Echanove i Galiana ja havien treballat junts en diferents ocasions i porten compartint plató des de fa diverses temporades en la sèrie Cuéntame como pasó. El text de Converses amb mamà és una adaptació de la pel·lícula del mateix títol que va dirigir el cineasta argentí Santiago Carlos Oves, mort el 2010.
De l’adaptació d’aquesta cinta al teatre s’ha encarregat el dramaturg Jordi Galcerán, mentre que ha sigut el propi protagonista de l’obra, Juan Echanove, qui ha dirigit el muntatge. Després de la seua estrena es podrà gaudir d’altres dues representacions al Teatre Principal d’Alacant el dissabte i el diumenge, abans que l’obra es represente en els altres escenaris de la gira per tot l’estat espanyol.
Echanove: “Donaria la meua vida per alçar un teló”
Si hi ha alguna cosa pel que Juan Echanove estaria disposat a donar la seua vida, una qüestió que ell mateix es planteja en veu alta, és “per alçar un teló. Sí, rotundament sí”, insisteix qui no dubta ni un segon a reconéixer que, “sobretot, em sent actor de teatre”.
Però també té molt clar per qui donaria la vida, “pel meu fill. És llei natural”, destaca Echanove en una entrevista, on ha parlat del seu nou repte teatral, Converses amb mamà. Una peça delicada, romàntica, una comèdia que commou, i que explica la història, “molt oportuna”.
“Vull -diu l’actor ficat a director- explicar històries que commoguen, que facen somriure l’espectador, passar una estona agradable. Històries optimistes, intel·ligents i que expliquen la realitat dels éssers humans, en les quals els espectadors es vegen i se senten reflectits”. És, en definitiva, el teatre que li agrada fer i interpretar a aquest ‘còmic’ bregat. Un teatre que ha de fer-se, en la seua opinió, amb dos ingredients fonamentals: passió i paciència.
“El teatre em tempera, em disciplina i, sobretot, dóna sentit a la meua vida. Hi ha moltes coses -continua- que donen sentit a la meua vida, però amb grans lletres majúscules només dues: el meu fill i un teló que s’alça”, torna a insistir. Parla amb entusiasme Echanove d’aquest projecte teatral que és a punt de fer-se realitat i d’un personatge, un pusil·lànime Jaime, amb el qual només té una cosa en comú: “volem enormement a les nostres mares”. I continua: “Hi ha una cosa meravellosa abans de viure l’estrena de la funció. I és que -se sincera- com més l’assage més vull a la meua mare. I com més vull a la meua mare millor faig la funció”.
