és el d’una tenda de productes ecològics i naturals de València. «En un principi, la nostra idea era fer el web en valencià, però en no ser possible hem optat pel castellà», reconeixen. El motiu és que és un web «prou complex», amb una tenda en línia i fer-la multidioma provoca que tarde més en carregar-se, per la qual cosa «deixa de ser competitiva, i açò no ens ho podem permetre».
